12.21.2012

Adeu món cruel!


Bé, aquí estem!
Després d'uns dies en que tothom parlava de la fi del món, per avui crec recordar, doncs de moment no ha passat res. Més o menys m'he despertat com qualsevol altre dia: les mateixes lleganyes, les grenyes de punta ;-), primer el peu dret a terra per si no s'acaba, les ulleres i directa a la tassa...  I després per si de cas, he esmorzat, que m'agafi amb la panxa plena!
Jo no feia molt de rebombori amb l'assumpte, quatre riures dels acudits i ja està, però així com s'apropa, doncs, que tinc nervis! Ahir a la nit vaig dir que me n'anava a dormir aviat, que m'agafés ben satisfeta de son, mentre, altres més agosarades parlaven de sexe per acomidar aquest món, he he he. L'edat... Aquest matí alguna persona enfadada perquè no ha petat tot i, ha d'anar a treballar ens enviava a tots a la merda. En fi, que el tema ens ha donat per a distreure'ns de la maleïda crisi, si més no, uns dies.
Potser demà torni la realitat (a altres igual els hi toca la grossa), als que no, fem un pensament? Qui diu el Marroc  la Quinta Forca, però marxar i dir: Adeu món cruel!
Encara no sé pas què posar-me avui!!!

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Si s'ha d'acabar el món, que ens agafi còmodament vestits i tranquils. Però no hi compto, la veritat. Jo ja he arribat a la feina, i m'hi poso.

Glòria ha dit...

Bon dia, per a mi que serà un dia com qualsevol altre.. o no! Em queden cinc hores de feina i vacances fins el vuit de gener del 2013! Yuju!!! Que tinguis un bon dia, XeXu.

joan gasull ha dit...

estic fent un café....serà l'ultim?

Glòria ha dit...

És una invitació? Podríes haver avisat amb temps i l'haguéssim fet junts, no?

Javier R. T. ha dit...

Reconozco que fui más cobarde que tú la noche anterior. La pasé tiritando de miedo y echando de menos a alguien que me abrazara. Mi perra, ¡pobre!, sólo sabe lamer. Eso cansa, ¿eh?.
Al final, me conciencé. Me dije que, puesto a morir, recibiría el nuevo día a puerta gayola. Así que me vestí de grana y oro. Hice un brindis al sol en cuanto salió y esperé. Viendo que no pasaba nada, me fui con andar torero a matar las penas al bar de la esquina. Tres buenos carajillos antes de subirme al andamio nunca me han venido mal.
En fin. Aquí sigo: en el andamio, harto de esperar el fin que nunca llega. Creo que como todos, ¿verdad?

Glòria ha dit...

¡Olé! Ja ja ja, muy buena aportación para enriquecer el discreto post, Javier. Lo del andamio me ha llegao al alma ¿Llevabas el bocata de chorizo? El fin nos llegará a cada uno en su momento, como muy bien dijiste.

Javier R. T. ha dit...

Gracias por el "¡olé!". No, no llevaba bocata de chorizo. Una simple boina por montera. Ya ves...
Saludos para ti y, ¿por qué no?, para todos tus seguidores, que son muchos. ¡Jo! ¡Qué envidia! Esto de ser letrista tiene su aquél, ¿eh?

Glòria ha dit...

Ja ja ja, la boina amortigua muchos golpes. Y ya que nombras La Parodia, aquí va una en que usaban dicho "parachoques", letra mía que defendió mi sobrina M.J. http://www.youtube.com/watch?v=1Z8LQOeLvFo
No tengo muchos seguidores, pero de ellos no me gustaría prescindir, todos importantes para mí .-)

Javier R. T. ha dit...

Dice en el enlace que hay un error. ¿Qué hago? ¿Me voy contigo a la montaña "o em pego un tir?".
Besos.