11.30.2012

Tot és relatiu...



En aquesta vida, tot és relatiu, el dolor també.
Qui té el pal de rasar el dolor? On és el llindar? Quin és el pitjor dolor, el físic o el psíquic? A qui li fa més mal, a qui es queixa a la mínima (i potser realment li fa molt de mal) o a qui es sofert fins a extrems que et fas creus de com ha aguantat...
El meu pare era d'aquests últims i, provablement ho vam heretar les seves filles, però no escriuré de la meva germana que va ser tot un exemple fins el final, ho faré a grans trets de mi, en quant a físic.
De joveneta, quan les dones tenim aquells dies que ens "vestim" de vermell i ens preguntem a "qué huelen las nubes" (ja hauria de parlar en passat ;-)) sentía tal dolor que en alguna ocasíó em marejava i tenía nàusees i/o algunes vegades quelcom més que nàusees... però no em queixava, ni jurava en hebreu, ni renegava, ni... Contenta de ser dona!
Quan es va presentar el part del meu primer fill, ja estava ingressada per altre motiu a un hospital de BCN que ara diuen el volen privatitzar; van començar els primers símptomes un diumenge al vespre, ja havien marxat les visites i, estava sola a l'habitació, bé amb una companya al llit del costat. El dolor era per a mi molt estrany (no l'havia tingut mai...), per això al llarg de la nit anava trucant les infermeres amb discreció. Sí, em van dir, que estava de part, però primerenca i que anava molt lent... no em feien gaire cas. Al matí quan va passar el metge resulta que "la cosa" ja estava molt oberta, van començar els preliminars per anar al paritori amb presses, una vegada allà, resulta que tenien raó les infermeres, fins a les 13:40 de dilluns no va nèixer la meva filla i amb ajut! Que per cert avui és el seu Sant, felicitats, Andrea! O sigui, havia passat el pitjor dels dolors del part sola i sense fer gaire soroll per a deixar descansar la meva companya d'habitació...
Molt més tard també recordo un dia a la feina que em trovava malament, amb dolor que no sabia si era la panxa, els ronyons o què, vaig aguantar fins deixar temes més o menys lligats i vaig marxar a casa per anar a urgències. L'endemà quan vaig tornar a l'hora de sempre a la feina i li vaig dir al meu cap què havia passat el dia abans, es va quedar a quadres; havia tingut un còlic nefrític mentre atenia a personetes amb especials necessitats.
I ara aquí estem, amb una "petita mala acció" que em fa notar des de fa uns dies on tinc les costelles, aquestes concretament darrera del pit dret. Però com sempre, al peu del canó, potser és una gràcia concedida o heretada, en qualsevol cas, per a mi és una sort!

11.25.2012

Què faig mentre veig la tele?


Llegint aquest article m'ha vingut al cap el que normalment faig jo, i pel que es veu no sóc pas l'única, entro en aquest 60% de persones que fan altres coses quan estan davant del televisor.
Sóc el què es diu "un culo de mal asiento", no podria estar hores veient asseguda un partit de tenis sense fer res més (per exemple) com fa el Sr. de la casa... Mentre veig alguna peli, serie d'humor o concurs que m'agradi, llegeixo, faig encreuats, vaig i vinc de la cuina a fer una ullada a les xarxes... fins i tot de vegades trenco ametlles! El que sigui, però les mans les he de tenir ocupades i, el cap també.
Aquest dia d'estiu de fa uns anys, la Cleo i en Groucho ni se la miraven! I és que tenim molta oferta de cadenes, però de vegades costa trobar un programa que t'enganxi.

11.24.2012

¿Las bicicletas son para el verano?


Bueno, bueno, bueno... ¡Vaya artículo más divertido para empezar un día de "reflexión"!
Nunca había pensado en la bici como revolucionaria sexual, aparte de los recurridos chistes del sillín (o del no sillín), sólo la veía como medio de transporte, paseos, diversión, ejercicio, mover las piernas... pues ahora yo creo que crecerá su uso, así como las ventas. "Lástima" que fuera en detrimento de la asistencia a misa...
En el libro que estoy leyendo, aparte de los escarceos en el pajar, utilizan el caballo para alejarse un poco de las gallinas y los cerdos y apagar su fogosidad en el río o a la sombra de un pino, aún no se había inventado la bicicleta, les hubiera ido de coña...
La bicicleta, un "valor" en auge y ¡Yo sigo sin saber ir en bici!!!
Os convido a quien tenéis equilibrio para ir sobre dos estrechas ruedas, a hacer un paseo en bici para reflexionar, hoy y siempre; yo lo haré a pie, menos sensual pero igual de efectivo.


11.23.2012

Prohibit retrocedir

Imatge d'Encarna Boada que em va cedir molt gustosament

Ha estat una campanya que per primer cop ens uns anys me les he mirat des de fora i, és que el cos no el tinc pas (al cap em bullen altres temes que em preocupen més ) per a aguantar els mateixos discursos de sempre: "nosaltres farem, amb nosaltres, nosaltres som"... i seguim com sempre. Quin partit ara mateix pot sol·lucionar la crisi? Molts van creure al PP pensant que donaria un gir a l'assumpte i, ja veieu... Clar, després a culpar l'anterior Govern per deixar el pati com el van deixar (també serveix per a autonòmiques i municipals).
Això ho he deixat clar, no estic per a històries d'aquestes; ara, d'això a haver d'empassar notícies gairebé a diari del retrocés de les polítiques socials... Per postres cada vegada que llegeixo aquest cognom penso: serà "primo" llunyà de l'altre Rivera? I si a tot plegat afegim que l'ombra d'en Franco sembla que és molt allargada...
No, no votaré pas a la dreta, mai! Prohibit retrocedir seria el lema. Ha quedat clar? Qüestió de principis.
Potser aquest pots prometia molt i s'ha quedat "soso" i curt, però, és que no tinc pas discurs, en política tampoc.


11.20.2012

Dates remarcables...


Doncs res, com qui no vol la cosa ja estem altra vegada al 20-N, el "20 Nabos" que dèiem "en mis tiempos mozos" quan es veia pintat per les parets...
Potser als que tenen menys de 40 anys no els soni tant, de no ser per algunes eleccions que ha coincidit també últimament la data. Però, encara em sembla veure a la petita pantalla (i mira que ha plogut!) la cara compungida d'Arias Navarro dient: "Españoles, Franco ha muerto". Sí, tot i que les males llengües deien que si "havien fet coincidir" la data amb la de la mort d'un falangista que era molt conegut a les aules de les escoles per estar penjat el seu retrat a la paret a sobre de la pissarra, juntament amb el de Franco i als costats d'una creu. Molt de l'època tot plegat.


Quants 20-N d'aquests ens quedaran? Franco ha mort? Reflexione'm-hi!

11.16.2012

Ironía en imágenes

Mensaje encontrado en una botella, está convencido que su mujer lo sabe todo, todo y todo... Firmado: J. M. Aznar.


Cierto, todos la dejamos: en la arena, en el corazón, en la memoria... algunos en la taza del WC.


Este año afectados por la hipoteca hasta los okupas de este portal...

11.14.2012

El talento ni se compra ni se vende



Un dia "raro"...
Compartiré frases de mentes despiertas que por un camino u otro me llegaron ayer y me dieron que pensar.
"No decir sino lo que es necesario, a quienes es necesario y cuando es necesario". Richelieu (esto lo tendré que copiar 100 veces...)
"Mucha tontería y al final todos estamos sujetos a un dolor de tripas". José Sacristán (en resumen: tod@s la cagamos)
"Yo sé que Dios no existe. Pero si existiese no tiene perdón de Dios". José Sacristán (sobran los motivos)

11.13.2012

Millor amb el peu dret, per si de cas...

Normalment em llevo amb el peu dret, o ambdos a la vegada, més que res pel costat del llit on dormo...
Avui a més a més, no passaré sota una escala, els gats negres que es quedin a casa, tocaré fusta a cada moment, no em casaré ni m'embarcaré...
Amb tot el que està caient i a sobre dimarts 13... totes les precaucions són poques. I això que no sóc pas supersticiosa!
Bon dimarts 13, gent!

11.02.2012

Entre els morts i els vius



Passada la nit de la castanyada sense pena ni glòria, cap castanya de cap mena al cos...
1 de novembre, matinant com cada dia fresca com una rosa (vermella), primer dia de pont que es perllongarà fins dilluns que tornem al cole.
Marcada pel destí sota el signe d'escorpí, dia dels morts, curiosament vaig nèixer "morta" després de tres dies de part de la meva mare... Bé no seria morta del tot, sí ofegada i, la matrona va fer virgueries perquè tornés a la vida. Ho va aconseguir, sempre em deia "la muerta resucitada" i, aquí estem uns quants anys després. El nom que em van posar no cal dir que vol dir resurrecció, casualitat?
He mirat efemèrides del dos de novembre, el primer que trobo és el llistat de famosos nascut tan tètric dia, uns quants, tampoc molts; així de noms més coneguts per mi he vits tres: Maria Antonieta, Sofia de Grècia i Joel Joan. Suposo que de no coneguts hi haurà la tira, més la Glorieta...
Un plaer fer anys, de moment l'alternativa, que es foti!!!
(post programat, quan es publiqui estaré camí del poble on vaig veure la llum per primer cop)