9.28.2015

De pel·lícula

La dona arribava al vespre d'aquell diumenge de finals de setembre en un vol de Manchester a Barcelona per a passar una setmana de vacances, fa dos mesos que no està a casa....
Van anar a recollir-la els pares i quan eren relativament a prop un SMS trastoca tot. El missatge diu que han de fer aterratge d'emergència a Toulousse perquè un passatger no es troba bé, que no surtin de casa, que je els avisarà... Els pares han fet més de la meitat del camí i decideixen arribar, fer una volteta, un tallat... Als panels informatius surt que el vol procedent de Manchester es delayed i fan el que havien previst, esperar a que fos veritat el que deia la resta de informació al panel: arribada estimada una hora més tard, tot i que la mare amb el seu sisè sentit no les tenia totes.
En un moment donat sona el mòbil, era la filla: "Ens han dit que potser sortirem d'aquí a un parell d'hores i mitja, estan reanimant les hostesses el senyor, i molt preocupades pregunten si hi ha algun metge entre el passatge; ens han fet baixar de l'avió i ens han donat una ampolleta d'aigua". Li diuen que ja són a l'aeroport i que tornen a casa, quan embarquin que avisi.
A les dues de la matinada torna a sonar el mòbil: "en una hora serem allà, per cert, el senyor és mort..." aquesta vegada va sol el pare, tot agafant l'entrepà de pernil i pa sucat amb tomàquet i oli d'oliva, més dues mandarines (pelades i tot) que la mare l'havia preparat per a rebre-la.
A les quatre de la matinada per fi entra per la porta, i entre els braços de la mare la filla li dóna les gràcies per l'entrepà i la fruita, que estava afamada i que l'ha fet riure que les mandarines estiguessin pelades... 
Tot dient: Me'n vaig a dormir, estic esgotada i que demà et vagi bé a la feina (no espera llevar-se d'hora...), li surt "Quina nit, de pel·lícula!
I és que quan veus a les hostesses explicar les actuacions en cas d'emergència, t'entra mal cos, perquè de vegades els mals vols no només són al cine.
(basat en fet reals)

9.14.2015

Fem un 69?


- Fem un 69?
- Ara? Dona... som poc abans de dinar
- Sí, em ve de gust, va dir picant-li l'ullet, i segur que a tu també que et conec de fa temps.
- Si m'ho dius així... Au, anem-hi!
Agafant-se pel culet, van anar al restaurant de sempre i es van demanar el Plat 69, el favorit de tots dos, no importava el moment. Importava el desig.

Per petició d'en Joan participo per primer cop en aquest tipus de concurs.

9.11.2015

Diada de Catalunya


"A quien se sienta aludido: soy hija, nieta, bisnieta y tataranieta de aragoneses, de los que ni se me pasaría por la cabeza avergonzarme. Nacida y criada en una nación donde nunca me he sentido rechazada por ser castellanohablante, ni invisible, ni atacada en ningún momento, como a algunos que nunca han vivido en Cataluña les gusta opinar... Porque vosotros mismos habéis causado esta situación, y porque ya estamos hartos de tanto menosprecio, opresión económica y política, autoritarismo e ignorancia, ¡salgamos a la calle hoy a gritarlo bien alto y claro! 
Bona Diada a tothom! Visca Catalunya lliure!"
 Andrea E. Figuerola
(hoy a 1.800 Km. de su tierra)
¿Se ha enterado Sr. Iglesias? Pues va por usted, bueno, y por quien piensa así, también.