3.25.2013

"Esperar siempre duele"


Hoy me ha llegado el correo de una compañera de trabajo, una excelente compañera, deseándome buenas vacaciones y, una "coletilla"... Muy acertada, digna de compartir.
La transcribo tal cual.
DISCURSO DE DESPEDIDA DEL PRESIDENTE DE LA COCA COLA. Bryan Dyson.
"Imagina la vida como un juego en el que estás malabareando cinco pelotas en el aire.
Estas son: - Tu Trabajo, - Tu Familia, - Tu Salud, - Tus Amigos y - Tu Vida Espiritual, Y tú las mantienes todas éstas en el aire.  Pronto te darás cuenta que el Trabajo es como una pelota de goma. Si la dejas caer, rebotará y regresará. Pero las otras cuatro pelotas: Familia, Salud, Amigos y Espíritu son frágiles, como de cristal. Si dejas caer una de estas, irrevocablemente saldrá astillada, marcada, mellada, dañada e incluso rota. Nunca volverá a ser lo mismo.
Debes entender esto: apreciar y esforzarte por conseguir y cuidar lo más valioso. Trabaja eficientemente en el horario regular de oficina y deja el trabajo a tiempo. Dale el tiempo requerido a tu familia y a tus amigos. Haz ejercicio, come y descansa adecuadamente. Y sobre todo... crece en vida interior, en lo espiritual, que es lo más trascendental, porque es eterno. Shakespeare decía: Siempre me siento feliz, ¿sabes por qué? Porque no espero nada de nadie,  esperar siempre duele
Los problemas no son eternos, siempre tienen solución. Lo único que no se resuelve es la muerte. La vida es corta, ¡por eso, ámala.! Vive intensamente y recuerda: Antes de hablar... ¡Escucha ! Antes de escribir... ¡ Piensa! Antes de criticar... ¡ Examínate ! Antes de herir... ¡ Siente ! Antes de orar... ¡ Perdona ! Antes de gastar... ¡ Gana ! Antes de rendirte... ¡ Intenta ! ANTES DE MORIR... ¡¡ VIVE !!"
 

3.22.2013

La "B"


¿Quién dijo que la "B" era una segundona? 
Sí, aparte de las manidas palabras "bueno, bonito, barato" ¿Qué? Siempre va detrás de la "A". Tan desapercibida pasa en ocasiones para algunas personas, tanto tanto, que hasta la escriben con "V"...
Pero de un tiempo a esta parte va crecida, con aires de "aquí estoy yo". Empezó con la "B" de Bárcenas.
Ahora Chipre envía un plan "B"...
Podría haber ilustrado el post con una "B" en blanco, pero me he decantado por ésta tan florida, primaveral, porque... estamos en primavera, mi estación del año favorita.
La vida es bella, complicada en ocasiones, pero bella :-)
Aportación de mi hijo. Puedo asegurar y aseguro que en mi vida había escuchado esta canción ni sabía que existía... http://www.goear.com/listen/7cc4701/letra-b-los-berzas

3.15.2013

L'estanteria dels perfums


Entre mig dels perfums actuals, hi ha un d'infiltrat, endevineu quin és?
Doncs sí, la típica ampolla de colònia de bebés de fa uns quants anys, aquesta en concret aviat farà 29 anys, no la llenço ni la llencaré, i mira que em fiquen la bronca sovint els meus fills per coses que he llençat de quan eren petits... És més, de tant en tan l'obro -que per cert deu tancar molt bé, encara conserva restes de líquid i la flaire- I em transporta a la meva etapa de mare jove...
La colònia dels records, de la vida,  l'olor a bebés, als meus bebés.

.

3.13.2013

Una joguina, molts de somriures


Aquest mig dia semblava que habien arribat els Reis d'Orient a l'Escola 'Educació Especial l'Arboç de Mataró, capses i bosses plenes de joguines...
Començo des del principi perquè paga la pena compartir-ho ara que ja ha arribat tot i tot al seu lloc.
A l'última reunió de l'equip del mig dia un dels temes a tractar era la falta de joguines al pati, donat que ara per ara no és pas el millor moment per a invertir en coses no prioritàries, vam dir de demanar-ho a entitats de la ciutat. De seguida vaig pensar en la Creu Roja de Mataró, sabia de la seva campanya de Nadal de recollida i repartiment de joguines a nens i nenes que potser d'altra manera no en tindrien pas. També, perquè no dir-ho, vaig pensar en una persona que és el meu contacte, per tot plegat ho vaig proposar i comprometre a tirar endavant amb la idea. De moment ho portaria amb discreció fins a saber si seria possible.
Aquell mateix dia vaig enviar un missatge i, passats un parell de dies vaig rebre resposta, el meu contacte havia estat un temps "fora de joc", li vaig explicar per telèfon i em va dir que li fes un llistat de l'edat dels nens i nenes, les característiques, les necessitats... I que ho faria arribar a la persona responsable d'aquesta tasca. La setmana següent ja vaig rebre l'e-mail d'aquesta persona amb contingut positiu, molt positiu, de l'estoc de la campanaya nadalenca farien una tria tot tenint en compte el llistat que vaig donar. Em vaig posar tan contenta... Era l'hora de comunicar-ho a qui corresponia...
Correus d'anada i tornada, cap aquí, cap allà... i avui, trucades a partir de les 12 on ens deien que farien l'entrega avui mateix.
Així que ja veieu, el dia és gris i plujós a Mataró, però a l'Arboç per cada joguina han hagut molts de somriures, i els que queden!.
Moltíssimes gràcies, Santi. Moltíssimes gràcies Jordina.


Per cert, si no tenia encara clar amb quina entitat de la ciutat col·laborar amb unes hores setmanals de voluntariat solidari, entendreu ara que ja no tinc cap dubte, oi?

3.11.2013

Ni una, ni l'altre; tots dos


Aquest article me l'ha fet arribar una persona que em coneix prou bé i, que hem parlat moltes vegades del tema quan surt aquest "dilema", amb aquest afegit: "Mira, un texto con el que no estás de acuerdo, idea para un post :-)". 
És cert, no puc dir quin és el meu fill favorit: són diferents, són iguals... No crec pas que ells hagin vist mai decantada la balança cap a una o l'altre. M'encanta quan s'expliquen coses amb complicitat, com jo feia amb la seva tieta, la meva germana... Donaria la meva vida per ells, per cada un d'ells.
Aquesta persona que m'ha fet arribar l'article, és la meva filla.

3.10.2013

IV "Calçotada" Calaveras.

Los "calçots" ya están preparados.
El fuego cogiendo fuerza.
La mesa a punto.
No sólo "calçots"...
Tarta de moka casera exquisita.
Paseo para hacer la digestión hasta la derruída ermita de Santa Bárbara, desde donde hay una magnífica vista del pueblo y de la ermita de Santa Flora.
Jotas de sobremesa, fruto del amor a la tierra, de la compañía y del vinico ;-) https://www.facebook.com/photo.php?v=10200610213515066
https://www.facebook.com/photo.php?v=10200613271191506

3.09.2013

Joventut, diví tresor

Malauradament, últimament s'escriu molt sobre la precarietat laboral, també la tira d'acudits, que no tenen ni la més punyetera gràcia (no per l'acudit en sí, ja m'enteneu). Però avui aquest me n'ha fet, si més no, he somrigut, per tot plegat.
Això ja és el súmmum de l'optimisme! Tot i que si pensem una mica no és tan acudit, sinó una realitat com una catedral (bé, potser una mica exagerat). Retallades a les pagues extres, sense augment de sou des de fa uns tres anys, més retencions a la nòmina... I... dient: "virgencica, que em quede como estoy", podria empitjorar!
Així que avui faré com aquest paio tan feliç: Cada día més jove, oh yeah!!!
Bon cap de setmana  a tothom.

3.03.2013

Jo, cuina casolana

 Verduretes al forn #gloriastyle
Avui he llegit aquest article i m'ha fet pensar en diverses coses, també m'ha donat la idea per a fer el post.
Precisament ahir a la tarda vam anar a un complexe comercial on no acostumo a anar gaire, em sembla que era la segona vegada, La Roca Village, però ahir... Tocava! Clientela selecta? Potser, també et trobes cares conegudes (les dues vegades), ahir molt i molt conegudes.
Doncs fent un passeig pel carrer i mirant aparadors em venia la flaire dels locals de menjars i begudes i em despertava el cuc, la mongeta tendra i el salmó del migdia no s'endevinava al meu estómac ni amb radiografia... Vaig ser forta i vaig aguantar la temptació, sabia que a casa m'esperava un bon sopar, on no va faltar ni el pa amb tomàquet.
Estic d'acord amb el que escriu l'Elvira Lindo, escriptora d'altra banda amb la que he passat grans moments llegint a en Manolito Gafotas quan els meus nanos eran de l'edat d'aquestes lectures. Bé, doncs el que deia, que jo no sóc pas de cuina innovadora, (nouvelle cuisine queda més glamurós) sóc de cuina senzilla, casolana i de pocs pastissos, gens de pastissos. Més peix que carn i, de vermella no gaire; per exemple, no he menjat mai carn de cavall... o sí? Vés a saber!
Si a tot això afegim una copa de Rioja per a les ocasions, ja... Cuina mediterrània? Segurament. 
Acabaré el post com ella l'article. A Mataró es menja molt bé, especialment, a casa meva! (sense desmerèixer altres llocs)

3.02.2013

¿La vida en un tuit?


Como quien no quiere la cosa, este mes cumplo tres años en Twitter, yo que llegué por casualidad... Recuerdo que viendo cierta persona "mis pinitos" en Facebook, me dijo: "Glòria, ja trigues a estar a Twitter" (gràcies JAB). Y pensé en mirármelo a ver qué era eso. ¿Retos a mí? ¡Ja! Con 18 años me saqué el carnet de conducir de esta forma, sin tener ganas en absoluto ni gustarme conducir; ahí está, no me sirve para mucho pero ¡Quién sabe!
A lo que iba, me miro Twitter y lo veía todo mmmmuuuu raro: que si 140 caracteres, que si tuit, que si el TL, que si el TT, los FF del viernes, el "hastag", el avatar, followers, unfollows... si a esto le añadimos lo efímero que resulta... y, con los nicks ya... Lo único que no ha cambiado desde mis inicios en internet, es esto: @. 
Vamos, que si no se estás al loro te pierdes media vida ;-)
En Twitter también se puede bloquear una cuenta a quien crees no te es afín, otras veces te bloquean a ti, ningún problema; pero me sorprende la gente que tiene la cuenta protegida ¿Protegida de qué? Si sólo pueden ver lo que compartes tus seguidores... Lo bonito es el retuiteo, el responder que algo te gusta: frases, fotos, artículos, paridas (¿por qué no?) Y marcarlo como favorito al leerlo. Compartes lo que quieres que se sepa o lo que no te importa que se sepa, normalmente en positivo, salvo alguna excepción.
Hoy, es mi herramienta preferida en cuanto a redes sociales se refiere, una ventana al mundo, mi mundo; puedes tener amistad con gente de Andalucía, Andorra la vella, Castilla la Mancha, Aragón, País Vasco, Baleares, Valencia, Madrid... Cataluña en general y parte del extranjero ;-) Poder decir buenos días y buenas noches en diferentes lenguas y/o, hablar del tiempo cuando no sabes por dónde empezar, como si nos encontráramos en el ascensor de casa, igual.
No sé si habré explicado suficientemente bien qué es Twitter para mí, pero me va como anillo al dedo, hasta lo corto del mensaje, yo soy de resumir; siempre digo: "un escrito corto se lee, uno largo se ojea", con palabras sencillas, entendedoras...
@gloryff dice: Mataró, 6 d la mañana del sábado 2 d Marzo, parece q el viento ha amainado, ayer no sopló muy a favor, nada, en l ciudad ¡Buenos días mundo!