2.24.2013

Teatre, música, sentiments...

Aquesta tarda aniré al teatre, a la Sala Cabanyes de Mataró es fa la representació d' El Diari d'Anna Frank, el títol en sí, ja em diu molt, i més després d'haver estat l'estiu passat a la casa d'Amsterdam on va estar amagada l'Anna amb la seva família i, on va escriure el diari; però veure el nom de Genís Mayola entre els actors, ja és garantia d'èxit de l'obra.
Tot plegat m'ha fet pensar en des de quan m'he adonat d'aquesta veu molt mataronina i, d'aquí m'he anat a altres temes...
La primera vegada que el vaig escoltar cantant va ser a un acte solidari de la ciutat, em vaig quedar aclaparada. No els coneixies? Em van preguntar. Doncs no... Després l'he anat veient en coses diverses, com ara a l'obra de teatre El Violinista a la Teulada cantant el Si jo fos ric. Avui només l'escoltaré amb la seva veu greu i clara parlant, com ell em va dir, El Diari d'Anna Frank, tot i ser una història de jueus com El Violinista a la Teulada, no és pas un musical. S'enten, no crec pas que estiguessin per a solfes en aquells moments les persones amagades a  les golfes de la petita casa d'Amsterdam.
I aquest és l'altre tema en el què he pensat, on el veig força sovint últimament és a funerals... sempre em posa la pell de gallina, el nus a la gola, i la llàgrima reprimida acaba per baixar galta avall escoltar la seva veu. Tant o més com quan vaig escoltar el "Mamy blue" a una esglèsia donant l'últim adéu uns fills a una mare... O quan una noia tota de negre amb un violí a la mà tocava El cant dels ocells pel pare d'una companya i amiga que ens va deixar. Els funerals em deixen tocadeta...
La imatge per a il·lustrar el post no és pas robada, una de les tantes que tinc el privilegi de fer des del meu balcó.

2 comentaris:

joan gasull ha dit...

tot plegat és com un trencaclosques, petits trocets van fent la nostre història particular.
Bon diumenge?

Glòria ha dit...

La nostra història :-) Gràcies Joan, tu sempre (des de fa anys) tan atent i carinyós.
Sí, bon diumenge!