12.28.2014

Pellizquito


De un tiempo a esta parte, por circunstancias familiares, viajo bastante a Sort, un pueblo catalán del Pallars Subirà, que seguro conocéis... Se ha hecho famoso por su lotería.
Nunca antes me dio por ir a ese pueblo a comprar exclusivamente lotería a "La Bruixa d'Or", es más, me chocaba cuando me decían que iban autobuses de excursiones todo el año; es cierto, lo he visto y comprobado. Pero claro, si pasas por la puerta una vez, otra, otra y otra... al final picas.
Este año llevaba un par de décimos de distinto número, pero la fortuna del Gordo no ha recaído en Sort (suerte en castellano), solamente un cuarto premio y tres quinto...
Como ya dije el día del sorteo, (cuando todo el mundo al preguntarle qué haría si le tocara contestan: "tapar agujeros"), yo no tengo agujeros... Sería para caprichos, y la verdad, soy muy muy poco caprichosa. Pues bien, me tocó un pellizquito de un quinto premio, casi me da vergüenza decirlo...
No soy rica ni mucho menos, pero me conformo con lo que tengo, y siempre me fijo en quien tiene menos. Por lo tanto, soy afortunada.
Y ahora ¿Qué hago con el pellizquito?

8 comentaris:

joan gasull ha dit...

JO també en vaig comprar al mateix lloc, però sense pellizquito...que hi farem.
Els diners no fan la felicitat, cert, però fan que hi hagi menys entrebancs per gaudir-la. segur que a les teves mans seran molt ben gastats...

joan gasull ha dit...

Que per cert....potser que no sigui cert.... ;)

Glòria ha dit...

Tot pot ser, sí i no, Joan ;-)

Josep ha dit...

Hola, Glòria, jo sí que estic aquí per sort. I ja que parlem, i tinc sort, et diré que això mateix em va passar una vegada. No jugo mai a cap cosa, però un dia vaig comprar un dècim i també com a tu em va tocar un pessic. Jo per no tindre no tinc ni forats per tapar. Tampoc necessito cap cosa, per tant els diners els vaig destinar al Pallapupes del hospital de Sant Joan de Déu.
Un altre cas de sort és haver trobat aquest post, perquè de fet jo et volia contestar en el que parles de càncer, però no trobo la manera de fer cap comentari. Em post ajudar, sisplau?


Moltes gràcies.


Salutacions.

Glòria ha dit...

Hola Josep, ara mateix no sé pas si ens coneixem ni d'on.
Primer de tot, aquest post el vaig escriure el 28 de desembre, era una broma innocent :-)
No tinc gens actualitzat el bloc, ara miro el post que em dius, potser el tinc per a no rebre comentaris.
Gràcies.

Josep ha dit...

Hola, Glòria.
Seguramen hem coincidit en algun bloc més d'una vegada, igual que veig que et fa comentaris en Joan Gasull. Bé, el post que et comento és el primer que tens posat. Diu així: "Historia real. Al principio de estar en Twitter, hace más de cinco años, no sé como ni a través de quién, tenía en mi TL a Ana H. Una gallega que nos explicaba (cuando podía y tenía ganas) su lucha diaria contra el cáncer" És aquests el que em refereixo. No té més importància, només volia dir-te què el mateix em passa a mi. Jo parlo tot sovint en el bloc del càncer, i crees una relació a vegades important, tant és així que si desgraciadament moren, conservo el seu bloc i els recordo molt, encara que no els he conegut personalment.
Moltes gràcies, Glòria.
Salutacions.

Glòria ha dit...

Salutacions Josep.
He activat però els comentaris al post que dius.

Josep ha dit...

Moltes gràcies, Glòria!