9.29.2011

Heu anat mai...


A Portlligat? Un racó preciós a prop de Cadaqués. On es troba aquesta Casa-Museu, la casa on va viure en Dalí amb la Gala, i on es va inspirar per a moltes de les seves obres. Al seu Museu de Figueres sí que he estat dues vegades.
Tampoc és que vagi molt sovint, però quan he anat a Cadaqués, sempre he volgut apropar-me a Portlligat. He de dir que mai he entrat a veure la casa per dins ni visitar el museu, sí que ho he intentat: o per l'hora no es veia cap activitat allà, o havien tancat feia poca estona, o... l'última vegada, no fa gaires dies, el motiu va ser la gentada, una cua que a la resta del grup no li venia de gust fer; però a servidora, encara que només sigui mirar la badia i la casa, ja m'agrada!
No sé si era ahir que vaig llegir aquesta notícia; parlant a casa del tema, ja que teníem la visita recent, clar ens va fer "gràcia". No, nosaltres no vam ser, vam veure la casa de lluny.
Per això, quines coses més estranyes que roben ara els amics de l'aliè, oi?

9.27.2011

Hoy, me voy de rositas

No acostumbro a ver (no veo nunca) programas de TV de chafardeo, em es indiferente con quien se acuesta cada famoso/famosa, si se casan o se separan y que vestido llevaban para el evento, si tienen descendencia o no, si se adelgazan o se engordan...
Tampoco me compro revistas de las que dicen "del corazón"; yo digo que muchas veces, corazones rotos, ahora, que se los recomponen rápido... Las únicas revistas que leo (hojeo) con más asiduidad son las de la peluquería, y llevo un retraso que da risa. Mientras sube el tinte (sin gafas), sólo miro las imágenes y los titulares, el resto no lo veo; y da tiempo de mirar unas cuantas...
- ¡Anda, Belén Esteban se ha vuelto a juntar con su ex!
- No, que se han vuelto a separar...
- ¡Oh, fulanita está embarazada!
- No, que ya lo ha tenido...
- Parece que ha ganado unos kilos ésta...
- Ya los ha perdido ¡Ahora está estupenda de la muerte!
Esto me suele pasar y me es totalmente indiferente; pero hoy mirando la prensa de buena mañana, he leído un titular que me ha hecho sonreir, juzgad: "La Duquesa de Alba quiere ser madre por séptima vez". No me diréis que no da risa... Luego profundizas y ya te da información más detallada, pero cuando lees "los efectos colaterales" que podría tener la maternidad, aún te da más risa. Pobres... No es lo mismo repartir para seis que para siete.
¿Y qué me decís de esta otra "notícia"? Supongo que en los Juzgados denuncias de éstas habrá una cuantas, pero claro, no es la Rociito... ¡Y sale hasta en los periódicos!
En fin, yo a lo mío; me importa un comino si han ido en biquini o en top-less en sus vacaciones el famoseo, sí me gustaría saber qué comen algunas para tener esos cuerpos... Pero hoy y sin que sirva de precedente, me he ido de buena mañana de rositas.

9.23.2011

Avui, Santa Tecla

Et dius Tecla? Felicitats, avui és el teu Sant!
Jo ja he felicitat a tot el meu teclat de l'ordinador; piano no tinc pas, però l'òrgan elèctric del nano està per ahí, l'hauré de felicitar també, té unes quantes de tecles...
I a mi mateixa, perquè últimament estic una mica tecla; coses per resoldre, moltes tecles que tocar... Donaré en la tecla?

9.19.2011

Picasso, algo más que pintor...

Me han llegado unas frases de Picasso que me han gustado, le conocía como pintor, pero no en otros ámbitos que también dominaba.
Voy a transcribir una cuantas.

"- Deja fuera todos los números no esenciales para tu supervivencia, eso incluye edad, peso y altura...
- Convive, de preferencia, con amigos alegres...
- Continúa aprendiendo... Aprende más, sobre ordenadores, artesanía, jardinería, cualquier cosa... No dejes tu cerebro desocupado, una mente sin uso es una oficina del diablo, y el nombre del diablo es Alzheimer.
- Ríe siempre, mucho y alto, ríe hasta desternillarte ¡Incluso de ti! Cuando lleguen las lágrimas: aguanta, sufre y... sigue adelante.
- Da la espalda a la rutina, prefiere nuevas rutas que volver a caminos mil veces hollados..
- Apaga el gris de tu vida, y enciende los colores que llevas dentro.
- Abre bien los sentidos para no pederte nada de lo bello y hermoso que te rodea.
- Contagia de alegría a tu entorno, e inténtalo más allá de las fronteras personales en que te has ido recluyendo con el tiempo.
- Tu hogar es tu refugio, pero no acabes encerrándote en él. No sucumbas a la añoranza, sal a la calle, ve a una ciudad vecina, a un país extranjero... ¡Pero no viajes al pasado que duele!
- Hay personas que transforman el sol en una simple mancha amarilla, pero hay también quienes hacen de una simple mancha amarilla el propio sol".

Permitidme que esta última frase se la dedique a mi hijo que ayer fue su cumpleaños, él tiene la virtud de hacer de una simple mancha amarilla el propio sol.
24 años, 24 soles. Te quiero, hijo.

9.11.2011

Fem escola, fem ciutat

Ahir, l'E.E.E. l'Arboç es va transformar; ja teníem l'edifici, fruit de molts anys de trobades amb l'Ajuntament de Mataró, amb la Generalitat, de converses, de batallar, de feina... Faltava donar una mica de color i equipament, Omnicom ens han ajudat a fer-ho possible.
Una escola que continua el projecte i els objectius de l'antic edifici a la Plaça dels Bous: el benestar de l'alumne. Una escola totalment adaptada a les necessitats de l'alumnat. Una escola nova!

Abans

Després

Abans

Després

Bé, doncs ahir era el dia clau; més de cent persones entre voluntaris de l'entitat, professionals de l'escola i d'altres persones que van col·laborar, vam estar al llarg del dia treballant, una jornada de convivència, de feina, d'alegria, de veure un somni fet realitat. Per cert, el detall d'agraïment de l'Arboç a Omnicom em va encantar, així com el missatge, tot emprant el símil de la feina en equip: "sumant esforços (fent pinya), s'aconsegueixen grans objectius (grans castells)". Una torre castellera dels Capgrossos de Mataró, els nostres castellers!
També va ser la "festa de pares" que es fa cada any a l'inici de curs. Tot plegat, un gran dia.
Llarga vida a l'Escola d'Educació Especial l'Arboç de Mataró!!!

9.06.2011

El món està boig


Mires la premsa i no trobes cap notícia bona, positiva (o ets tu qui no està positiva?). Tot són catàstrofes, conflictes, crisi... O tonteries com aquesta; dic jo, ja podrien enviar els diners a Somàlia i comprar-se un altre gos... Una cosa és que respectis els animals, i altra que ofenguis a persones amb el tracte que dónes a les bèsties.
Si parlem de noves tecnologies, ja és la repera, notícies amb vocabulari que ni entens; però clar, no diràs que no domines el tema, no queda "chic". A aquest tio li parles de que has anat d'un poble a un altre a sobre d'un ase, o de la matança del porc i li semblarà que t'ho estàs inventant.
En fi, amb algun enllaç en castellà, però el post en català. Jo vaig triar venir a viure a Catalunya, vaig voler (voluntàriament) aprendre la llengua; i els meus fills saben perfectament el castellà, per molt que a "alguns/algunes" els hi fa por l'immersió lingüística.
Quin tema d'aquests serà el que m'ha tret la son aquesta nit?

9.04.2011

Rosalía


Avui, quatre de setembre, una persona que sap tots els Sants i més, m'ha recordat que és Santa Rosalia, la meva mare ho celebraria...
Recordo que de petita jo era una mica tafanera, i, a ella que l'agradava guardar-ho tot, satisfeia la meva curiositat. Em posava les seves sabates de taló alt i la bossa de mà de quan era jove i passejava per Barcelona amb les amigues, obria les capsetes fetes de postals (eren molt xules), i, llegia les sedicatories, així com les de les fotos.
Encara em venen al cap fragments d'aquestes postals escrites per l'aniversari, el sant... Hi havia una que deia: "Santa Rosalia bendita, hoy es tu día, anda, búscale novio a mi amiguita, trabajador y honrado, que no fume ni beba, y que sea guapo. Santa Rosalía bendita, oye mi ruego, sácala de soltera, cásala luego."
Crec que santa Rosalia va escoltar el desig de l'amiga de ma mare i... va trobar el meu pare, San Antonio.