5.31.2012

Cop de sort




Acabo el mes de maig amb un cop de sort. M'ha tocat un viatge per a dues persones a Amsterdam amb vol d'anada i tornada pagat i tres nits a un hotel de luxe, que d'altra manera potser no hagués gaudit mai.
Tot per participar en un sorteig promogut per la Sònia Graupera , la Graupera viatgera com li diem, que sap tot i més de viatges i d'hotels.
La sort es troba, però sempre s'ha de buscar, si participes, ja tens números.
Molt agraïda a la Sònia, a MoevenpichHotel i a Transavia. Teniu reportatge fotogràfic assegurat.

5.28.2012

Pobres ricos

Si busco la definición de "pobreza" en el Diccionario Manual VOX Ilustrado de la lengua Española, tengo cuatro resultados; me centraré en dos. 
1ª: "Calidad de pobre (escaso)".
4ª:  fig. "Falta de magnanimidad, de gallardía o de nobleza del ánimo".
Estos días se ha hablado mucho de "La marató de la pobresa" para culminar ayer con la cadena de TV Catalana recogiendo aportaciones económicas de la gente de la calle y que posiblemente las pasa canutas para llegar a fin de mes...
Como he leído hoy: "Potser el meu país sigui petit però té un cor molt gran", pues sí... Reconozco que no he participado en "este parche", desde el principio que no veía algo claro. Sí, hemos de ser solidarios ¿Pero, quién nos ha llevado a esta crisis? ¿He sido yo? Afortunadamente (ya veremos...) aún no me encuentro en situación econòmica dràstica, sí tengo cierto pariente próximo y querido y, me rompe el alma; mis esfuerzos y mis energías irán para él, no solamente ayer, cada día del año.
Y que luego veas que están pidiendo esfuerzo los mismos que te han hundido ¡Va, hombre, va!
Lo dicho: ¡Pobres ricos!

5.27.2012

Anem a la Fira?



Ahir al vespre vaig anar a la Fira. Any rera any per aquests dies, tan el Parc Vell com el Nou de Mataró s'omplen d'atraccions, tòmboles i llocs per a fer un mos: típic l'entrepà de bacallà. També és típica la pluja, però ahir no va ser el cas, una temperatura ideal.
De bon matí m'ha sorprés un intercanvi de comentaris a twitter entre dues persones; una defensa la Fira, l'altra diu que és "decadent, polsegosa, tronada, passada de temps i gens civilitzada". Els que em coneixeu ja sabeu que no sóc pas "la alegría de la huerta", però de tant en tant sí m'agrada barrejar-me entre somriures, colors, olors, mirades embadalides i cares alegres.
Ahir em vaig trobar a la mateixa amb gent coneguda, molta; des de la que feia anys que no ens véiem fins a d'altra que estem en contacte dia a dia, gent normal, senzilla, com jo... Els joves que m'acompanyaven tampoc són assidus a la mateixa: ella per haver estat fora uns anys, ell perquè és la seva primera primavera mataronina (i catalana, i espanyola...); no tenia preu veure'ls amb l'expressió tan bonica que van baixar d'una atracció (per a mi nova) que de tan alta em van dir que es veia fins i tot "l'Ibis" de la ciutat, he he he.
En fi, que potser la Fira no està feta per a intelectuals, però si per a gent corrent que existim i/o resistim el dia a dia, i que no som pas "tontos".
Ah, i dimarts tornaré a sopar allà amb un grup de companys i companys, mireu si em va agradar...
A tu t'agrada anar a la Fira?

5.14.2012

Todo es relativo en esta vida




"Un periodista le preguntó a Einstein:
- '¿Me puede UD. explicar la Ley de la Relatividad?'
Y Einstein le contestó:
- '¿Me puede UD. explicar cómo se fríe un huevo?'
El periodista lo miró extrañado y le contesta:
- 'Pues sí, sí que puedo'.
A lo cual Einstein replicó:
- 'Bueno pues hágalo, pero imaginando que yo no sé lo que es un huevo,
ni una sartén, ni el aceite, ni el fuego'. "

Ni las puntillas...
En esta vida en la que estamos de paso, todo es relativo.

5.12.2012

Edifici intel·ligent

Com ja sabreu a aquestes alçades tothom que entreu a aquest humil bloc, treballo d'educadora a l'Arboç, una escola d'educació especial a Mataró i, que al setembre d'aquest curs vam estrenar edifici nou a Vallveric, després de molts anys i moltes hores d'escola a l'antic edifici de la Plaça dels Bous.
Bé, l'obra en sí és una passada, pensada per i per a l'alumnat amb multidiscapacitats, el que podríem dir: un edifici intel·ligent. però com que la perfecció no existeix, fins i tot els/les intel·ligents, de vegades poden semblar bledes.
La domòtica a aquesta escola està aplicada (que jo sàpiga) principalment per a estalviar aigua i electricitat (entre altres coses, no hi ha persines que pujen a l'hivern i baixen a l'estiu soles) sí que hi ha finetres altes que s'obren i tanquen amb interruptor de llum; ara ja tot ho trobem més natural, al principi réiem molt. Explico.
Els llums de banys i passadissos interiors s'encenen al passar, quan et detecten. O sigui, anaves amb un nen de la mà i li semblava màgia que sense tocar cap botó es fes la llum; ell mateix deia: "clin"! Jo de vegades encara estiro la mà cap a un costat o l'altre buscant-lo, aleshores: clin! Ja ho veus tot clar. Per cert, marxes i encara es queda encés... Per no parlar de quan estem a la migdiada on tot és silenci, penombra, olors relaxants, pau, música suau... entres al bany per qualsevol cosa (que no cal encendre llum, es veu perfectament amb la natural) i: clin!
Aixetes d'aigua tenim de tot tipus: manuals, amb pedals i... les que et surt aigua només posant la mà sota (de vegades has d'insistir, no te la veu), qui diu la mà qualsevol objecte que deixis i no vols precissament que es mulli, però tranquils, seguidament vas a llençar un bolquer o posar una tovallola al cubell de rentar i ja se t'acciona l'eixugamans a l'equena. Estem parlant de quan tot funciona com cal, perquè de vegades surt l'aigua amb tal pressió que a tu et renta els peus i a la criatura sencera, o et surt bullint que em comptes de rentar les dents podries fer una infusió. Per no parlar de la calefacció: a l'hivern no funcionava, quan entràvem a la primavera escalfava de tal manera que havies d'obrir finestres.
Ja veieu, intel·ligent o "tonto"? Si s'ha fet per a estalviar...
En fi, només volia parlar "d'intel·ligència", d'altres coses també es podria parlar, però potser això ho faré un altre dia.

5.08.2012

Una madre para 100 hijos


Quién es mamá?
  - Mamá es esa señora que lleva en el bolso un pañuelo con mis mocos, un paquete de toallitas, un chupete y un pañal de emergencia.

- Mamá es ese
cohete tan rápido que va por casa disparado y que está en todas partes al mismo tiempo.

- Mamá es esa
malabarista que pone la lavadora con el abrigo puesto mientras le  abre la puerta al gato con la otra, sosteniendo el correo con la barbilla y apartándome del cubo de basura con el pie.

- Mamá es esa
maga que puede hacer desaparecer lágrimas con un beso.

- Mamá es esa Taekondista forzuda capaz de hacer tichigui a cualquiera por defender a sus criaturas de 0 a 50 años, y coger en un solo brazo mis 15 kilos mientras con el otro entra al carro lleno de compras.

- Mamá es esa campeona de atletismo capaz de llegar en décimas de segundo de 0 a 100 para evitar que me descuerne por las escaleras.

- Mamá es esa
heroína que vence siempre a mis pesadillas con una caricia. 

- Mamá es esa
señora con el pelo de dos colores, que dice que en cuanto tenga otro huequito, sólo otro, va a la pelu.

- Mamá es ese
cuenta cuentos que lee e inventa las historias más divertidas sólo para mí.

- Mamá es esa
cheff que es capaz de hacerme una cena riquísima con dos tonterías que quedaban en la nevera porque se le olvidó comprar, aunque se quede ella sin cenar.

- Mamá es ese
médico que sabe con sólo mirarme si tengo fiebre, cuánta, y lo que tiene que hacer.

- Mamá es esa
economista capaz de ponerse la ropa de hace cientos de años para que yo vaya bien guapo.

- Mamá es esa
cantante que todas las noches canta la canción más dulce mientras me acuna un ratito

- Mamá es esa
payasa que hace que me tronche de risa con solo mover la cara.

- Mamá es esa
sonámbula que puede levantarse dormida a las 4 de la mañana, mirar si me he hecho pis, cambiarme el pañal, darme jarabe para la tos, un poco de agua, ponerme el chupete, todo a oscuras y sin despertarse.
 
- Mamá es aquella mujer que jamás se dio cuenta que envejecía por ver a sus hijos realizarse, llorando de noche porque ya tienen alas y dentro de poco dejarán el nido para buscar otro, y de día sonrie para que los hijos no tengan remordimientos en dejarla, porque ella se siente felíz.

5.02.2012

Somni il·lús

Foto que m'ha agradat per a il·lustrar el post: http://www.flickr.com/photos/fenixspc/5023892375/

Avui he tingut un somni il·lús; bé, dec tenir uns quants, però avui m'he despertat de cop i com sempre em passa, els recordo perfectament.
Havia un míting polític dels número u de les llistes a Eleccions Municipals al meu poble, (un poble d'uns 1.500 habitants amb cinc o sis llistes...) Com a curiositat dir que estava un líder que malauradement va morir d'accident de cotxe en plena campanya municipal del maig de l'any passat; o sigui que era abans de l'accident, "al patio de las escuelas" que diem allà. Els assistents al mateix: la gent del poble, podria dir fins i tot noms. El més insòlit és que era "benèfic", pagaven per anar a escoltar el programa polític? Què fort!  I els beneficis anàvem directament a l'escola d'educació especial on treballo. També veia les cares de l'alumnat, perquè érem tots i totes allà: mestres, educadores, fisios, logos, alumnes...
Tot té la seva lògica, tot té la seva explicació...
Una vegada més barreja d'aquí i d'allà. Una vegada més Aragó i Catalunya. Una vegada més política i feina. Una vegada més els somnis i la realitat.