11.29.2011

Avui, llenties

Amb la tardor arriben els àpats de cullera, a casa triomfen! Avui, llenties.
Al benjamí de la casa l'encanten, de ser en temps bíblics, no sé si hagués canviat la primogenitura... Ara, no sé si tenia validesa si era "primogènita", això de la Igualtat aleshores igual ni sabien què era.
El que si que l'agradaria d'aquella època és allò de comprar sense diners...

11.28.2011

La veu


No és la primera vegada que dic que m'arriba molt el missatge pel to de la veu de la gent. Persones que dius a primer cop d'ull: uummm, després, quan obren la boca, dius: millor tancada...
Per a entrar en tema; hi ha pocs programes de TV que m'entretenen, després de donar voltes i voltes, he arribat a la conclusió que els únics que em mantenen desperta i amb la ment activa són els concursos. Suposo que és perquè em permeten interactuar, contesto o tracto d'esbrinar la resposta, i ric, per què no? També, potser, és que no sé estar asseguda davant el televisor sense res a les mans, he de tenir un llibre, o encreuats, o... perquè ganxet i mitja i coses d'aquestes, com que no.

Bé, la setmana passada a un concurs de tarda estava convidada la
Mayra Gómez Kemp, sí, era ella, però al començar a parlar, vaig pensar que era una doble, la veu no tenia res a veure amb la que jo recordava; anava passant l'estona, jo la mirava, l'escoltava... al final vaig preguntar a "tito Google" i em va donar la resposta: una càncer de llengua l'havia deixat sense parlar i amb el temps i logopedes, ara, podia fer-ho. Es nota que no estic al dia en premsa rosa, oi?
I per què avui m'he llevat pensant en veus? Ah, sí! Perquè ens hem fet amics del FB amb en Constantino Romero "La Veu" :-)

11.22.2011

Un gran charco

"...Hay que nadar
hay que nadar,
fuera zapatos
al agua patos
hay que nadar.
Después de tanto diluviar,
hasta Segovia llega el mar
y en las ventanas
cantan las ranas y el calamar..."
Los ciclos se repiten, después de tiempos de sequía, llegan inundaciones.
El fragmento de parodia del programa La Parodia Nacional, es de Enero de 1998; no está en youtube como otras parodias, sólo la tengo en cinta de vídeo... pero hoy buscando (una vez más en la red), he encontrado este bloc... Por cierto, entre sus favoritas, dos letras mías, aparte de ésta, la del Gafe de Aznar. Gracias.
En estos momentos me gustaría poderla tener a mano. He de cambiar de formato todas las canciones ¡Ya!

11.14.2011

Torna a casa i no és Nadal

El que va ser fer les pràctiques de final de carrera, més una mica d'esbarjo vacacional, s'ha convertit en quatre mesos de viure a Euskadi treballant; i no precissament signant papers a una oficina, no... de granger, munyint vaques; però és clar, com ell diu, les vaques es posen malaltes, pareixen....
Em va dir: mare, torno a casa el 15 de novembre, i demà és 15. Tornarà a casa, al seu esport, a la seva militància política; feina, de moment, no sé pas...
Un experiència que no oblidarà mai i que, segur, le servirà pel futur. Quatre mesos de fer el que a ell l'agrada, però segur que durs, molt durs. Últimament aquesta era la seva casa, tot i ser per opció seva...
Benvingut a casa, fill!

11.11.2011

13, Rue del Percebe

Veient aquesta fotografia d'en Xavier Borda, he recordat els meus "TBOs" de quan era una nena, m'encantaba llegir; però còmics, com es diu ara, més que no pas historietes de fades... I és que els nens i nenes de la meva època llegíem molt, no teníem pas videojocs, ordinador, mòbil (tele a casa, més endavant); només la lectura i el carrer per a trepitjar amb la colla.
Moltes vegades veient blocs de pisos com aquest, he pensat en que darrera de cada finestra, de cada persiana, de cada cortina, hi ha una història, una vida... o més.
Al meu bloc hi ha una mica de tot, com al 13, Rue del Percebe: botiga als baixos, llogaters, morosos, nens i nenes entremaliats, veterinari... lladres no, però incívics que no s'acaben de fer amb els costums d'aquí, sí! El que no tenim pas són golfes ni portera, de la resta, de tot!
Xavier, mira el que dóna de sí una imatge, m'has fet tornar enrera molts anys i analitzar la idiosincràsia del meu veïnat :-)

11.08.2011

Voto, luego existo

Los de mi generación, hemos tenido el privilegio de poder ejercer el derecho al voto. Digo privilegio porque unos años antes no se podía, con la dictadura franquista.
Esos años, finales de los 70 y principios de los 80, yo me movía entre jóvenes conformados con el sistema, y entre otros no tanto; solía ir a recitales de "canción protesta aragonesa" y ya tenía conciencia de mis gustos, de lo que me llegaba y lo que no, de mi ideología: era una chica de izquierdas, pero moderada, no radical.
Que yo recuerde, nunca nada me ha impedido votar, y siempre mi voto ha ido a las listas socialistas, tanto cuando vivía en Aragón, como ahora en Cataluña. A casa, mi padre era admirador de Adolfo Suárez, y votante de su partido, supongo que se había quedado en el acomodo y la bonanza después de luchar en la Guerra Civil en el bando de los Nacionales, también un poco por casualidad, como muchos de los españoles que lucharon en la guerra. Mi madre votaba socialismo.
Mi ídolo, la persona que me motivaba y me encendía la chispa tiene un nombre: Felipe González; le veía un político joven, con ideales, formado, trabajador, luchador, inconformista... Y no me defraudó. En Cataluña también lo tuve: Pascual Maragall.
Ahora las cosas van cambiando, me quedo con los principios y el proyecto socialista, y seguiré votando socialismo; si llega el día que me quedo desencantada del todo, no creo que cambie de chaqueta, simplemente votaré en blanco, pero votaré.
Mientras, aquí estamos, en campaña, una más de unas cuantas que llevo en los últimos años...