6.16.2012

Reserva

Reserva, i no parlo pas de vins, ni de parcs naturals, ni de pernils, de llocs per a persones vip, ni... 
Parlo dels silencis, boca tancada; passen els anys i com un bon reserva tens solera, moltes coses dins de l'ampolla, bones i no tan bones; si l'ampolla no s'obre no es pot apreciar l'aroma, el color, el gust...
Així estic jo, plena de vivències i experiències, però amb un tap posat que m'impedeix esbravar-me. No sé pas si arribarà el dia que quelcom, o algú/na pugui obrir l'ampolla, tot sigui que el vi de tan vell ja estigui ranci o fet vinagre.
En fi, estic en reserva, temps al temps.

2 comentaris:

Joana ha dit...

Doncs no és bo guardar tant...
Tu estàs estupenda, però de tant en tant, s'ha d'obrir el tap i fer un bon esclat!

Glòria ha dit...

Sé que tens raó, però ara per ara no tinc ganes de res, m'afecten massa els cops. Gràcies, Joana.