10.31.2012

No guipo tot el que vull



I per a acabar d'adobar l'octubre... ulleres trencades! Com era allò de la LLei de Murphi? I aquests vegada no diré a l'òptica, que si la feina de risc, els nens... He estat jo soleta amb aquestes manetes que ara li donen a les tecles, la mateixa que ara veu tot com "Casimiro Tort".
En fi, que una el primer que fa quan es lleva (abans del que diu que fa la majoria de la gent, que això seria el segon) es posar-se les ulleres, així a la brava, sense encendre llums ni res i, tot i que el tacte el tinc intacte... avui he fallat i han anat a parar al terra. Pel sorollet he notat que alguna cosa havia passat, a l'encendre llums ja he vist la montura amb un sol vidre; l'altre, sencer, això sí, ha anat a parar a "can collons de la roca".
I aquí estic, escoltant com cau la pluja i esperant que es faci hora per anar a Can Cottet (qualitat i servei).
Un esforç enorme, tenint en compte que són progressives, per a  poder mirar titulars de notícies, compartir continguts i escriure una mica. Cap amunt, avall, esquerra, dreta.. no acabo de trobar la postura.
Perquè allò de "veo yo más con un ojo que tu con dos" trobo que no està pas demostrat.
Definitivament, no guipo tot el que vull!

10.28.2012

Entre meteduras de pata y cagadas






Leer las noticias y tener conocimiento de otras que no te llegan por vía escrita... te revuelven las tripas directamente.
Para arreglarlo todo, todo y todo, tenemos una cándida  figura, real... con una "simple"sonrisa (y un cuchillo en la boca), dice, se conseguirá...
Mientras Mariló Montero se cuestiona si se transmite el alma ¿Estaría pensando en esta alma? La de las tortas de alma de mi pueblo, dulce rico donde los haya. Ésta sí que se transmite la receta de generación en generación.
En resumen, una gran cagada (con perdón). Así está él.
¡Mira en qué he aprovechado la hora que me han regalado! Porque lo que es en dormir...

10.22.2012

¡Tierra y Libertad!



¡Cuanta razón tiene Ken Loachk!
Tierra y Libertad, película que me remueve "algo" por dentro y me vuelve a mis raíces.


10.19.2012

Experiència positiva i gratificant

Foto d'Internet

LLegint aquesta notícia, he pensat en un fet que va tenir lloc ahir a l'escola.
La idea la va tenir fa uns dies una companya que té dos gossos, gos i gossa. Es va comentar i, valorar la seva proposta. El resultat, que la Lila va visitar ahir l'Arboç!
Alguns nens ja em van dir, cadascú amb la seva manera de comunicar-se: 
Un (verbalment) Glòria, avui tenim una sorpresa
Altre (amb símbols) avui, pati, animal. Jo vaig preguntar-li: Què borda? I em va fer un sí amb el cap claríssim!
Jo només vaig veure la dòcil gossa quan vaig arribar a les 10:30 del matí, que estava fora de l'edifici, però dins del recinte escolar, bordant... Bé, després en algun moment pels passadissos, com quan un nen que va amb caminador la passejava de la corda tot cofoi. A l'hora del pati "em tocava" a un altre espai, molt relaxant per cert, amb un parell de nens.
Em van explicar que l'experiència va ser molt gratificant i positiva; com tocaven l'animal nens i nenes, reien, l'acaronaven, feien sorollets, la miraven... en fi, que ja em moro de ganes per veure les fotos.
La imatge podria ser ben bé la de l'escola, però no, l'he treta d'Internet.
Quant tenim a aprendre dels animals!

10.17.2012

Castillos en el aire


Reyes sin castillo, castillos sin reyes.
Princesas sin príncipes, príncipes sin trono.
¿Monarquía- República?
¿Federalismo-Independencia? 
Sueños del pueblo llano...
Castillos en el aire.

10.14.2012

Hambre y ganas de comer

Cuando se juntan el hambre con las ganas de comer

Cuando se junta el hambre con las ganas de comer... es imparable, alguna cosa ha de pasar.
¿Pensáis que voy a hablar de comida? Pues no, hablaré de fútbol, mejor dicho, de futbolistas, tema que los que me conocéis sabéis que no me interesa en absoluto; ni el fútbol ni el mundo que le rodea.
La cosa es que desde hace un tiempo parece que futbolistas y famosas guapas tienen imán. Todo empezó con: el beso de Iker Casillas y Sara Carbonero, que dio la vuelta al mundo entero (anda, la Glorieta y sus pareados) ¡Vaya gol!
Le siguieron Piqué y Shakira ¡Guau! Lo que ha dado de sí el Waka Waka de los membrillos... Traerá cola...  (dicen que es niño ;-)).
Y la última campanada la ha dado Sergio Ramos y Pilar Rubio, no sé mucho de esta guapa moza, pero hace un tiempo oía hablar de ella en términos (muy) favorables...
Ya veis, Dios los cría y ellos se juntan, porque cuando se juntan el hambre con las ganas de comer... ¡Pueden comerse el mundo! Que les aproveche.

10.11.2012

Qwerty



La que està caient! I no em refereixo precissament al tro que m'ha despertat i desvetllat perquè pogués escoltar el so de la pluja...
Ahir els mitjans de comunicació i les xarxes socials bullien amb les desafortunades declaracions del Ministre Wert sobre espanyolitzar nens/nes catalans/nes; en algún moment em recordava a quan era petita a l'escola que a la taula de la mestra (jo no vaig tenir pas mestre fins el 12 anys) hi havia una guardiola en forma de cap de nen negret (li déiem "el negrito") i també recordo xinets, però el record amb més força és el del negret, per a posar peles o segells de cartes fets servir (aquesta manera d'ajut mai he sabut com podia arribar) que anaven directament als nens i nenes de l'Àfrica per a "evangelizarlos"...
Mare meva, i no dono més idees que si no igual posen guardioles a les escoles de tota la penísula per a espanyolitzar nens catalans! Estaria bé que s'ensenyés la diversitat en cultura, costums, llengua...  de les diferents regions i comunitats, així com a respectar-les; això sí que seria pedagògic!
En fi, qui sóc jo per a parlar d'un ministre! Però crec que no és moment per a atiar el foc.
De la immensitat de comentaris que he vist a Twitter sobre aquest tema, i posant amb més o menys intensitat al Sr. Wert a caldo, em quedaria amb un que deia quelcom com: "Wert, són les lletres entre la Q i la Y al teclat", doncs això!

10.10.2012

Del "high cost" al "low cost"

 Fa no gaire temps "low cost" ho relacionàvem amb certa companyia aèria, però actualment aquestes paraules han agafat vol... i hem passat del "high cost al low cost" com qui no vol la cosa.
Quan per a mi paraules com austeritat i sobrietat durant molts anys estaven representades per aquesta senyora, ara sembla que estan de "moda", una "moda" gairebé obligada per a molts, per a altres queda "chic".. Aquest article defineix molt bé la situació actual de les famílies i el canvi en l'estil de vida.
S'han acabat els temps de lligar gossos amb llonganisses i potser tornaran els de "contigo pan y cebolla".

10.09.2012

Raíces


Hoy de buena mañana como casi cada día, después de dar un repaso a las noticias de los diarios, me he dado una vuelta por Facebook y Twitter, a ver que novedades hay y quien ha dicho buenos días (hay quien no dice ni eso en días y días). A mí me gusta compartir...
Pues bien, la idea del post la he encontrado en Facebook, recientemente me he hecho fan de una página donde los comentarios, tanto de la persona/s administradora/s como de las seguidoras, dicen "algo" y su nombre es tan simple como Taller de Escritura. Hoy dice esto: " ¿Es demasiado temprano para saber sobre qué escribirás hoy? Cierra los ojos y recuerda tu sueño... ¡Buenos días!" Ilustrado con la imagen que he copiado. Pues, he cerrado los ojos y he recordado un sueño.
El sueño en sí no sé si tiene relación con una larga conversación telefónica que mantuve ayer tarde con una amiga de Zaragoza, por la proximidad de la Virgen del Pilar, o por todo ello junto y mucho más... Pero nos hemos marcado una jota bien bailada mano a mano con una amiga de la infancia, con nuestros correspondientes vestidos de joteras que ha levantado felicitaciones y elogios entre los asistentes a la demostración de baile. Una jota dicho sea de paso que ni había escuchado nunca ni había visto los pasos (música, letra y pasos ya no los recuerdo), así que ya veis ¡Innovando!
¡Siempre mirando hacia adelante sin perder las raíces!
Mensaje subliminal, a buen entendedor con pocas palabras bastan.


10.07.2012

Catalunya pas a pas

Claustre del Monestir de Santes Creus

 Podríem dir que dins la categoria: Catalunya pas a pas que li estem ensenyant a l'italià de casa, per aquest dissabte estava programada la Ruta del Cister, el dia ens va acompanyar. Dir que de pas en alguns casos també la va coneixent la Glorieta, com va ser aquesta sortida, una sortida que no ens va deixar indiferents a ningú del grup.
La primera parada va ser al Monestir de Santes Creus, impresionant! El vam visitar pel nostre compte, bursant en cada petit racó, fins i tot a la presó que feia angúnia de tan clautrofòbica i impregnada d'olors, llums, colors... que et feien pensar inevitablement en les persones que havien estat allà tancades.

Visita llampec a Figuerola del Camp, on es pot veure escrit aquí com tantes vegades m' han escrit el meu cognom.


Montblanc, pujada a la Catedral.
 Vam seguir la ruta direcció a Poblet, passant per Figuerola del Camp i, fent parada tècnica a Montblanc, el poble originari del meu cognom, un plaer passejar pels seus carrers d'on venen els meus molt llunyants avanpassats.
Quan sortíem ja de Montblanc, la meva filla va assenyalar un cotxe i ens va dir: "mireu..." eren Director i Subdirectora del cole on van anar els meus fills fins l'ESO. De seguida vam parar i després de les salutacions (per Mataró ens anem veient, però no tant) i dir cadascú el perquè érem allà, resulta que el proper destí era el mateix, així que tots cap a Poblet.
Font del claustre del Monestir de Poblet
 Vam visitar el primer de tot el Museu mentre es feia hora de la visita guiada i, tot ja esperant per a entrar al Monestir el nostre amic va anar a preguntar per un monjo que sabia vivía allà (hi viuen 32 monjos); al moment van sortir tots dos, havien donat classes a la mateixa escola mataronina anys enrrera. El monjo no era pas un altre que l'Escolapi Francesc Martínez-Soria... us sona el cognom? Vam fer petar la xerrada una estona, una persona de 78 anys totalment lúcida, culta, educada i que ens consta es va alegrar força de rebre visites i notícies de la ciutat on va estar uns quants anys.
Terminada la visita, ja ens vam separar, cadascú vam seguir el nostre camí.

Clautre del Monestir de Vallbona
Per últim el Monestir de Vallbona, on estan fent obres de reconstrucció. Un guia super enrotllat ens va anar explicant la història del mateix, així el com va nèixer el poble. A destacar, aquest és de monges, encara hi viuen nou, de les que vam arribar a veure tres, un percentatge important...
I així va concloure un passeig per l'Edat Mitjana, ens vam moure entre els Segles XII al XIV-XV, totalment recomanable, a l'italià el tenim encantat :-)

10.03.2012

Servicio Social de la Mujer (1975)


¿Alguien conoce este documento? Seguramente que los más jóvenes no, de no ser que se los hayan enseñado sus madres o sus abuelas.
Pues para Glorieta era requisito imprescindible (y para todas de su edad por aquél entonces) el Servicio Social, para cosas tan naturales como son hoy en día sacarse el carnet de conducir. La mayoría de edad aún estaba en los 21 años.
El documento en sí no tiene desperdicio si se lee, por detrás tampoco deja indiferente: Servicio Social de la Mujer, acompañado de su correspondiente yugo y flechas...
Para conseguirlo tuvimos que sudar, literalmente; no tanto con las señoritas de la Sección Femenina que nos enseñaban corte y confección, labores (yo un desastre, ahí sudaba) a trabajar estaño con buriles y esas cosas, gimnasia, jota... Y que al terminar tuvimos que hacer una muestra de todas nuestras habilidades adquiridas, así como una magnífica exposición de nuestros trabajos, si no con la parte digamos de compromiso con la sociedad, se había de hacer un trabajo social, y no había cosa más prioritaria en el pueblo que meter mano al cementerio, lo que oís; estuvimos unos cuantos días limpiando, encalando y poniendo como un vergel un lugar que estaba un tanto abandonado... De ahí en adelante el arreglo ya corrió a cargo de otros, afortunadamente, en algunos momentos lo pasé realmente mal.
Bien ¿Por qué me ha venido a la mente hoy esta tarjeta desde hace tanto tiempo guardada con otros papeles de la época? Pues por un comentario que ha puesto un amigo en twitter relativo al tipo de enseñanza que parece que vuelve...
¿Volverán las niñas a sus labores? Definitavemente, yo nací en una época que no me correspondía.

10.02.2012

Un any més, Mataró ha caminat per l'Alzheimer



Doncs sí, Mataró solidària, un any més ha caminat per l'Alzheimer, i va la cinquena edició, amb un nou rècord de participació: 3.800 persones inscrites!
El que és la caminada en sí no l'havia feta mai, els últims anys col·laborava com a voluntària amb l'organització, pot ser per aquest motiu se'm relacionava amb la mateixa i quan deia que enguany la faria, la pregunta era aquesta: no l'has feta mai? Doncs no, també em feia il·lusió conèixer l'altra vessant, l'experiència ha estat totalment positiva i recomanable.
Tot i que en un principi pensàvem que seríem un grupet, per diferents motius vam acabar fent-la la meva filla i jo soles. La pluja del dia abans que ens feia mirar el cel i, la riera complicada de travessar, va fer que moltes persones el diumenge s'ho pensessin si llevar-se o no... Total, que finalment el camí estava completament transitable i va lluir un dia preciós.
Un altre objectiu meu era fer fotos de la gent caminant, dels passos pel diferents indrets, però havia un petit inconvenient, la càmera estava a més de 300 quilòmetres i amb el mòbil... no és el mateix, la qualitat de la foto tampoc. Així que li vaig demanar que la portés la meva filla i me la va deixar molt gustosament, ella no és tan afeccionada a aquestes coses. Vaig decidir que faria fotos només del recorregut, no pas de l'arribada de caminaires com he fet normalment; així que vam arribar a la Plaça Santa Anna, vam anar a saludar a la meva amiga Joana i, ja vam anar tirant cap a casa.
Quan enfilàvem le Riera un jovenet d'uns 12-13 anys es va apropar a la meva filla i es van posar a parlar, de cop i volta la veig que s'agafa amb un voluntari dels de l'armilla reflectant i, aquest noi i altres persones que es van afegir, els hi feien fotos (a casa no ens agrada gaire posar...)
- Li pregunto: Què volia?
- Que està fent un ral·li fotogràfic i si em podia posar amb aquell noi per a fer una foto...
- Ah...
Fotografies de La caminada hi haurà a milers, fotògrafs ens vam trobar al llarg del camí uns quants, però aquesta que veieu per a il·lustrar el post és de la Glorieta amb la càmera de l'Andrea, l'ha triada l'organització per a donar les gràcies i n'estic molt orgullosa, he dit! Per cert, la noia que aixeca el braç no la conec de res, però em va dir: "Ei, que mai he sortit cap any". Doncs enguany sortiràs!
Diumenge 30 de setembre al matí, el bosc de Mataró tenia flors roses, tot esperant la sisena edició.