6.17.2012

En tinc dues...

De teteres...
Tot llegint un bloc que m'agrada, on escriu la persona que l'administra sobre una tetera que l'han regalat, he pensat en això, que jo en tinc dues.
Mai he comprat una tetera, no m'agrada el te, gens! Sempre ho he relacionat amb que quan era petita i em trobava malamament me'l donaven i acabava vomitant. No sé pas si per estar malalta o perquè em posava el te... M'és igual que sigui verd, vermell, de roca, o... Si alguna vegada ho he necessitat o m'ho han recomanat, una bosseta de qualsevol de les marques que venen al super, que ni té gust a te ni a res.
Una me la van regalar, segur, ara no recordo qui; igual alguna entitat bancària en els vells i bons temps quan la gent teníem diners per a dipostar a les mateixes i confiàvem que ens els hi guardessin, així com que ens hi donessin un interès. Actualment ni es tenen diners, ni ens refiem dels bancs! O per punts per comprar amb tarja, que hauràs pagat la tetera a preu d'or.
L'altra, la va comprar el nano un viatge que va fer a Marrakech a un mercat de carrer i em sembla que de segona mà... Obviament jo mai l'he fet servir, quan vingui li recordaré que té aquesta joia (perquè maca ho és) per si se la vol endur i...
Em quedaré amb una tetera? Sobra!

4 comentaris:

joan gasull ha dit...

doncs jo en tinc una....com la de marrakesh però més gran....
amb una de gran també en faig prou

Glòria ha dit...

Sobra! ;-) Bon diumenge, Garbí. Que no ens treguin l'humor!

Anònim ha dit...

jo també tenia la de Marraquesh, però se'm va fer malbé (imagina't si en devia ser, de bona, hehehe) petonets francesos

Montse

Glòria ha dit...

Ei, quina alegria saber de tu! Jo no penso beure res d'allà dins, per si de cas... petons francesos rebuts i de tornada.