7.14.2012

I la mar em va parlar...



Ahir a la nit vaig assistir a un espectacle poètic com mai hagués imaginat. 
Entre els llums de la ciutat, la foscor de la mar, l'olor a sal i acaronats pel soroll de les ones, escoltàvem les veus d'una trentena de caps que sortien de la sorra, de veus que ens recitaven poesies a cau d'orella.
Parla'm de la mar, els hi dèiem, i la mar ens parlava...

4 comentaris:

Joana ha dit...

Devia ser super romàntic...

Glòria ha dit...

Encara es pot gaudir avui, i el final... no t'ho explico per si t'animes a anar.

joan gasull ha dit...

quines coses que feu per Mataró.....i quina bona gent que hi ha....

Glòria ha dit...

He he he, la veritat és que em va semblar una idea d'escoltar poesia molt original; l'escenari, incomparable! Referent a la segona frase... suposo que hi ha de tot, com en tot arreu, però ja sé per on vas ;-)