8.03.2012

Els té molt ben posats




Si una pensa com estaven les coses, econòmicament parlant, uns anys enrera, no gaires, posem quatre, i com estan ara; no deixa d'esgarrifar-se i de preguntar-se, fins a quan?
Sí, fins a quan, perquè quan sembla que ja no poden estar pitjor, sempre empitjoren, un pas més enllà, cada cop més escanyats i més i més,  fins a ofegar-nos.
I si només et passés a tu, mira; però és mal de molts. Només cal trobar-te amb familiars, amics i coneguts i la conversa deriva cap a l'economia precària de la gent.
Serà veritat al final que la culpa de com ens veiem a aquest país és culpa d'una dona? Serà veritat que al final ens treuran de l'euro?
Doncs què voleu que us digui, posats a triar, em quedo amb la "rubia" espanyola de tota la vida; aquesta, els té molt ben posats, però per a mi, com si se'ls pica!
(disculpeu el to, però estic molt indignada)

3 comentaris:

Joana ha dit...

No ho crec que la "culpa" sigui d'ella, ni que és ben segur que ajudar, no ajuda gens.
Tens molta raó, trobes gent i gaire bé tot hom parla del mateix, és, certament, molt depriment i no es veu pas el final del túnel.
Tenim que posar bona cara, però costa.

joan gasull ha dit...

tots estem molt emprenyats.......esan jugant amb nosaltres

Glòria ha dit...

Bon dia! Doncs si no la té, no ens ho posa gens fàcil per ensortir-nos, Joana.
Totalment d'acord, Joan.
Vinga, posem bona cara? :-)