2.23.2013

La meva ciutat, Mataró

Platja de Mataró a l'hivern

Aquesta tarda he sortit de casa decidida amb dos objectius clars, mentre, feia la caminada...
He anat fins a la Riera i de seguida he entrat a una botiga, volia mirar uns pantalons, després comprar-los és una altra història; "ardua tarea" si tenim en compte que t'han d'entrar pel ulls, t'han d'anar bé i, t'ha d'agradar el preu. S'han alineat tots els astres i... he firat! (allà ja m'he trobat amb una companya de la feina).
Amb els meus flamants pantalons he baixat la Riera, veig una coneguda, ens saludem: 
- Hola Montse!
- Adéu Glòria!
Continuo baixant i em trobo dues antigues companyes de Can Gassol, tant de temps que no ens havíem vist i últimament donant voltes per la ciutat ens anem trobant, hem fet petar la xerrada i, ja ens hem acomiadat. Que dic jo, amb tot el que passejo, amb qui no m'he trobat alguna vegada?
Arribo a la Rambla i entro a una altra botiga, m'havien d'ajustar "un tornillo", bé, a mi no, a les ulleres, no m'agrada que es moguin. Surto de l'òptica amb les ulleres al seu lloc i enfilo cap amunt, passo pel carrer Barcelona, Plaça de la Peixeteria, Santa Maria, Camí Fondo... en un tres i no res, a casa! La gent abrigada, molt abrigada! Si tenien als calaixos gorros, barrets, bufandes, guants... Avui s'ho han posat tot a sobre.
Així que, he fet els encàrrecs que volia, he trobat gent, la de tota la vida i, he caminat la meva horeta diària.
Mataró, la ciutat que he triat per a viure, la meva ciutat. M'encanta!
Ara ja a sopar, que tinc l'orada del mig dia als talons!

La Riera de Mataró en Nadal

2 comentaris:

joan gasull ha dit...

no mengis massa...no sigui que els pantalons no t'entrin.
És vital que et sentis bé on vius.

Glòria ha dit...

Precissament he hagut de comprar-me per això, perquè tots em van grans... M'he aprimat una mica :-)
Em sento a la glòria!