6.04.2012

Fent camí pas a pas

Dissabte vespre-nit vaig assistir a una festa preciosa, jo la vaig batejar com "La Festa dels peus", la cosa ja venia de lluny i aquest dia es va enriquir amb unes 80 petjades de gent ben diversa, gent tolerant, gent sense prejudicis...
El primer ball conjunt de la vetllada  va ser un vals, El Danubi blau, les parelles ben xocants, fruit de trobar la mitja carta que li faltava a la teva, per no sé pas quina casualitat em vaig quedar sense parella, però allà no es podia quedar ningú/na sense ballar; així que em van emparellar amb un noi jove, guapo, amb cabells llargs, barbeta... vaja, del meu gust (i el de la seva xicota). De seguida vam fer migues, ell em deia que havia fet balls de saló i el vals era fàcil, que aquest el dominava; jo fa la tira que no ballo ni vals, ni... però d'aquest em recordava.
Als primers acords del Danubi ens vam agafar i ell anava dient: 1 2 3, 1 2 3... Potser no féiem tant de goig els nostres peus com els de la imatge, tot i així, m'ho vaig passar de conya! Gràcies, Elies.
MJ i Laura, que els vostres peus caminin durant molt i molt de temps en la mateixa direcció. "Caminante no hay camino, se hace camino al andar"

4 comentaris:

Joana ha dit...

De vegades un ball, en bona companyia, ben compassats...pot ser una delícia!

Glòria ha dit...

Doncs sí Joana, m'ho vaig passar bé, serà qüestió de repetir :-)

joan gasull ha dit...

aquestes coses son com moltes...que un cop après no s'obliden mai, només es qüestió de pràctica. No la perdis mai.

Glòria ha dit...

Consell en positiu, gràcies Garbí, et faré cas :-)