9.22.2013

A vegades arriben cartes


Recordo que quan era petita i es veia volant alguna "pajarita" (desconec com es diuen en català) per casa, deia la meva mare: "mañana noticias..." De vegades l'encertava i de vegades no, però és d'aquelles coses que conserves en la ment i has anat dient al llarg de la teva vida.
Les notíices en aquells anys eren bàsicament per correu, la carta convencional de tota la vida i, era tot un aconteixement; les familiars gairebé sempre tenien el mateix començament: "Querida familia, os escribo estas cuatro letras...". La Glorieta les llegia i rellegia, m'agradava tant i tant la lectura que treia profit fins i tot d'això. Pels més joves hauré de recordar que a la meva infantesa la tecnologia més sofisticada que havia a casa, al poble, era la ràdio, que m'encantava, d'altra banda! Potser d'aquí que sempre deia que volia ser locutora de ràdio :-)
Recordo també uns sobres de més petits amb la vora del voltant en negre, sí, era per a comunicar les defuncions; també es rebien unes quantes cartes d'aquestes... De factures em sembla que cap, a l'inrevés que ara; les úniques que no fallen mai!
Tot això bé a que aquesta setmana havia alguna papalloneta d'aquestes volant per casa... Dir "demà carta" ja fa riure, amb la de e-mails i missatges que rebem al dia; així es va quedar, amb el record de quan era nena.
Però... divendres va arribar una carta! Sí, no era factura! Era un sobre sense el conegut quadrat plastificat, escrita l'adreça a mà i amb el meu nom i els dos cognoms!
Doncs res, que d'aquí a no res tinc casament familiar a Penyíscola, em trobaré amb el mateix personatge que em vaig trobar a la del seu germà?