9.22.2013

A vegades arriben cartes


Recordo que quan era petita i es veia volant alguna "pajarita" (desconec com es diuen en català) per casa, deia la meva mare: "mañana noticias..." De vegades l'encertava i de vegades no, però és d'aquelles coses que conserves en la ment i has anat dient al llarg de la teva vida.
Les notíices en aquells anys eren bàsicament per correu, la carta convencional de tota la vida i, era tot un aconteixement; les familiars gairebé sempre tenien el mateix començament: "Querida familia, os escribo estas cuatro letras...". La Glorieta les llegia i rellegia, m'agradava tant i tant la lectura que treia profit fins i tot d'això. Pels més joves hauré de recordar que a la meva infantesa la tecnologia més sofisticada que havia a casa, al poble, era la ràdio, que m'encantava, d'altra banda! Potser d'aquí que sempre deia que volia ser locutora de ràdio :-)
Recordo també uns sobres de més petits amb la vora del voltant en negre, sí, era per a comunicar les defuncions; també es rebien unes quantes cartes d'aquestes... De factures em sembla que cap, a l'inrevés que ara; les úniques que no fallen mai!
Tot això bé a que aquesta setmana havia alguna papalloneta d'aquestes volant per casa... Dir "demà carta" ja fa riure, amb la de e-mails i missatges que rebem al dia; així es va quedar, amb el record de quan era nena.
Però... divendres va arribar una carta! Sí, no era factura! Era un sobre sense el conegut quadrat plastificat, escrita l'adreça a mà i amb el meu nom i els dos cognoms!
Doncs res, que d'aquí a no res tinc casament familiar a Penyíscola, em trobaré amb el mateix personatge que em vaig trobar a la del seu germà?

9.12.2013

Està passant


Pots ser Espanyolista (alguns com aquests, a sobre indeseables), Independentista o Catalanista, però el què es va veure i viure ahir dóna que pensar i, molt. Alguna cosa està passant, alguna cosa està canviant.

Puedes ser Españolista (algunos como estos, encima indeseables), Independentista o Catalanista, pero lo que se vio y vivió ayer da que pensar y, mucho. Algo está pasando, algo está cambiando.

9.11.2013

Feliç Diada!


11 de Setembre, Diada de Catalunya.
Quan ja fa 30 anys que visc a aquesta terra, els sentiments gairebé són els mateixos. Estimo molt Catalunya, vaig venir per voluntat pròpia, aquí han nascut els meus fills i vaig donant passes per la vida, de vegades més llargues, d'altres més curtetes. Però tampoc oblido pas les meves arrels que són l'Aragó, allà vaig de tant en tant, tinc motius per a anar, com els tinc per a tornar a casa, que ara és aquesta.
Des de fa uns anys sembla que hagis de decantar-te per una banda o l'altra, jo simplement no puc... No sé pas si m'explico.
Era primers de juliol del 84, jo embarassada de vuit mesos de la meva filla, vaig anar a un concert de Labordeta a Barcelona, el marc, la Plaça del Rei, de nit. Record inolvidable, però possiblement el més fort sigui quan al final vam cantar tothom "Aragón" posats en peus i agafats de les mans... "Dicen que hay tierras al Este donde se trabaja y pagan..."
Ara es treballa (qui té feina) i ens paguen sí, però també paguem i com paguem! El d'aquí i el d'allà; i això senyores i senyors... no ho acaben d'entendre a la resta de la península... Si més no, no tothom, ho deixem així.
"Venim del Nord, venim del Sud, de terra endins, de mar enllà..."



Per tot plegat, enguany celebraré la Diada, com cada any, com sempre ho he fet. La mateixa senyera penjada al balcó.
Visca Catalunya!