4.27.2013

El cel també plora...


M'acabo d'assabentar d'una notícia ben trist. El locutor de Mataró Ràdio, Ivan Llensa, ens ha deixat... No fa gaire que vaig saber de la seva malaltia, m'ho va dir l'Encarna Sánchez, companya d'ell de la ràdio i amiga meva, que estava molt delicat; precisament el dia de Sant Jordi ens vam trobar a l'estand des d'on emitien en directe i em va dir que estaven esperant notícies, l'havien operat aquell mateix dia altre cop i, anaven amb el mòbil a la mà, ella i una altra companya que em va presentar, es veu que li deia: Qui és aquesta Glòria...? Ara, ja ens coneixem. Per cert, de la mala notícia m'he assabentat per un altre company seu, en Xevi Ribas del Bonaire Street.
L'Ivan em feia companyia els matins d'estiu quan faig els passejos per la sorra d'hora, em queia bé, m'agradava el seu estil, la seva veu, la seva joventut, el seu tarannà: "A la vora de la mar, a la vora de la mar..."
Un micròfon buit, la ràdio plora, Mataró plora, el cel... també :-(
Descansa, Ivan, tot i que, massa d'hora per a descansar, no? Aquí ens quedem.

8 comentaris:

Joana ha dit...

Ostres... en plena joventut...
Un dia dur.

Glòria ha dit...

Doncs sí noia... Sap greu.

L'ou cost ha dit...

Mai som massa grans per morir, per això quan més jove més greu.

Glòria ha dit...

Cert, sempre sembla aviat, ma germana tenia 49 quan va marxar i em vaig quedar desolada. Gràcies .-)

xevi ribas ha dit...

un dia dur per els que el coneixíem personalment a l'Ivan, i per els que ens estimem la Ràdio
una abraçada i moltes Glòria per aquest escrit tant emotiu

Glòria ha dit...

Cert, molt dur, tot i que es pressentia, oi? Pels oients també, què seria la ràdio sense oients?
Gràcies, Xevi, tu m'has avisat...

pons007 ha dit...

Quant son joves encara sap més greu

Glòria ha dit...

Cert.