2.25.2013

L'Anna i el seu diari Kitty


Ahir a la tarda, acompanyada de la meva filla, vam anar a veure la representació d'El Diari d'Anna Frank a la Sala Cabanyes de Mataró, sala d'altra banda molt estimada a casa perquè allà hem passat moltes estones quan els meus nanos estudiaven la Primària a l'Escola Balmes. Com entendreu, és una mica nostra, forma part de la nostra vida.
L'obra, tal com esperàvem, no es va recrear en la crueltat de la història, ho va tractar amb molta cura per a no fer patir a un públic totalment entregat i en silenci seguint-la. Dir que sí, al final, quan van sortint tots els personatges tal com es veuen a la imatge que il·lustra el post i, van dient les seves biografies, se't posa la pell de gallina i no es poden reprimir les llàgrimes que lluiten per sortir dels ulls.
L'obra es desenvolupa en un sol escenari (gairebé com a l'àtic d'Amsterdam de veritat on estaven amagats) així com els personatges: la família Frank, composta per la parella i dues filles, la família Van Daan, matrimoni i un fill i, el metge, senyor Dussel; més les dues persones que són l'enllaç amb l'exterior i els suministren tant d'aliments com de notícies de la situació bèlica, Miep i el senyor Kraler.
Les interpretacions fantàstiques, tos i totes, cadascú al seu paper; però si em permeteu, voldria destacar dos en concret: en Genís Mayola que amb la seva veu i el seu saber estar dalt de l'escenari fent d'Otto Frank em va captivar -com sempre- i, l'actriu (per a mi revelació) de Mireia Lorente fent d'Anna, senzillament genial i quina veu tot cantant! Uns aguts que s'avenien molt i molt bé amb els greus d'en Genís.
Encara esteu a temps de veure-la, estarà fins el 10 de març a la Sala Cabanyes de la Riera de Mataró! Totalment recomanable.



Foto de la casa d'Anna Frank a Amsterdam, feta aquest estiu passat per servidora

Molt més motivada vaig anar a veure-la si tenim en compte que a finals del juliol passat vaig estar visitant la casa, empapant-me de la família jueva Frank, de l'Anna i, de les aromes de les espècies de la botiga que el pare tenia  als baixos de l'amagatall.

8 comentaris:

joan gasull ha dit...

una bona tarda de diumenge......així tinguis tota la setmana.

Glòria ha dit...

Gràcies Joan, els mateixos desitjos per a tu!

Joana ha dit...

Estàs ben prolifica!!1
Veig que va estar bé. :)

Glòria ha dit...

Hola Joana, sí, van tractar el tema amb molt de tacte i fidels a la realitat. Va estar molt bé.

Genís ha dit...

Gràcies Glòria. Això ens encoratja a tots.

Glòria ha dit...

Gràcies a vosaltres.

Javier R. T. ha dit...

Me hubiera gustado estar como tú en la casa de Ana y después en esa obra de teatro.
Besos.

Glòria ha dit...

La casa la puedes visitar en alguna ocasión, la obra teatral, ya, depende.
Idem.