10.07.2012

Catalunya pas a pas

Claustre del Monestir de Santes Creus

 Podríem dir que dins la categoria: Catalunya pas a pas que li estem ensenyant a l'italià de casa, per aquest dissabte estava programada la Ruta del Cister, el dia ens va acompanyar. Dir que de pas en alguns casos també la va coneixent la Glorieta, com va ser aquesta sortida, una sortida que no ens va deixar indiferents a ningú del grup.
La primera parada va ser al Monestir de Santes Creus, impresionant! El vam visitar pel nostre compte, bursant en cada petit racó, fins i tot a la presó que feia angúnia de tan clautrofòbica i impregnada d'olors, llums, colors... que et feien pensar inevitablement en les persones que havien estat allà tancades.

Visita llampec a Figuerola del Camp, on es pot veure escrit aquí com tantes vegades m' han escrit el meu cognom.


Montblanc, pujada a la Catedral.
 Vam seguir la ruta direcció a Poblet, passant per Figuerola del Camp i, fent parada tècnica a Montblanc, el poble originari del meu cognom, un plaer passejar pels seus carrers d'on venen els meus molt llunyants avanpassats.
Quan sortíem ja de Montblanc, la meva filla va assenyalar un cotxe i ens va dir: "mireu..." eren Director i Subdirectora del cole on van anar els meus fills fins l'ESO. De seguida vam parar i després de les salutacions (per Mataró ens anem veient, però no tant) i dir cadascú el perquè érem allà, resulta que el proper destí era el mateix, així que tots cap a Poblet.
Font del claustre del Monestir de Poblet
 Vam visitar el primer de tot el Museu mentre es feia hora de la visita guiada i, tot ja esperant per a entrar al Monestir el nostre amic va anar a preguntar per un monjo que sabia vivía allà (hi viuen 32 monjos); al moment van sortir tots dos, havien donat classes a la mateixa escola mataronina anys enrrera. El monjo no era pas un altre que l'Escolapi Francesc Martínez-Soria... us sona el cognom? Vam fer petar la xerrada una estona, una persona de 78 anys totalment lúcida, culta, educada i que ens consta es va alegrar força de rebre visites i notícies de la ciutat on va estar uns quants anys.
Terminada la visita, ja ens vam separar, cadascú vam seguir el nostre camí.

Clautre del Monestir de Vallbona
Per últim el Monestir de Vallbona, on estan fent obres de reconstrucció. Un guia super enrotllat ens va anar explicant la història del mateix, així el com va nèixer el poble. A destacar, aquest és de monges, encara hi viuen nou, de les que vam arribar a veure tres, un percentatge important...
I així va concloure un passeig per l'Edat Mitjana, ens vam moure entre els Segles XII al XIV-XV, totalment recomanable, a l'italià el tenim encantat :-)

6 comentaris:

Joana ha dit...

Una bona excursió!

Glòria ha dit...

Doncs sí, ves per on a poc a poc anem coneixent tots els racons. Bon diumenge, Joana.

joan gasull ha dit...

la vaig fer fa un any, i la veritat és que la zona està molt bé

Glòria ha dit...

Molt xula, oi Garbí?

pepi ha dit...

Que boniques fotos has fet.

Glòria ha dit...

Ei pepi, tu per aquí! Doncs és l'entorn, tu allà faries meravelles... ;-)