12.30.2012

"Cotilleo"


¡"Marchando una de cotilleo!
És normal quan acaba l'any fer balanç de lo positiu i de lo negatiu que hi ha hagut al llarg del mateix. També és normal a la premsa destacar les notícies sensacionalistes; ja, normalment embolicada, ara tot són "cotilleos", com si tinguessin el secret i ha arribat l'hora d'escampar-ho. Perquè ja sabeu què és un secret, oi? El secret és quelcom que es diu a tothom, però en veu baixa. D'aquí als enrenous i malentesos només hi ha un pas...
Avui he començat el repàs de la premsa per La Vanguardia Digital, em trobo, a part de notícies molt desagradables i indignants com aquesta, I aquest "carroñero" qui és? 
Després les típiques de quan arribes al futbol, que sembla com si tot fos de color de rosa, la crisi acabada i tothom feliç i content... En fi! El que deia, que també et trobes això, safareig al més pur estil: com ara, o aquesta o aquesta, altra.
De veritat això són notícies de diaris seriosos? O del : "Hola, tengo Lecturas que podrás leer en 10 Minutos, ven Pronto..." . Sort que entre mig et trobes de les que paguen la pena, com aquesta o aquesta
Tot això sense sortir del mateix diari, ara a repassar la resta de la premsa!
Et dic un secret?

12.28.2012

Mi crónica de Los Miserables


Ayer tarde tuve la ocasión de ir a ver Los Miserables. Ya se había hablado en casa, mi hija la quería ver a toda costa, su padre no es precisamente un amante del séptimo arte, su chico esta peli com que... y a Glorieta ya ves... No le gustan los musicales, prefiere que le hagan reír que llorar (en el cine también). Pero al final se alinearon todos los astros, Davide vino de su tierra y dijo sí quiero, el papá se buscó distracción y, la mamá... ¡Qué no hace una madre por sus hijos! En la película queda demostrado también, impresionante el papel de Fantine. Y ¡Ala, al cine que fuimos los tres!
Me suena que leí la novela de Víctor Hugo de joven, pero en ningún momento llegué a pensar que un drama así fuera un musical. Esto me costó caro en el cásting de un concurso de TV (entre otra cosas, curiosamente la que más recuerdo junto con ésta, también está relacionada con Francia) cuando al preguntar (más o menos): "Nombre del autor del Musical Los Miserables". Pensé, mira, se llama igual que la novela de Víctor Hugo... ¡Quién iba a pensar! Si no me gustó ni Mamma Mía... En fin.
Pues bueno, se ve que mucha gente pensó en ir ayer tarde a Mataró Parc, yo la verdad es que no voy mucho, como no sea de Pascuas a Ramos para ir al cine, y si tuviéramos los de la ciudad como cuando vine a vivir aquí... Ni eso. Prefiero mil veces el Centro y las tiendas de proximidad ¡Rara que es una! Por cierto me sorprendió que deseen con gran estallido de luces felices fiestas en inglés, sólo les faltaba haber puesto la que está de moda este año: "Morry Crismas" :-) 
Cola para llegar, cola para entrar al párquing, cola larguísima para las entradas; así que los jóvenes dijeron de comprarlas por cajero, también había colas allí, se ve que había problemas de red, al final nos hicimos con tres entradas y... sorpresa, a veces va bien que las cosas vayan mal ¡Nos resultaron gratis! Poco será, pero menos da una piedra ¿No? Menos mal, porque nos tocó en la última fila, yo estuve con dolor de costado izquierdo toda la peli (hasta mi hija me pegó la bulla porque decía que no paraba de moverme). Supongo que sería la postura, ya no me he notado que me pinchen por la izquierda ;-)
Película más que recomendable, yo fui con cierta reticencia por varios motivos, a todo lo dicho anteriormente, sabía que las canciones eran en VO y subtituladas, tan apenas hay diálogo hablado, por lo tanto había que estar muy atenta a la fotografía, la trama, la escenificación y, encima ir leyendo. Suerte que es fácil de entender y la pude ir siguiendo perfectamente, si a todo esto se añade mi malestar físico. Valió la pena. ¡Y cuánto pensamos en nuestro revolucionario particular!
¡Cómo se echan en falta unos cines de proximidad!

12.27.2012

Ai, campanera...



De bon matí ja m'he posat a tocar la campana! Però ben tocada, amb brio i ganes. M'he dit: ara que són festes nadalenques, ja va bé, no? I toca! S'ha acabat la mandra i el fer campana. 
Brillant com aquestes campanes m'ha quedat la campana de la cuina. Li poso un llacet i com nova :-)
Campana i s'ha acabat!

12.24.2012

La sort del mussol o el mussol de la sort




Enguany la cosa va de mussols, no sé pas si de la sort o no, tant de bo! "En la antigua Grecia era el animal sagrado de la diosa Palas Atenea, de la cual toma su nombre científico (Athene noctua), y símbolo de la ciudad de Atenas, por este motivo este animal era sagrado para los griegos, sin embargo los romanos veían en él signos de mala suerte y desgracia."
Resulta que el Tió em cagarà una camisola (entre altres coses), i m'ha dit un ocellet que al davant porta un mussolet... Però el Reis d'Orient em porten un pijama (m'hauran vist amb poca roba al llit?) Dóna la casualitat que també hi ha el corresponent mussol (diu un altre ocellet col·lega del primer) Això ha de voler dir quelcom!
Més mussols. Una companya de feina que hem compartit moments de molta implicació, tant física com psíquica i, que per coses del "destí" (i/o males gestions...) després d'anys fent la vida més fàcil en equip a personetes que et paguen amb mirades i somriures, ella, no per voler, ens deixa.... Bé, doncs ens ha donat un petit record personalitzat a cadascuna, la figura em sembla que és general, per a desitjar molta sort en aquest futur incert; l'escrit, més personal, però... un mussolet!


I ahir al vespre em va arribar una partida d'"amigurumis" que fa artesanalment una amiga del poble; té una botiga de llanes i en les estones lliures fa aquestes monades. Quan va saber on treballava i amb quin tipus d'alumnes, em va dir que els volia fer un regal, també hi ha una "manopla" per a mi, per a fer una mica el pallasso als més petits; a partir de gener, després d'un trimestre amb "els grans", tres petits grups d'aprenentatge; passo a l'aula dels més petits. El què diem: el destí! Resulta que mitja dotzena de bitxos d'aquests són... mussols!
Estic esperant que sigui el vuit de gener per a entregar els mussolets i la resta de fauna!!! Ja us diré quina carona que fan els nens i nenes quan els hi doni :-)


Bon Nadal! "¡Feliz Navidad!"

12.23.2012

Aññño nueeddoo, vvvida duuueeeva... ¡Yeeeepaaaa!

"
"¡Empieza limpio el año nuevo!!!!
Un médico ha afirmado esta mañana en la televisión que el único modo de conseguir la verdadera paz interior y alcanzar la felicidad es acabar todo lo que tengas pendiente o a medias. 
Así que he echado un vistazo por casa y he encontrado varias cosas que había comenzado pero que no había finalizado: 
He terminado por completo una botella de tinto reserva, una botella de tinto crianza, una bodella de Baileys, una bodeya de grron, un baquettte de batatas britas, una gajjja de vallllliiiiiuuum, el resdo de unas yogoladinas y de udas badalenas. 
Do dienes di idea de lo godidamende ffffabulosssso gue me diendo agora midmo. Fod favod engvía ezdo a dodoz losss gue ziendaz gue nededidan bazz inderiozz y do alganzann la velicidadd.. Coñññño oz guiero bussshho a dodoz.
¡Joed, gómo oz guiedo..!"


12.21.2012

Adeu món cruel!


Bé, aquí estem!
Després d'uns dies en que tothom parlava de la fi del món, per avui crec recordar, doncs de moment no ha passat res. Més o menys m'he despertat com qualsevol altre dia: les mateixes lleganyes, les grenyes de punta ;-), primer el peu dret a terra per si no s'acaba, les ulleres i directa a la tassa...  I després per si de cas, he esmorzat, que m'agafi amb la panxa plena!
Jo no feia molt de rebombori amb l'assumpte, quatre riures dels acudits i ja està, però així com s'apropa, doncs, que tinc nervis! Ahir a la nit vaig dir que me n'anava a dormir aviat, que m'agafés ben satisfeta de son, mentre, altres més agosarades parlaven de sexe per acomidar aquest món, he he he. L'edat... Aquest matí alguna persona enfadada perquè no ha petat tot i, ha d'anar a treballar ens enviava a tots a la merda. En fi, que el tema ens ha donat per a distreure'ns de la maleïda crisi, si més no, uns dies.
Potser demà torni la realitat (a altres igual els hi toca la grossa), als que no, fem un pensament? Qui diu el Marroc  la Quinta Forca, però marxar i dir: Adeu món cruel!
Encara no sé pas què posar-me avui!!!

12.19.2012

Deslices



Ayer corría por las redes sociales esta viñeta, no le dí más importancia que a otras tantas relacionadas con las fechas que se avecinan, todo y tener contenido un poco subido de tono y... de color.
Hoy leo en la prensa que el mensaje en twitter (claro, no me enteré, no soy seguidora...) salió de la cuenta del Presidente de la Comunidad de Madrid, todo y que después rectificó con una excusa que no se aguanta ni con pinzas
Si sigues leyendo el artículo llegas al desliz de la Ministra Báñez, puntos alcanzados de un juego como cualquier mortal que se precie (harta de recibir invitaciones a juegos, granjas, acuarios y demás entretenimientos ¡Que para mí las redes sociales tienen otra utilidad!) O sea, que una niña tiene acceso a la cuenta de una ministra ¡Increible!
Y ya por último Elena, que se desmelena y en vez de comentar el juego que está viendo, lo hace del físico de los jugadores. Si eres cantante te han de juzgar por tu voz, si eres bailarín/a por tus movimientos, si eres modelo por tu físico, etc. Digo yo.
En fin, volviendo al "prota" de la noticia, el tal Iganacio González, diré que estoy de acuerdo con lo que opina su tocayo, Iganacio Escolar (de éste sí soy seguidora): "No sé que es peor: la metedura de pata de Ignacio González o la excusa que ofrece".
Espero que en la cuenta de twitter del Papa no pinche por error algún enlace cualquier miembro de su equipo y publique cosas políticamente incorrectas, si eso ya me lo diréis, porque tampoco soy "follower" del Vaticano.

12.16.2012

L'ombra de Grey és...


Heu llegit algun llibre d'aquesta trilogia? Jo no pas!
Però últimament escolto moltes converses i comentaris sobre aquests llibres... Al principi no em quedava ni el nom, sentia: Bla, bla bla de Grey; ah! No sé pas el perquè em sonava Anatomia de Grey.
Bé, on hi ha molta dona, es pot dir que el total del galliner (ara ocasionalment tenim algun gall) doncs es parla sense pèls a la llengua. Unes diuen que si el primer llibre molt bo, altres que si el tercer millor, n'hi ha que llegeixen en solitari, altres la parella alhora... la Glorieta, sempre des del desconeixement, va fent aportacions adients al tema. Els riures són generals, fins i tot es posa vermella alguna que altra dona, però de moment encara no em vénen ganes de llegir-los ni havia buscat informació; serà per l'edat?
Llegint aquest article ja m'ha picat la curiositat, què m'estic perdent? O sigui, que el missatge per WhatsApp del 2012 podria ser aquest: Adele, "Ai Se Eu Te Pego" com en Christian Grey!


12.13.2012

Café sin azúcar


Hace dos o tres semanas fuimos testigos sin querer de una conversación de esas que te dejan un sabor agridulce en la boca y, un lío en la cabeza.
Una pareja joven con criaturas se saludaron con otra, aparentemente de más edad, que estaba allí; enseguida entablaron conversación de conocidos, digamos, sin demasiado apego, al cabo de rato tomaron unos cafés y se fumaron unos cigarros. Yo les seguía sin demasiado interés, más que nada me llegaban las voces por la proximidad y también porque todo y ser extranjeros, se entendía perfectamente lo que decían, hablaban en castellano con acento sudamericano (no quiero dar detalles).
La conversación derivó hacia los juegos de azar, el bingo concretamente, la pareja joven dijo que habían ido un día a jugar unos euros y, que la suerte les sonrió con uno y, que como estaban "pelaos", así como cobraron se fueron... El otro hombre les preguntó si habían ido a Billares a Barcelona, a lo que contestaron que no, que si no tenían con quien dejar los niños, etc. Total que quedaron en llamarse para quedar e ir juntos. Hasta aquí una conversación normal, cada uno emplea su tiempo libre y su dinero en lo que quiere ¿No? 
En aquel momento algo me debió de interesar más y me "perdí" de la tertulia. Al poco rato otra vez mi cerebro captó las voces... por lo que me pareció entender el hombre que habló de Billares pasaba apuros económicos (su voz me llegaba más alejada), a lo que la joven "pizpireta" enseguida le dio la solución: "vas a Servicios Sociales y te dan de todo, carros de comida y, a una familia subsahariana les pagaron la factura (de luz creo recordar) de más de 200€..." En este punto mi indignación ya había crecido mucho, y no por la familia subsahariana precisamente... Se lo comenté a quien estaba a mi lado porque aunque debíamos de escuchar lo mismo no nos habíamos pronunciado al respecto. Sin querer escuchar más y, amargándonos una mañana soleada, nos levantamos y nos marchamos.
Los que me conocéis sabéis que nunca he hecho juicios anticipados, ni me he creído lo que se dice por la calle, pero esta conversación, junto con alguna otra cosa que voy viendo en el día a día, me hace desconfiada ¡Eso le faltaba a la persona que tenía a mi lado!
Total, nosotros no tomamos café, pero de haberlo hecho habría resultado amargo, como un café sin azúcar.
Para el post me ha dado al idea este artículo.

12.12.2012

Extra, extra!

Ara ve Nadal, matarem el gall... El matarem?
Els treballadors "normals" teníem de fa anys i panys drets adquirits, no els aniré enumerant pas, però si podria dir quelcom sobre les pagues extres de juny i de Nadal d'enguany.
Dins d'una empresa que té diferents departaments, un d'ells una bona part són funcionaris, l'atra, com la resta de companys i companyes. Per situació econòmica delicada de la mateixa, la direcció va prendre mesures dràstiques (que tampoc cal enumerar). Els funcionaris ja no van cobrar l'extra de juny (aquí no crec pas que la decissió fos de l'empresa...) i, tinc entés que tampoc cobraran la de Nadal; la resta... Qui ho sap? Després de converses de la direcció amb el comité d'empresa van arribar a un acord, només cobrarien de les extres de l'any la meitat; pel juny els van ingressar el 50%, del 50% restant, 25% a fons perdut, l'altre 25% a gaudir en dies de festa, difícils d'aprofitar d'altra banda per part de molts treballadors/res perquè no hi ha suplències... Al desembre, el sou del mes que cobrin!
Tot això m'ha vingut al cap arran de llegir aquest article, una extra que ve i se'n va, ve i se'n va...
Extra, extra! L'extra, una "suerte que viene y va"?


12.09.2012

Blanc o negre?


Dins d'un grup de dones, encara amb (bons) gustos i apetències i, en un ambient càlid, va sorgir aquesta conversa:
- A tu et van més els blancs o els negres?
De seguida es van alçar veus animades...
- A mi els blancs...
- A mi els negres...
Una d'elles tot picant l'ullet va dir:
- A la Glòria li van els blancs.
Una altra més agosarada i sense perjudicis va afegir:
- On estigui un negre amb un bon cos i que et deixi un magnífic gust a la boca...
Noies, hagi pau, tot depèn del dia, del moment... Per què no blanc i negre?
Els blanc m'agraden (no tots), els negres... també però no pas "los peleones"!
I és que tot preparant el sopar de Cap d'Any a la Penya, a més a més de decantar-te per carn o peix, també ho pots fer amb bon criteri pels vins, blanc o negre ;-)
Txin, txin!
(Post a més pur estil Garbí (ell molt millor que no pas jo)

12.06.2012

2012 en imatges

Calendari fotogràfic 2012 sense sortir de casa. Complicada tarea triar 12 fotos de les moltes que faig al llarg de l'any. Crec que la selecció està prou decent :-)
Ja veieu que guanya el cel clar als núvols...

Gener

Febrer

Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre

12.02.2012

El silencio tiene un precio...



2 de Diciembre, hoy hace 30 años que Felipe González Márquez fue elegido Presidente del Gobierno de España. Sí, fue en 1982, más o menos por esa época, la Glorieta tenía esta pinta: tejanos, zapatillas con suela de esparto, camiseta negra, sin maquillar, sin abalorios y pelo largo al viento.
Para los jóvenes progresistas de entonces fue toda una "revolución", nunca hasta entonces había estado en el poder la Izquierda, mis recuerdos de niña siempre fue la de Franco en el NO-DO inaugurando pantanos... Después de su muerte, la Democracia, Monarquia Parlamentaria, la Transición y, el triunfo del PSOE, liderado por aquel joven Felipe que me gustaban de él como aquél que dice hasta sus andares. Recuerdo el slogan que se repite de vez en cuando y por diferentes partidos, sean de derecha, de centro o de izquierda: "El Cambio".
A lo largo de los 30 años me he mantenido fiel a Felipe y al partido que representaba, pero ha llegado el tiempo de las dudas, aquello de "donde antes veías una peca, ahora ves una verruga", no creo que tenga todo el "mérito" él, pero mira por donde ayer vi un testimonio que me dejó "pasmá" como diría su colega Guerra (no fui guerrista, lo dejo ahí).
Entonces ¿Qué me une ya a estas siglas? Los valores y los principios hay quien se ha ido encargando en su paso por el poder de echarlos por tierra y, la ideología... yo sé lo que creo y en lo qué creo.
Mi silencio ni se compra ni se vende.


11.30.2012

Tot és relatiu...



En aquesta vida, tot és relatiu, el dolor també.
Qui té el pal de rasar el dolor? On és el llindar? Quin és el pitjor dolor, el físic o el psíquic? A qui li fa més mal, a qui es queixa a la mínima (i potser realment li fa molt de mal) o a qui es sofert fins a extrems que et fas creus de com ha aguantat...
El meu pare era d'aquests últims i, provablement ho vam heretar les seves filles, però no escriuré de la meva germana que va ser tot un exemple fins el final, ho faré a grans trets de mi, en quant a físic.
De joveneta, quan les dones tenim aquells dies que ens "vestim" de vermell i ens preguntem a "qué huelen las nubes" (ja hauria de parlar en passat ;-)) sentía tal dolor que en alguna ocasíó em marejava i tenía nàusees i/o algunes vegades quelcom més que nàusees... però no em queixava, ni jurava en hebreu, ni renegava, ni... Contenta de ser dona!
Quan es va presentar el part del meu primer fill, ja estava ingressada per altre motiu a un hospital de BCN que ara diuen el volen privatitzar; van començar els primers símptomes un diumenge al vespre, ja havien marxat les visites i, estava sola a l'habitació, bé amb una companya al llit del costat. El dolor era per a mi molt estrany (no l'havia tingut mai...), per això al llarg de la nit anava trucant les infermeres amb discreció. Sí, em van dir, que estava de part, però primerenca i que anava molt lent... no em feien gaire cas. Al matí quan va passar el metge resulta que "la cosa" ja estava molt oberta, van començar els preliminars per anar al paritori amb presses, una vegada allà, resulta que tenien raó les infermeres, fins a les 13:40 de dilluns no va nèixer la meva filla i amb ajut! Que per cert avui és el seu Sant, felicitats, Andrea! O sigui, havia passat el pitjor dels dolors del part sola i sense fer gaire soroll per a deixar descansar la meva companya d'habitació...
Molt més tard també recordo un dia a la feina que em trovava malament, amb dolor que no sabia si era la panxa, els ronyons o què, vaig aguantar fins deixar temes més o menys lligats i vaig marxar a casa per anar a urgències. L'endemà quan vaig tornar a l'hora de sempre a la feina i li vaig dir al meu cap què havia passat el dia abans, es va quedar a quadres; havia tingut un còlic nefrític mentre atenia a personetes amb especials necessitats.
I ara aquí estem, amb una "petita mala acció" que em fa notar des de fa uns dies on tinc les costelles, aquestes concretament darrera del pit dret. Però com sempre, al peu del canó, potser és una gràcia concedida o heretada, en qualsevol cas, per a mi és una sort!

11.25.2012

Què faig mentre veig la tele?


Llegint aquest article m'ha vingut al cap el que normalment faig jo, i pel que es veu no sóc pas l'única, entro en aquest 60% de persones que fan altres coses quan estan davant del televisor.
Sóc el què es diu "un culo de mal asiento", no podria estar hores veient asseguda un partit de tenis sense fer res més (per exemple) com fa el Sr. de la casa... Mentre veig alguna peli, serie d'humor o concurs que m'agradi, llegeixo, faig encreuats, vaig i vinc de la cuina a fer una ullada a les xarxes... fins i tot de vegades trenco ametlles! El que sigui, però les mans les he de tenir ocupades i, el cap també.
Aquest dia d'estiu de fa uns anys, la Cleo i en Groucho ni se la miraven! I és que tenim molta oferta de cadenes, però de vegades costa trobar un programa que t'enganxi.

11.24.2012

¿Las bicicletas son para el verano?


Bueno, bueno, bueno... ¡Vaya artículo más divertido para empezar un día de "reflexión"!
Nunca había pensado en la bici como revolucionaria sexual, aparte de los recurridos chistes del sillín (o del no sillín), sólo la veía como medio de transporte, paseos, diversión, ejercicio, mover las piernas... pues ahora yo creo que crecerá su uso, así como las ventas. "Lástima" que fuera en detrimento de la asistencia a misa...
En el libro que estoy leyendo, aparte de los escarceos en el pajar, utilizan el caballo para alejarse un poco de las gallinas y los cerdos y apagar su fogosidad en el río o a la sombra de un pino, aún no se había inventado la bicicleta, les hubiera ido de coña...
La bicicleta, un "valor" en auge y ¡Yo sigo sin saber ir en bici!!!
Os convido a quien tenéis equilibrio para ir sobre dos estrechas ruedas, a hacer un paseo en bici para reflexionar, hoy y siempre; yo lo haré a pie, menos sensual pero igual de efectivo.


11.23.2012

Prohibit retrocedir

Imatge d'Encarna Boada que em va cedir molt gustosament

Ha estat una campanya que per primer cop ens uns anys me les he mirat des de fora i, és que el cos no el tinc pas (al cap em bullen altres temes que em preocupen més ) per a aguantar els mateixos discursos de sempre: "nosaltres farem, amb nosaltres, nosaltres som"... i seguim com sempre. Quin partit ara mateix pot sol·lucionar la crisi? Molts van creure al PP pensant que donaria un gir a l'assumpte i, ja veieu... Clar, després a culpar l'anterior Govern per deixar el pati com el van deixar (també serveix per a autonòmiques i municipals).
Això ho he deixat clar, no estic per a històries d'aquestes; ara, d'això a haver d'empassar notícies gairebé a diari del retrocés de les polítiques socials... Per postres cada vegada que llegeixo aquest cognom penso: serà "primo" llunyà de l'altre Rivera? I si a tot plegat afegim que l'ombra d'en Franco sembla que és molt allargada...
No, no votaré pas a la dreta, mai! Prohibit retrocedir seria el lema. Ha quedat clar? Qüestió de principis.
Potser aquest pots prometia molt i s'ha quedat "soso" i curt, però, és que no tinc pas discurs, en política tampoc.


11.20.2012

Dates remarcables...


Doncs res, com qui no vol la cosa ja estem altra vegada al 20-N, el "20 Nabos" que dèiem "en mis tiempos mozos" quan es veia pintat per les parets...
Potser als que tenen menys de 40 anys no els soni tant, de no ser per algunes eleccions que ha coincidit també últimament la data. Però, encara em sembla veure a la petita pantalla (i mira que ha plogut!) la cara compungida d'Arias Navarro dient: "Españoles, Franco ha muerto". Sí, tot i que les males llengües deien que si "havien fet coincidir" la data amb la de la mort d'un falangista que era molt conegut a les aules de les escoles per estar penjat el seu retrat a la paret a sobre de la pissarra, juntament amb el de Franco i als costats d'una creu. Molt de l'època tot plegat.


Quants 20-N d'aquests ens quedaran? Franco ha mort? Reflexione'm-hi!

11.16.2012

Ironía en imágenes

Mensaje encontrado en una botella, está convencido que su mujer lo sabe todo, todo y todo... Firmado: J. M. Aznar.


Cierto, todos la dejamos: en la arena, en el corazón, en la memoria... algunos en la taza del WC.


Este año afectados por la hipoteca hasta los okupas de este portal...

11.14.2012

El talento ni se compra ni se vende



Un dia "raro"...
Compartiré frases de mentes despiertas que por un camino u otro me llegaron ayer y me dieron que pensar.
"No decir sino lo que es necesario, a quienes es necesario y cuando es necesario". Richelieu (esto lo tendré que copiar 100 veces...)
"Mucha tontería y al final todos estamos sujetos a un dolor de tripas". José Sacristán (en resumen: tod@s la cagamos)
"Yo sé que Dios no existe. Pero si existiese no tiene perdón de Dios". José Sacristán (sobran los motivos)

11.13.2012

Millor amb el peu dret, per si de cas...

Normalment em llevo amb el peu dret, o ambdos a la vegada, més que res pel costat del llit on dormo...
Avui a més a més, no passaré sota una escala, els gats negres que es quedin a casa, tocaré fusta a cada moment, no em casaré ni m'embarcaré...
Amb tot el que està caient i a sobre dimarts 13... totes les precaucions són poques. I això que no sóc pas supersticiosa!
Bon dimarts 13, gent!

11.02.2012

Entre els morts i els vius



Passada la nit de la castanyada sense pena ni glòria, cap castanya de cap mena al cos...
1 de novembre, matinant com cada dia fresca com una rosa (vermella), primer dia de pont que es perllongarà fins dilluns que tornem al cole.
Marcada pel destí sota el signe d'escorpí, dia dels morts, curiosament vaig nèixer "morta" després de tres dies de part de la meva mare... Bé no seria morta del tot, sí ofegada i, la matrona va fer virgueries perquè tornés a la vida. Ho va aconseguir, sempre em deia "la muerta resucitada" i, aquí estem uns quants anys després. El nom que em van posar no cal dir que vol dir resurrecció, casualitat?
He mirat efemèrides del dos de novembre, el primer que trobo és el llistat de famosos nascut tan tètric dia, uns quants, tampoc molts; així de noms més coneguts per mi he vits tres: Maria Antonieta, Sofia de Grècia i Joel Joan. Suposo que de no coneguts hi haurà la tira, més la Glorieta...
Un plaer fer anys, de moment l'alternativa, que es foti!!!
(post programat, quan es publiqui estaré camí del poble on vaig veure la llum per primer cop)

10.31.2012

No guipo tot el que vull



I per a acabar d'adobar l'octubre... ulleres trencades! Com era allò de la LLei de Murphi? I aquests vegada no diré a l'òptica, que si la feina de risc, els nens... He estat jo soleta amb aquestes manetes que ara li donen a les tecles, la mateixa que ara veu tot com "Casimiro Tort".
En fi, que una el primer que fa quan es lleva (abans del que diu que fa la majoria de la gent, que això seria el segon) es posar-se les ulleres, així a la brava, sense encendre llums ni res i, tot i que el tacte el tinc intacte... avui he fallat i han anat a parar al terra. Pel sorollet he notat que alguna cosa havia passat, a l'encendre llums ja he vist la montura amb un sol vidre; l'altre, sencer, això sí, ha anat a parar a "can collons de la roca".
I aquí estic, escoltant com cau la pluja i esperant que es faci hora per anar a Can Cottet (qualitat i servei).
Un esforç enorme, tenint en compte que són progressives, per a  poder mirar titulars de notícies, compartir continguts i escriure una mica. Cap amunt, avall, esquerra, dreta.. no acabo de trobar la postura.
Perquè allò de "veo yo más con un ojo que tu con dos" trobo que no està pas demostrat.
Definitivament, no guipo tot el que vull!

10.28.2012

Entre meteduras de pata y cagadas






Leer las noticias y tener conocimiento de otras que no te llegan por vía escrita... te revuelven las tripas directamente.
Para arreglarlo todo, todo y todo, tenemos una cándida  figura, real... con una "simple"sonrisa (y un cuchillo en la boca), dice, se conseguirá...
Mientras Mariló Montero se cuestiona si se transmite el alma ¿Estaría pensando en esta alma? La de las tortas de alma de mi pueblo, dulce rico donde los haya. Ésta sí que se transmite la receta de generación en generación.
En resumen, una gran cagada (con perdón). Así está él.
¡Mira en qué he aprovechado la hora que me han regalado! Porque lo que es en dormir...

10.22.2012

¡Tierra y Libertad!



¡Cuanta razón tiene Ken Loachk!
Tierra y Libertad, película que me remueve "algo" por dentro y me vuelve a mis raíces.


10.19.2012

Experiència positiva i gratificant

Foto d'Internet

LLegint aquesta notícia, he pensat en un fet que va tenir lloc ahir a l'escola.
La idea la va tenir fa uns dies una companya que té dos gossos, gos i gossa. Es va comentar i, valorar la seva proposta. El resultat, que la Lila va visitar ahir l'Arboç!
Alguns nens ja em van dir, cadascú amb la seva manera de comunicar-se: 
Un (verbalment) Glòria, avui tenim una sorpresa
Altre (amb símbols) avui, pati, animal. Jo vaig preguntar-li: Què borda? I em va fer un sí amb el cap claríssim!
Jo només vaig veure la dòcil gossa quan vaig arribar a les 10:30 del matí, que estava fora de l'edifici, però dins del recinte escolar, bordant... Bé, després en algun moment pels passadissos, com quan un nen que va amb caminador la passejava de la corda tot cofoi. A l'hora del pati "em tocava" a un altre espai, molt relaxant per cert, amb un parell de nens.
Em van explicar que l'experiència va ser molt gratificant i positiva; com tocaven l'animal nens i nenes, reien, l'acaronaven, feien sorollets, la miraven... en fi, que ja em moro de ganes per veure les fotos.
La imatge podria ser ben bé la de l'escola, però no, l'he treta d'Internet.
Quant tenim a aprendre dels animals!

10.17.2012

Castillos en el aire


Reyes sin castillo, castillos sin reyes.
Princesas sin príncipes, príncipes sin trono.
¿Monarquía- República?
¿Federalismo-Independencia? 
Sueños del pueblo llano...
Castillos en el aire.

10.14.2012

Hambre y ganas de comer

Cuando se juntan el hambre con las ganas de comer

Cuando se junta el hambre con las ganas de comer... es imparable, alguna cosa ha de pasar.
¿Pensáis que voy a hablar de comida? Pues no, hablaré de fútbol, mejor dicho, de futbolistas, tema que los que me conocéis sabéis que no me interesa en absoluto; ni el fútbol ni el mundo que le rodea.
La cosa es que desde hace un tiempo parece que futbolistas y famosas guapas tienen imán. Todo empezó con: el beso de Iker Casillas y Sara Carbonero, que dio la vuelta al mundo entero (anda, la Glorieta y sus pareados) ¡Vaya gol!
Le siguieron Piqué y Shakira ¡Guau! Lo que ha dado de sí el Waka Waka de los membrillos... Traerá cola...  (dicen que es niño ;-)).
Y la última campanada la ha dado Sergio Ramos y Pilar Rubio, no sé mucho de esta guapa moza, pero hace un tiempo oía hablar de ella en términos (muy) favorables...
Ya veis, Dios los cría y ellos se juntan, porque cuando se juntan el hambre con las ganas de comer... ¡Pueden comerse el mundo! Que les aproveche.

10.11.2012

Qwerty



La que està caient! I no em refereixo precissament al tro que m'ha despertat i desvetllat perquè pogués escoltar el so de la pluja...
Ahir els mitjans de comunicació i les xarxes socials bullien amb les desafortunades declaracions del Ministre Wert sobre espanyolitzar nens/nes catalans/nes; en algún moment em recordava a quan era petita a l'escola que a la taula de la mestra (jo no vaig tenir pas mestre fins el 12 anys) hi havia una guardiola en forma de cap de nen negret (li déiem "el negrito") i també recordo xinets, però el record amb més força és el del negret, per a posar peles o segells de cartes fets servir (aquesta manera d'ajut mai he sabut com podia arribar) que anaven directament als nens i nenes de l'Àfrica per a "evangelizarlos"...
Mare meva, i no dono més idees que si no igual posen guardioles a les escoles de tota la penísula per a espanyolitzar nens catalans! Estaria bé que s'ensenyés la diversitat en cultura, costums, llengua...  de les diferents regions i comunitats, així com a respectar-les; això sí que seria pedagògic!
En fi, qui sóc jo per a parlar d'un ministre! Però crec que no és moment per a atiar el foc.
De la immensitat de comentaris que he vist a Twitter sobre aquest tema, i posant amb més o menys intensitat al Sr. Wert a caldo, em quedaria amb un que deia quelcom com: "Wert, són les lletres entre la Q i la Y al teclat", doncs això!

10.10.2012

Del "high cost" al "low cost"

 Fa no gaire temps "low cost" ho relacionàvem amb certa companyia aèria, però actualment aquestes paraules han agafat vol... i hem passat del "high cost al low cost" com qui no vol la cosa.
Quan per a mi paraules com austeritat i sobrietat durant molts anys estaven representades per aquesta senyora, ara sembla que estan de "moda", una "moda" gairebé obligada per a molts, per a altres queda "chic".. Aquest article defineix molt bé la situació actual de les famílies i el canvi en l'estil de vida.
S'han acabat els temps de lligar gossos amb llonganisses i potser tornaran els de "contigo pan y cebolla".

10.09.2012

Raíces


Hoy de buena mañana como casi cada día, después de dar un repaso a las noticias de los diarios, me he dado una vuelta por Facebook y Twitter, a ver que novedades hay y quien ha dicho buenos días (hay quien no dice ni eso en días y días). A mí me gusta compartir...
Pues bien, la idea del post la he encontrado en Facebook, recientemente me he hecho fan de una página donde los comentarios, tanto de la persona/s administradora/s como de las seguidoras, dicen "algo" y su nombre es tan simple como Taller de Escritura. Hoy dice esto: " ¿Es demasiado temprano para saber sobre qué escribirás hoy? Cierra los ojos y recuerda tu sueño... ¡Buenos días!" Ilustrado con la imagen que he copiado. Pues, he cerrado los ojos y he recordado un sueño.
El sueño en sí no sé si tiene relación con una larga conversación telefónica que mantuve ayer tarde con una amiga de Zaragoza, por la proximidad de la Virgen del Pilar, o por todo ello junto y mucho más... Pero nos hemos marcado una jota bien bailada mano a mano con una amiga de la infancia, con nuestros correspondientes vestidos de joteras que ha levantado felicitaciones y elogios entre los asistentes a la demostración de baile. Una jota dicho sea de paso que ni había escuchado nunca ni había visto los pasos (música, letra y pasos ya no los recuerdo), así que ya veis ¡Innovando!
¡Siempre mirando hacia adelante sin perder las raíces!
Mensaje subliminal, a buen entendedor con pocas palabras bastan.


10.07.2012

Catalunya pas a pas

Claustre del Monestir de Santes Creus

 Podríem dir que dins la categoria: Catalunya pas a pas que li estem ensenyant a l'italià de casa, per aquest dissabte estava programada la Ruta del Cister, el dia ens va acompanyar. Dir que de pas en alguns casos també la va coneixent la Glorieta, com va ser aquesta sortida, una sortida que no ens va deixar indiferents a ningú del grup.
La primera parada va ser al Monestir de Santes Creus, impresionant! El vam visitar pel nostre compte, bursant en cada petit racó, fins i tot a la presó que feia angúnia de tan clautrofòbica i impregnada d'olors, llums, colors... que et feien pensar inevitablement en les persones que havien estat allà tancades.

Visita llampec a Figuerola del Camp, on es pot veure escrit aquí com tantes vegades m' han escrit el meu cognom.


Montblanc, pujada a la Catedral.
 Vam seguir la ruta direcció a Poblet, passant per Figuerola del Camp i, fent parada tècnica a Montblanc, el poble originari del meu cognom, un plaer passejar pels seus carrers d'on venen els meus molt llunyants avanpassats.
Quan sortíem ja de Montblanc, la meva filla va assenyalar un cotxe i ens va dir: "mireu..." eren Director i Subdirectora del cole on van anar els meus fills fins l'ESO. De seguida vam parar i després de les salutacions (per Mataró ens anem veient, però no tant) i dir cadascú el perquè érem allà, resulta que el proper destí era el mateix, així que tots cap a Poblet.
Font del claustre del Monestir de Poblet
 Vam visitar el primer de tot el Museu mentre es feia hora de la visita guiada i, tot ja esperant per a entrar al Monestir el nostre amic va anar a preguntar per un monjo que sabia vivía allà (hi viuen 32 monjos); al moment van sortir tots dos, havien donat classes a la mateixa escola mataronina anys enrrera. El monjo no era pas un altre que l'Escolapi Francesc Martínez-Soria... us sona el cognom? Vam fer petar la xerrada una estona, una persona de 78 anys totalment lúcida, culta, educada i que ens consta es va alegrar força de rebre visites i notícies de la ciutat on va estar uns quants anys.
Terminada la visita, ja ens vam separar, cadascú vam seguir el nostre camí.

Clautre del Monestir de Vallbona
Per últim el Monestir de Vallbona, on estan fent obres de reconstrucció. Un guia super enrotllat ens va anar explicant la història del mateix, així el com va nèixer el poble. A destacar, aquest és de monges, encara hi viuen nou, de les que vam arribar a veure tres, un percentatge important...
I així va concloure un passeig per l'Edat Mitjana, ens vam moure entre els Segles XII al XIV-XV, totalment recomanable, a l'italià el tenim encantat :-)