3.11.2013

Ni una, ni l'altre; tots dos


Aquest article me l'ha fet arribar una persona que em coneix prou bé i, que hem parlat moltes vegades del tema quan surt aquest "dilema", amb aquest afegit: "Mira, un texto con el que no estás de acuerdo, idea para un post :-)". 
És cert, no puc dir quin és el meu fill favorit: són diferents, són iguals... No crec pas que ells hagin vist mai decantada la balança cap a una o l'altre. M'encanta quan s'expliquen coses amb complicitat, com jo feia amb la seva tieta, la meva germana... Donaria la meva vida per ells, per cada un d'ells.
Aquesta persona que m'ha fet arribar l'article, és la meva filla.

2 comentaris:

joan gasull ha dit...

ells fills són com els melons, quan surten bons són irrepetibles. Quan surten dolents.......

Glòria ha dit...

Ens ells mengem igual, no? Ets la pera, Garbí.