2.24.2012

Un nus allà on sigui


Llegint el post d'en Garbí, que tenia el cap posat a Sa Lluna... he fet uns somriures matiners. Qui no s'ha trobat en aquesta situació algun cop? Després cadascú se'n surt com sap o pot.
Em ve al cap quan vaig començar a treballar a Mataró a una empresa de les més importants en tèxtil de la zona, feien mitges i mitjons amb marca, "Glory". No feia gaire que havia vingut del poble, la nena tenia mesos; i la veritat, allà em sabia fins i tot la matrícula dels cotxes i quin era de qui. Aquí es complicava el tema. A Can Gassol, vaig conèixer molta gent, molta! Encara conservo l'amistat amb alguns/es, amb altres ens trobem i al saludar-nos em diuen: tal és mort/a... També n'hi ha que no he tornat a saber res més. Bé, doncs això que allà era molta gent i, amb la mateixa roba. Bates blaves de les dones i camises grises dels homes veies la tira a la teva jornada laboral i al canvi de torn, després quan te'ls trobaves en un altre àmbit amb roba de carrer i emperifollats/des, doncs que havies de fer memòria! Que no em preguntin pel nom de la gran majoria que no el diré pas.
Després he anat coneixent a moltíssima gent pels diferents llocs que he anat passant, és tot un plaer anar passejant per una ciutat de més de 123.000 habitants i anar saludant.
De vegades et coneixen i tu no a qui et saluda, com el què em va passar fa uns dies. Una noia feia els possibles perquè em fixés en ella, al final es va apropar a mi i em diu: Hola, t'enrecordes qui sóc? Jo memoritzant i no havia manera; va afegir: Sí, que sempre estàs al mig de coses, organitzant... Ep, amb un somriure vaig dir: em sembla que t'equivoques. Ella va insistir, sí, ens vam veure a la "mani" davant l'Ajuntament quan va entrar el partit xenòfob... I ets la mare de... D'acord, ara sí, que per cert, aquell dia ja es va dirigir a mi com la mare "de" i jo no la coneixia de res. No poso la mà al foc perquè me la torni a trobar i la reconegui, em sap greu.
Un nus allà on sigui per a no perdre la memòria! La històrica tampoc.

3 comentaris:

sa lluna ha dit...

Fixa´t i jo que pensava que només em passava a mi!!
Gràcies per passar pel meu racó.

Una abraçada.

joan gasull ha dit...

estic salvat....veig que no soc l'únic que li passen coses d'aquestes....
bon cap de setmana

Glòria ha dit...

Je je je és global això.
Un plaer "Sa lluna", na altra per a tu.
Bon "capde" Garbí.