2.20.2013

Tot buscant l'equilibri


Sembla que l'hivern es va quedant enrera, els arbres comencen a florir anunciant la primavera. Un hivern que se m'ha fet un xic llarg, humit i gris...
Tot queda enrera, com quan queden les teves petjades a la sorra després d'un passeig matinal en solitari, tot escoltant el silenci, les gavines, les ones... en alguns casos la ràdio, una bona companya també.
Ganes de sol, de mar, de sorra, de passejos, d'olor a sal, de sensacions, de colors... De vegades és tot blau i daurat, pla. D'altres entre tons de blaus i grisos amb  la mar brava, tan brava que en ocasions se'n va la sorra de sota els teus peus i et fa trontollar, et fa perdre l'equilibri.
L'equilibri, aquell estat emocional que tothom busquem entre el passat i el futur, la feina i l'oci, l'alegria i la tristesa, l'amor i l'odi, els amics i els enemics, el plaer i el dolor, el riure i el plor... "To be, or not to be, that is the question"!

4 comentaris:

Joana ha dit...

Crec que l'equilibri costa de trobar, està, sense cap dubte, en les coses petites, en aquests instants que costen de trobar, però arriben.
Passa que ens fixem en coses grans i oblidem els detalls, les confidències, la tendresa...
Equilibri... el meu, va i ve...

Glòria ha dit...

Molt ben dit, Joana! per això el busquem, oi? Tot i que de vegades costa trobar-ho. Bon dia, amiga!

joan gasull ha dit...

quan perdo l'equilibri procuro trobar-lo en posició horitzontal.........la verticalitat es perillosa.
De vegades cal repetir sovint fins a trobar l'equilibri buscat.....

Glòria ha dit...

Ha ha ha, ja trigava en Garbí... Bon consell, no havia pensat pas, ho tindré en compte ;-)