2.27.2012

Con Desafío Aragonés

Ya tenemos en casa dos camisetas para dar apoyo (discreto y humilde) al equipo que tanto dio que hablar en el Dakar 2012.
Sí, el equipo Desafío Aragonés, con Paco Martínez como piloto con su Kawasaki; Sergio, mecánico y asistente y, Raquel, mediadora entre ellos y el resto del mundo, así como corresponsal. Tres masinos, Paco de adopción, que llevaron el nombre de Mas de las Matas muy lejos, bien se lo merecen. Con tozudería aragonesa desafiaron al Dakar y lo consiguieron, prueba superada.
Las camisetas me gustan, en color arena del desierto, estampadas por delante y por detrás con imágenes y palabras clave. Ahora a lucirlas con orgullo masino.

2.26.2012

Indignada


Llegint aquest article, i especialment aquesta frase (la unión entre un hombre y una mujer en matrimonio es el único "lugar digno" para traer al mundo a un nuevo ser humano) segons el Papa Benedicte XVI... m'ha donat que pensar i fer-me preguntes.
O sigui, que si una dona sense parella decideix ser mare biològica, no és digna. Si té parella del seu mateix sexe, tampoc. Si el matrimoni está format per dos homes, indigne... En cap cas tenen cap dret als avenços de la Ciència. I un bé negre!
Per no parlar de la capacitat de criar un fill o filla. Són millors pares els heterosexuals?
Tot plegat, si us pareu a pensar, just el que "predica" el PP... estaran picant de mans. Un altre cop Poder i Esglèsia fent pinya, com al franquisme!
Doncs sabeu què? Tant se me'n fot el que digui el Papa! Al cap i a la fi, el que compta és el matrimoni civil, oi? Com si no es volen casar, o com si volen ser pare o mare en solitari.
I encara volen que es marqui a la Declaració d'Hisenda la casella per a l'Esglèsia, amb la seva actitud discriminatòria? Prefereixo marcar-la a la Ciència que no discriminen per ser una família monoparental, homosexual o heterosexual, beneficien a tothom que ho demana.
Jo seré digna, però, estic Indignada!

2.24.2012

Un nus allà on sigui


Llegint el post d'en Garbí, que tenia el cap posat a Sa Lluna... he fet uns somriures matiners. Qui no s'ha trobat en aquesta situació algun cop? Després cadascú se'n surt com sap o pot.
Em ve al cap quan vaig començar a treballar a Mataró a una empresa de les més importants en tèxtil de la zona, feien mitges i mitjons amb marca, "Glory". No feia gaire que havia vingut del poble, la nena tenia mesos; i la veritat, allà em sabia fins i tot la matrícula dels cotxes i quin era de qui. Aquí es complicava el tema. A Can Gassol, vaig conèixer molta gent, molta! Encara conservo l'amistat amb alguns/es, amb altres ens trobem i al saludar-nos em diuen: tal és mort/a... També n'hi ha que no he tornat a saber res més. Bé, doncs això que allà era molta gent i, amb la mateixa roba. Bates blaves de les dones i camises grises dels homes veies la tira a la teva jornada laboral i al canvi de torn, després quan te'ls trobaves en un altre àmbit amb roba de carrer i emperifollats/des, doncs que havies de fer memòria! Que no em preguntin pel nom de la gran majoria que no el diré pas.
Després he anat coneixent a moltíssima gent pels diferents llocs que he anat passant, és tot un plaer anar passejant per una ciutat de més de 123.000 habitants i anar saludant.
De vegades et coneixen i tu no a qui et saluda, com el què em va passar fa uns dies. Una noia feia els possibles perquè em fixés en ella, al final es va apropar a mi i em diu: Hola, t'enrecordes qui sóc? Jo memoritzant i no havia manera; va afegir: Sí, que sempre estàs al mig de coses, organitzant... Ep, amb un somriure vaig dir: em sembla que t'equivoques. Ella va insistir, sí, ens vam veure a la "mani" davant l'Ajuntament quan va entrar el partit xenòfob... I ets la mare de... D'acord, ara sí, que per cert, aquell dia ja es va dirigir a mi com la mare "de" i jo no la coneixia de res. No poso la mà al foc perquè me la torni a trobar i la reconegui, em sap greu.
Un nus allà on sigui per a no perdre la memòria! La històrica tampoc.

2.19.2012

Matador!

Ahir a la tarda vam quedar amb la meva filla per anar a la Rua de Carnestoltes, com que encara no es veia massa moviment, vam entrar a comprar un detallet per a una criatura que ha vingut a aquest món no fa gaire. Últimament, si tinc un compromís, sempre trobo el que busco a la mateixa botiga.
Va anar ràpid, però a la sortida ja ens vam trobar amb la Riera ocupada per la Momerota i la Momeroteta plenes de bolets i, boletaires... que els bolets s'han d'anar a buscar a la muntanya, no pas als parcs mataronins!
De seguida va passar la Cort de Sa Majestat en Pellofa XXXIV, no massa irreverent, vestit "de luces" enguany, després el vam veure al balcó de l'Ajuntament fent ganyotes al poble.
Força comparses formaven la Rua, no gaires de crítica, la més participativa va ser la d'indignants pel retard de les obres de l'escola Marta Mata, i la que més soroll feien... Per què serà?
Anaven passant les comparses i jo ja no sabia sobre quien peu posar-me, no feia fred, fresqueta, però ja només estava pensant en arribar a casa, posar-me còmoda i sentir escalfor.
Va acabar i quan vam mirar cap el balcó, Sa Majestat no hi era. Caram! I el discurs? Doncs res, pujem xino xano al barri; al Rei dels Pocasoltes el vam veure que anava entre mig de la gent a peu (o ens ho va semblar). Algú/na sap si va haver discurs?
A l'entrega de premis ja no vam anar, he sabut avui que va guanyar la comparsa del barri de Molins; una mica "desmillorats" i unes grenyes canoses que "pa que" ;-) Felicitats, Molins!

2.05.2012

Visita a Santa Maria

Ahir a la tarda vaig fer una visita que en els 28 anys i mig que fa que visc a Mataró, encara no havia fet.
Al matí vaig llegir que es podria visitar el campanar i l'orgue de la Basílica de Santa Maria, li vaig comentar al meu home i, no li va fer el pes. Em vaig dir: una altra vegada serà, com que jo també estic últimament "molt casera", no em va saber molt de greu.
Havent dinat, vaig anar a llegir una estona al llit, amb la intenció de a les quatre estar llevada per a veure una "peli" de TV, però, em vaig quedar clapada, i passava de dos quarts de cinc quan em vaig llevar; com que ja possiblement no agafaria el fil, vaig anar a veure que es coïa per la xarxa, tenia missatges interns, un de la meva filla que em preguntava a quina botiga podia trobar cert article. La vaig trucar per a dir-li i, em va dir de quedar per anar a comprar i fer un volt; aleshores li vaig comentar el tema de la visita i li va encantar. Correns una dutxa i emperifollar-me, vam quedar a un quart de sis en cert punt; allà que vam ser totes dues i xini xano cap a Santa Maria, vam poder entrar amb el grup de dos quarts de sis (força nombrós), hi havia cada mitja hora durant dues hores.
Mentre ens feien una mica d'explicació a la porta del carrer, vaig pensar: t'has deixat la càmera... Però segur que en veuràs de fotos!
El primer de tot va ser pujar al campanar, una altra explicació, en aquest cas centrat en les campanes. Vaig poder veure cada campana pel seu nom, que mai m'havia quedat qui era qui. Ara ja sé que la Miquela és la gran i dóna a la plaça, la Carme la petita i dóna a mar, la Monserrat la mitjana a muntanya, i en front de la Miquela estan la Juliana i la Semproniana, una a sobre de l'altra. I a dalt de tot al cimbori, la Candelera i a sobre d'ella la Madrona.
Després vam poder mirar i admirar l'orgue, impressionant tot plegat, l'orgue i l'organista Raül Prieto; un orgue adquirit per Mataró el 1927, època daurada de la ciutat, el més gran de Catalunya!
Al baptisteri, zona més fàcil de visitar, allà ens van explicar el significat dels frescos, el vitrall, el terra... i dades de l'autor.
Una visita impressionant que es repetirà pel juliol amb més temps i millor temperatura, allà dalt no es suava, la veritat. Així que si us ve de gust conèixer el patrimoni que hi ha a Mataró...
Com que no vaig poder fer fotos, comparteixo les de contactes meus del twitter que sí van fer. Gràcies a tots!


Foto: R.B.

Foto: Q.F.

Foto: G.R.

Foto: R.B.

2.03.2012

Un clàsic 2.0

Ahir tot llegint aquest relat, tan habitual ara per ara, vaig pensar en el fet invers, es a dir, persones que es conèixen a la vida real, i que les xarxes socials afavoreixen les relacions.
Persones que es coneixen a la feina o en activitats extralaborals, que comencen un contacte de proximitat d'alt nivell, i fomentat per la comunicació virtual, es converteixen en cómplices de neguits, alegries, somriures, llàgrimes...
Fins que un dia deixa d'haver aquest contacte tan proper, una persona deixa d'estar "disponible" per a l'altra; i aquesta altra es pot preguntar si serà perque ja no resulta un actiu tan important per a l'activitat extralaboral (tot un clàsic) o, que les relacions virtuals ja cansen (2.0)...
Sempre quedarà fer-li un "unfollow", un esborrar o bloquejar al FB, treure'l dels contactes Vip, etc.
Ningú és perfecte.

2.01.2012

Paraules, només paraules


Aquesta nit, sense endevinar el motiu principal, m'he desvetllat de valent. Tot fent voltes al llit, m'han vingut al cap paraules diguem-ne en desús (encara recordo acudits); i d'altres noves, que fem servir ara...
Acudit entre amics al poble.- Estan dos amics i volen jugar a les endevinalles; diu un: mitjà de transport per a una o dues persones, amb dues rodes, que corre molt, etc. I comença per la lletra "a", cansat ja de dir paraules l'altre es rendeix, i diu el primer, Amoto! Bé, ho he traduit del castellà, n'hi ha que al traduir-los perden la gràcia totalment, però crec que serveix com a exemple.
Us pot semblar exagerat, però és veritat, encara es pot escoltar dir amoto, aradio... ; per no dir que n'hi ha que els canvia l'article com si de l'estimat mar es tractés; el mar, la mar...
I ara les paraules de nova adquisició, si més no per a mi, que no vaig crèixer fent d'activitat extraescolar anglès. És normal veure felicitacions d'aniversari que diuen "japiverdeituyú" al "feisfuc". O comentar si al twitter tens més menys "folouers" o et fan un "unfolou".
Els temps canvien, les paraules es transformen, la vida segueix...