2.16.2013

Les llengües, s'han de practicar


A casa ens van les llengües! Unes més que no pas altres, és clar!
Els pares, aragonesos, normalment a casa es parla castellà. Els fills catalans i, el seu entorn també.
El destí ha volgut que la noia tingui la parella italiana, però que es van conèixer a Anglaterra, tot parlant anglès. Ara viuen a Catalunya i, tot i que al principi les converses entre ells eren en italià o anglès, ara el noi italià, molt aplicat, pot seguir perfectament una conversa en castellà i, fins i tot s'atreveix amb el català. Molt espabilat!
El noi de casa té la xicota basca, això es veia venir, li tiraven molt les vaques i, les basques... igual parlen euskera, que català, que castellà... I si cal s'arrenca el nano per una "jotica" en fabla aragonesa :-)
Donca això, que a casa ens van les llengües. Com era allò que com els petons s'han de practicar? El nom d'aquest carrer mola, oi?

8 comentaris:

Joana ha dit...

La llengua és un element molt important a les nostres vides, cal practicar i treballar la mateixa per aconseguir el punt satisfactori de coneixement :)
Parlo d'idiomes eehh!

Glòria ha dit...

Ha ha ha, no tenia cap dubte, Joana. Molt bo el comentari, en la línia del nostre amic Garbí...

Anònim ha dit...

"li tiraven les vaques i les basques" jajaja tiren més cuatre tetas que dos, i dos més que una carreta....petons. Rafa

Glòria ha dit...

;-) Idem, Rafa.

joan gasull ha dit...

M'atreviria a dir que t'has deixat una llengua per nomenar i que de ben segur entre tantes llengües i parelles existeix......el francés.
Bon jour madame...... :-)

Glòria ha dit...

Tens raó, i mira que el vaig aprendre de joveneta i encara el recordo... ;-) Bon jour, monsieur!

XeXu ha dit...

Quina varietat que teniu a casa, tu. Això està molt bé, no en deixeu escapar cap, i esteu ben distrets. Ah, i aquest carrer està molt bé! Sempre m'ha fet gràcia. També hi ha el dels Enamorats.

Glòria ha dit...

No ho saps prou bé, Xexu! Doncs no sé pas on ets aquest carrer, ja m'ho diràs. M'agrada.