12.26.2011

Con perras chufletes

¿Os acordáis de este chiste?
"Inspección de Sanidad

Esto era un inspector de sanidad que va a una granja de cerdos, y le pregunta al dueño:

- ¿Qué le da usted de comer a sus cerdos?

Y el dueño contesta:

- Las sobras de la comida.

- Pues le pongo una multa de 3.000 euros por tener mal alimentados a sus cerdos.

Al cabo de dos meses el inspector vuelve a venir, y le pregunta al dueño:

- ¿Qué le da usted de comer a sus cerdos?

Y el dueño contesta:

- De primero un plato de paella, de segundo un entrecot a la pimienta, y de postre un flan.

- Pues le pongo una multa de 5.000 euros porque no es justo que haya niños que se estén muriendo de hambre y que sus cerdos estén mejor alimentados.

El dueño se quedó mosqueado. Al cabo de tres meses el inspector vuelve a venir, y le pregunta al dueño:

- ¿Qué le da usted de comer a sus cerdos?

Y el dueño responde:

- Nada, les doy tres euros y que se compren lo que quieran."

Pues algo así me ha pasado a mí. Como soy rara de narices, mi regalo de estas fiestas ha sido la targeta de cierta marca de ropa, con un saldo más que aceptable (para mí).

Vaya, que he de ir allí y comprarme lo que quiera, como los cerdos del chiste... O como la imagen que ilustra el post, del paquete, sólo el lazo.

12.21.2011

¿Con cuál os quedáis?

He buscado a "tito Google" una imagen de "tableta", me han salido un montón de éstas...

Para poder ver la siguiente, he tenido que teclear "chocolate"...

Y para ésta última, he tenido que recurrir a "tío bueno"...

A ver ¿Con cuál os quedáis?
Por cierto, al probar en plural, han aparecido en la pantalla estas tabletas... Voy a por un paracetamol, los pies fríos y la cabeza caliente.

12.20.2011

L'any en imatges

Des del meu balcó...

Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre

Bon Nadal i Feliç Any Nou!!!

12.12.2011

Discret pont

De nou dies, només he treballat un; és a dir, del tres a l'onze de desembre, vaig anar al cole dilluns cinc. La resta, una mica de tot.
Començava divendres dos tot sortint de la feina amb un viatge de cap de setmana al poble, hi havia quelcom per a celebrar, i estava convidada. La tornada diumenge a la tarda.
Dilluns lectiu una mica atípic, part d'alumnes i personal docent, estava malalt...
Dimarts i dimecres, moments per a acompanyar a una amiga que va perdre el seu germà en accident, un cop molt dur per a ella i la seva família.
Dijous... no recordo què vaig fer, igual simplement estar a casa amb el meu nano sense fer gaire cosa de l'altre món.
Divendres perruqueria, i una bona tallada de cabells per cert. No estava a l'agenda, però en vistes que la perruquera ha de tenir un nen per a quests dies de Nadal, i ja no treballarà fins passar un mes del naixement, era una emergència. A la nit vaig anar a veure el documental Regent Street 165 dels Capgrossos de Mataró al Foment, no gaire gent per això, deurien anar tots el dia del Monumental... Sí que em vaig trobar amb cares conegudes, de les que t'alegres quan et veus, vaja. Per cert, encara esteu a temps de veure'l, avui fan un altre passi a les 22:30.
Dissabte només vaig sortir al matí a comprar, perquè com diu aquell: "menjar, s'ha de menjar", la resta del dia l'ingredient principal, molta lectura; El conte número 13, ja el vaig acabar ahir :-)
Diumenge 11, començava el dia ple d'emocions i sentiments a flor de pell, la meva germana hagués fet anys, amb el pas de les hores el record era menys amarg. A la tarda tenia cita amb el teatre amateur, un acte organitzat per EPMA; em va encantar l'obra i la interpretació de El club de la corbata, una pena que s'assabentés tan poca gent i no poguessin gaudir de la representació teatral... Gràcies a qui em va donar l'oportunitat.
Acabava el meu discret (però bo) pont veient una pel·lícula tapats amb la mateixa manteta, amb el meu fill; amb la meva filla ni ens hem vist. Tranquil·la nina, a partir d'avui, tindràs molllttt de temps.

12.08.2011

Amb corona o sense?

Mentre tinc aparcada la lectura d'un llibre que m'està costant una mica llegir, tinc entre mans un altre, un conte; El conte número tretze, si més no, té intriga.
Una que és molt pragmàtica i realista, s'ha de sentir molt a gust o que l'enganxi el tema d'un llibre de fantasia, i hem tocat de tot... Ma filla sempre em diu: mama, sort que no t'agrada la fantasia... clar, m'he empassat: El señor de los anillos", Harry Potter, Crepúsculo...
No em deixa de meravellar l'habilitat, l'aptitud, l'art, el que sigui, que tenen certes persones per a inventar personatges i/o històries; algunes inventen històries i més històries sobre els mateixos personatges.
Jo quan vull dir una cosa de seguida acabo, tinc el cap ple d'idees, però en quatre ratlles ho resumeixo tot; n'hi ha que es recreen en detalls, descripcions, adjectius... jo no, pim, pam!
En fi, realista, pragmàtica, i una especialista resumint, arriba un dia que dius: ja ho tinc tot fet, ja ho tinc tot dit. Però no, sempre arriba el factor sorpresa, ja sigui bona o dolenta, que et dóna peu per a continuar.
Ara podria escriure sobre una amiga que està pensativa perquè diu que es troba un bultet al pit, avui no ho faré, esperaré a que es tranquilitzi, i amb el cap fred les dues, millor.
I a tu, t'agraden les històries de princeses?