3.09.2013

Joventut, diví tresor

Malauradament, últimament s'escriu molt sobre la precarietat laboral, també la tira d'acudits, que no tenen ni la més punyetera gràcia (no per l'acudit en sí, ja m'enteneu). Però avui aquest me n'ha fet, si més no, he somrigut, per tot plegat.
Això ja és el súmmum de l'optimisme! Tot i que si pensem una mica no és tan acudit, sinó una realitat com una catedral (bé, potser una mica exagerat). Retallades a les pagues extres, sense augment de sou des de fa uns tres anys, més retencions a la nòmina... I... dient: "virgencica, que em quede como estoy", podria empitjorar!
Així que avui faré com aquest paio tan feliç: Cada día més jove, oh yeah!!!
Bon cap de setmana  a tothom.

3 comentaris:

joan gasull ha dit...

El que més emprenya és quan veus que estan jugant amb el nostre equilibri. Tensen i estiren la corda a la seva conveniència, sort que ofegats del tot no els servim de res.

Pasquale Grossi Trifunovic ha dit...

No tan solo hay chistes de dudoso gusto, por las redes sociales hay comentarios de supuestos sabelotodo que no solo te dicen que eres un pringado sino que sin saber nada de ti te aconsejan e inmediatamente después te olvidan. No sé si son así de listos y sus vidas son absolutamente llenas de felicidad, trabajo y sin problemas de subsistencia o en realidad viven en un país de sueños no alcanzados. A saber.
Buen fin de semana maca!!!

Glòria ha dit...

Gràcies per la visita i el comentari, nois.
Bona setmana.