10.31.2012

No guipo tot el que vull



I per a acabar d'adobar l'octubre... ulleres trencades! Com era allò de la LLei de Murphi? I aquests vegada no diré a l'òptica, que si la feina de risc, els nens... He estat jo soleta amb aquestes manetes que ara li donen a les tecles, la mateixa que ara veu tot com "Casimiro Tort".
En fi, que una el primer que fa quan es lleva (abans del que diu que fa la majoria de la gent, que això seria el segon) es posar-se les ulleres, així a la brava, sense encendre llums ni res i, tot i que el tacte el tinc intacte... avui he fallat i han anat a parar al terra. Pel sorollet he notat que alguna cosa havia passat, a l'encendre llums ja he vist la montura amb un sol vidre; l'altre, sencer, això sí, ha anat a parar a "can collons de la roca".
I aquí estic, escoltant com cau la pluja i esperant que es faci hora per anar a Can Cottet (qualitat i servei).
Un esforç enorme, tenint en compte que són progressives, per a  poder mirar titulars de notícies, compartir continguts i escriure una mica. Cap amunt, avall, esquerra, dreta.. no acabo de trobar la postura.
Perquè allò de "veo yo más con un ojo que tu con dos" trobo que no està pas demostrat.
Definitivament, no guipo tot el que vull!

4 comentaris:

Joana ha dit...

Noia... canviar ulleres és una gran despesa i a tu, com a mi, no ens queda una altre si hi volem veure!

Glòria ha dit...

Ai Joana, com ho saps! Esperant amb candeletes que obrin l'òptica...
Bona castanyada!

joan gasull ha dit...

mala sort...aixo et passa per fer les coses sense llum.....que sigui lleu

Glòria ha dit...

També tens raó. Però ja estan arreglades ;-)