10.30.2013

Quelcom més que un tuit

Foto d'arxiu
Des que vaig fer aquesta foto per a un post, ha passat ja un temps.
Twitter ha estat de les xarxes socials la que més m'ha "calat". Vaig arribar de casualitat, com ja he dit alguna vegada, un moment on compartia molt, tant de l'entorn en què em movia com de la banda personal.
Cada vegada més el meu TL es va anant omplint de nicks i avatars més desconeguts; d'alguns, he arribat a saber el nom de qui hi havia al darrera, d'altres, ni això.
Darrera d'un nick i un avatar és impredecible qui hi ha: n'hi ha que s'aprofiten d'una màscara i un pseudònim per a criticar i descarregar la seva ràbia i frustració contra tots i tot; altres simplement no volen dir-ho perquè no ho consideren rellevant. També n'hi ha què no volen que se'ls reconegui (pobles petits, persones conegudes...) D'altres... vet a saber!
A què ve tot això? Doncs que per a mi el Twitter d'avui ja no té res a veure amb el de gairebé quatre anys que vaig començar. Cansada dels afalagaments, de compartir, de follows, d'unfollows, de blocks, de FF,s, de FAV,s, de RT,s... m'he agafat un descans i, ho dic amb poc més de 140 caràcters d'escriptura.
Àpali!

10.28.2013

Amistat en joc


Ahir a la tarda, teatre del bo!
Ja tenia curiositat, perquè quan li vaig dir a un del protagonistes que aniria a veure'l, em va dir: "Espero que després de l'obra em segueixis parlant". Ui... això prometia!
Bé, Joc de Cartes és una obra de la Sala Cabanyes de Mataró, això vol dir garantia. 
Aquesta, una obra dura, on vas veient com l'amistat es tranforma, a través de missatges escrits des de la distància i, la crua realitat. La posada en escena magnífica, teatre en petit format, de proximitat, on et veus ficada de ple en l'època i els esdeveniments.
Com li vaig dir al director a la sortida, acabes tenint clara predilecció per un dels personatges (per dir-ho en clau optimista i fina); tot i que tots dos, van clavar el seu paper.
Obra recomanable que encara podeu veure el cap de setmana vinent.

10.01.2013

¿Código de qué?

Ayer mientras preparaba la cena, escuchaba las noticias de la noche, me llegaban de refilón, tampoco les hago mucho caso; pero hubo algún apellido y palabra clave (nunca mejor dicho) que me despertó interés. Y es que es escuchar "Montoro" y verle por el rabillo del ojo... es entrarme náuseas.. 
Presentaban los Presupuestos Generales del Estado , vale, pero detrás venía la coletilla: en código QR, suerte que después se puede acceder a la web y lo podremos leer cómodamente en PDF...
Me imagino a mis suegros en el pueblo preguntándose al oir mencionar que las pensiones subiran el mínimo previsto ¿Mande? ¿Eso qué es del QR? Pues nada, algo tan sencillo para ellos como mirarlos en PDF en un PC... Para la gran mayoría de abuelos y no tan abuelos, el código QR es como descifrar el Código da Vinci.
Creo que lo que haré será imprimir en letra bien grande esta opinión de un ciudadano normal y dársela en mano para que se enteren un poco mejor.