10.30.2013

Quelcom més que un tuit

Foto d'arxiu
Des que vaig fer aquesta foto per a un post, ha passat ja un temps.
Twitter ha estat de les xarxes socials la que més m'ha "calat". Vaig arribar de casualitat, com ja he dit alguna vegada, un moment on compartia molt, tant de l'entorn en què em movia com de la banda personal.
Cada vegada més el meu TL es va anant omplint de nicks i avatars més desconeguts; d'alguns, he arribat a saber el nom de qui hi havia al darrera, d'altres, ni això.
Darrera d'un nick i un avatar és impredecible qui hi ha: n'hi ha que s'aprofiten d'una màscara i un pseudònim per a criticar i descarregar la seva ràbia i frustració contra tots i tot; altres simplement no volen dir-ho perquè no ho consideren rellevant. També n'hi ha què no volen que se'ls reconegui (pobles petits, persones conegudes...) D'altres... vet a saber!
A què ve tot això? Doncs que per a mi el Twitter d'avui ja no té res a veure amb el de gairebé quatre anys que vaig començar. Cansada dels afalagaments, de compartir, de follows, d'unfollows, de blocks, de FF,s, de FAV,s, de RT,s... m'he agafat un descans i, ho dic amb poc més de 140 caràcters d'escriptura.
Àpali!