9.16.2012

Amb els cinc sentits

Ntra. Sra. Dels Dolors surt de Santa Maria

Dissabte a la tarda, 15 de setembre. Hi ha anunciades diferents activitats al centre de la ciutat i, anem a fer un volt.
Baixant ens trobem amb una veïna que rondina perquè va a comprar material escolar i ja pateix del què haurà de gastar amb el famós 21%. Li dic que s'ho prengui (dins de tot) no com una despesa, sinó com una inversió, sempre ha estat aquest el lema a casa i crec que ho hem encertat. Ens separem a Santa Maria, ella continua cap a la llibreria, nosaltres ens quedem a veure sortir la processó del 25 è Aniversari de la Germandat Ntra. Sra. Dels Dolors. Fa calor, però ens quedem i, trobo a faltar la càmera de fotos. Una vegada més en els últims dies, tiro de mòbil, tot i que la qualitat de les fotografies no tenen res a veure. Quan passen els costaleros davant meu, veig que en conec a un, ens saludem amb la mirada i, al moment tinc a la vora la seva dona, ens fem una forta i llarga abraçada, ni la havia vist! La processó se'n va a fer la volta i nosaltres fem petar la xerrada.
Comença la processó
Continuem baixant, sortim a la Riera, baixem a la Plaça Santa Anna. Allà hi ha dues paradetes: una botiga solidària i una taula per a inscripcions a la Caminada, dos projectes d'una mateixa entitat mataronina, EPMA Solidària.
M'apropo a la paradeta de vendes i em trobo a Rafa Juncadella, ens mirem i em pregunta: ens coneixem? Li dic que no, però que tenim amics en comú, ens fem un somriure i nosaltres seguim caminant. I és que quan tens una filla que els adolescents li diuen senyora i un fill que en dos dies farà 25 anys, sembla que ja et coneixes amb tothom...Al cap d'una estona girem cua i pugem, aleshores ens trobem amb "l'alma mater" de la Caminada per l'Alzheimer, en Ciller i senyora que estan amb altres companys recollint inscripcions pel diumenge dia 30 de setembre. Una altra xerrada, on toquem diversos temes...
Ens acomiadem i anem cap a casa, pugem la Riera, ens trobem amb la processó que baixa, agafem el carrer Bonaire i està obert l'Ateneu, decidim entrar a fer una ullada a l'exposició. Hi ha unes quantes obres que m'agraden, però aquesta que va de puntetes com per a no fer soroll, em va agradar especialment.
I és que per aquesta vida n'hi ha que passen fent molt de soroll, però no sempre deixen petjada...



 "De puntetes", un quadre que no em va deixar indiferent 

Arribem a casa, sopar per a tres, la flaire que ve de la cuina ens obre la gana, el peix frec i bo, sap a glòria.

6 comentaris:

Joana ha dit...

D'això s'en diu una bona tarda.

Glòria ha dit...

Sí, si més no, un parell d'horetes llargues entretinguda :-)

joan gasull ha dit...

moments per no passar-se de puntetes...i que són Glòria

Glòria ha dit...

;-) Bon cap de setmana, Joan.

Rosy ha dit...

hola guapa, pues claro que te acepto como amiga en el face, buscame como (rosa maria gomez lopez)
saludikos

Glòria ha dit...

Hecho.