7.28.2013

Foc!

No estic tenint el millor juliol de la meva vida, tampoc les festes de la meva ciutat, Les Santes. Però ahir a la nit sí que vaig anar a veure i viure l'ambient "MataróSanteslanuit", l'any passat que estava "fiestera" em vaig perdre els focs artificials perquè vaig sortir de viatge i, enguany volia comprobar "in situ" si en Tomàs de la pirotècnia, tal com va dir a una entrevista, era veritat que l'havia donat més ritme, color i soroll al castell. Doncs sí, era veritat, ho dic de debó, 20 minuts apoteòsics de principi a final.
Vaig fer un petit recull fotogràfic, la qualitat deixa que desitjar, si tenim en compte que va ser amb la càmera del mòbil discret i senzill, sense zoom, ni flash... Però es pot apreciar el que vam veure.
La platja durant els focs ja la veieu, el Passeig Marítim ple a vessar una vegada acabats fins que vaig tornar a casa, gent amunt i avall buscant l'escenari musical on volia fer l'aturada. Genial, tot menys la xafogor que em té feta caldo enguany.











6 comentaris:

Joana ha dit...

Acostumen a ser espatarrants!
Aquesta xafogor va ser el que em va deixar a mi a casa.
Ni que ja és conegut que no soc massa "santera" :)
Bon dia.

Glòria ha dit...

El primer dia que vaig sortir Joana, però sí, és insoportable... Enguany jo, gens santera...
Bon dia :-)

joan gasull ha dit...

abans d'anar cap a casa et feia falta un bon bany a la platja sota la llum de lluna......avui també hem passat una nit de xafagor per la zona del gironés. sort que ho varem adobar amb un bon sopar a la fresca

Glòria ha dit...

Doncs potser em feia falta, però no ho vaig fer pas :-( Em sembla que és genaral aquesta xafogor, oi?
Tu saps molt, Garbí! "Tremendu"!!!

Anònim ha dit...

Una vez me contaron que con los fuegos arfificiales morían los pajaritos. Infartados todos. Ay. Poesicos.
T'estimo, mi querida Dostierras.
Muacks.

Glòria ha dit...

Puede ser, los perros también lo pasan fatal... Y yo a ti, evaporadísima :-)Gracias. Idem.