3.02.2012

"No todo el monte es orégano"

La meva família (els tres primers) per Abbey Road fa dos anys.

Avui de bon matí, he llegit aquest article i, m'ha recordat la recent conversa que vaig tenir amb la meva filla.
Ella va viure un any i mig a Londres, es pensava que potser allà les coses no estaven tan magres; de fet tampoc li va anar tan malament, anava treballant gràcies als idiomes principalment, però mai hauria trobat feina de la seva disciplina. Quan va veure que la vida era anar treballant per a cobrir despeses, va dir: jo vull tornar a casa, necessito el meu sol, el meu mar i vull estar amb vosaltres. D'això ja fa uns mesos.
Estava dient que vam parlar de com ens veuen els anglesos als estrangers, si llegiu l'article us en fareu una idea; som els parents pobres, juntament amb Grècia, Itàlia, Portugal... Per no dir d'altres ètnies.
Em va explicar una anècdota que li va passar a un conegut seu, es veu que anava pel carrer amb una noia, tots dos diguem-ne "mediterranis" i els hi va preguntar una dona gran: Sou d'aquí? Ells, en un anglès perfecte van contestar: no, som de... Doncs aneu a casa vostra, va contestar enfurismada.
Jo, volent saber més li vaig dir a la meva filla: Però si tu t'integres, respectes les maneres de viure, civisme etc També els hi molesta? És igual mama, som la més baixa estopa, les pitjors feines i menys remunerades estan reservades pels estrangers. D'altra banda també és cert que es veu que hi ha qui va amb la idea clara de fer uns diners amb la feina que sigui, no esforçar-se gaire per a aprendre l'idioma, muntar-se les seves festetes amb els seus grupets de coneguts i amics, i "liarla" sempre que poden (us sona això que estic dient?)
Per això no m'ha extranyat gens ni mica quan he llegit la notícia, posant les coses difícils i que tornin a casa. Per cert, anglesos, juntament amb alemanys i francesos serien feliços de fer-nos fora de la UE. Algú ho havia de dir!

4 comentaris:

Joana ha dit...

Veure per creure!
Ni que crec, que és una tònica general, molta gent d'aquí pensa el mateix.
Jo estic perquè la gent visqui on vulgui i sigui feliç. Com és evident respectant costums i integrant-se.
Saps que en Daniel és a Austràlia, allò és un viver de cultures, treballa amb gent de tot el mon i està encantat, tant que no se jo si ja tornarà.
Fins on explica mai ha tingut problemes i la feina, no li falta.

Glòria ha dit...

Tens raó Joana, però tu saps que no tothom respecta les normes. Em consta que a en Dani li va molt bé, ha tingut una bona formació. Bon cap de setmana!

joan gasull ha dit...

De totes maneres sempre tothom es queixa dels estrangers quan no hi ha feina, però quan feia falta ma d'obra barata els pagàvem perquè vinguessin. No estem mai contents i voldriem que lamgent fossin robots

Glòria ha dit...

Crec que el símil Anglaterra - Espanya s'enten perfectament, Oi Garbí?
Bon cap de setmana.