10.02.2012

Un any més, Mataró ha caminat per l'Alzheimer



Doncs sí, Mataró solidària, un any més ha caminat per l'Alzheimer, i va la cinquena edició, amb un nou rècord de participació: 3.800 persones inscrites!
El que és la caminada en sí no l'havia feta mai, els últims anys col·laborava com a voluntària amb l'organització, pot ser per aquest motiu se'm relacionava amb la mateixa i quan deia que enguany la faria, la pregunta era aquesta: no l'has feta mai? Doncs no, també em feia il·lusió conèixer l'altra vessant, l'experiència ha estat totalment positiva i recomanable.
Tot i que en un principi pensàvem que seríem un grupet, per diferents motius vam acabar fent-la la meva filla i jo soles. La pluja del dia abans que ens feia mirar el cel i, la riera complicada de travessar, va fer que moltes persones el diumenge s'ho pensessin si llevar-se o no... Total, que finalment el camí estava completament transitable i va lluir un dia preciós.
Un altre objectiu meu era fer fotos de la gent caminant, dels passos pel diferents indrets, però havia un petit inconvenient, la càmera estava a més de 300 quilòmetres i amb el mòbil... no és el mateix, la qualitat de la foto tampoc. Així que li vaig demanar que la portés la meva filla i me la va deixar molt gustosament, ella no és tan afeccionada a aquestes coses. Vaig decidir que faria fotos només del recorregut, no pas de l'arribada de caminaires com he fet normalment; així que vam arribar a la Plaça Santa Anna, vam anar a saludar a la meva amiga Joana i, ja vam anar tirant cap a casa.
Quan enfilàvem le Riera un jovenet d'uns 12-13 anys es va apropar a la meva filla i es van posar a parlar, de cop i volta la veig que s'agafa amb un voluntari dels de l'armilla reflectant i, aquest noi i altres persones que es van afegir, els hi feien fotos (a casa no ens agrada gaire posar...)
- Li pregunto: Què volia?
- Que està fent un ral·li fotogràfic i si em podia posar amb aquell noi per a fer una foto...
- Ah...
Fotografies de La caminada hi haurà a milers, fotògrafs ens vam trobar al llarg del camí uns quants, però aquesta que veieu per a il·lustrar el post és de la Glorieta amb la càmera de l'Andrea, l'ha triada l'organització per a donar les gràcies i n'estic molt orgullosa, he dit! Per cert, la noia que aixeca el braç no la conec de res, però em va dir: "Ei, que mai he sortit cap any". Doncs enguany sortiràs!
Diumenge 30 de setembre al matí, el bosc de Mataró tenia flors roses, tot esperant la sisena edició.

4 comentaris:

joan gasull ha dit...

cada any sou més solidaris.........això és bo

Glòria ha dit...

:-) Oh yeah!

Joana ha dit...

Ni que el rosa no és el meu color, va ser una onada impresionant!
A mi també em pregunten per quin motiu no la faig... però encara no puc ser a dos llocs!

Glòria ha dit...

He he he, era un rosa fucsia, molt bonic!I sí tens raó, tot i que es diu que les dones podem fer dos y més coses a la vegada,en aquest cas és del tot impossible. Un any l'has de fer,és una altra cara que penso també s'ha de viure, molt xulo, Joana.