4.15.2011

¿Como dos gotas de agua?

Ayer noche, entre medio de mucha gente, me abordó una mujer al grito de: ¡"Hola"!
Yo, sin reconocerla, así a priori, le contesté con el mismo saludo sin mucho énfasis... Insistió: ¿"Que no me conoces"? Pues no caigo... ya me tienes haciendo un repaso de las féminas que he ido conociendo desde que vivo en Mataró: de Can Gasol, de madres de los "coles" que han estado mis hijos, de diferentes cursos de reciclaje que he hecho, de trabajos, de compañeros/as del partido... Ella ya se estaba dando por ofendida, cuando añadió: "Soy la Nati, sí, tienes una hermana peluquera en Rocafonda". Pues no, te equivocas... (los que me conocéis ya lo sabéis). Sólo entonces se convenció de que andaba errada.
Después, dándoles vueltas a la mera anécdota, y atando cabos, caí en quien podría ser "mi parecido razonable", al cual yo no le veo tanto.
Vamos, si lo comparamos con cítricos, como una naranja y un limón... (y es una pista).

4.14.2011

Plantant cara a l'Alzheimer

Aquesta nit he assistit a la projecció del documental "Bicicleta, cullera i poma". Documental per a conscienciar sobre l'Alzheimer en clau optimista, la malaltia d'un conegut i estimat personatge: En Pasqual Maragall, ex alcalde de Barcelona.


El Dia de la República en imatges








"Serenos y alegres,
valientes y osados..."
Salut i República!

4.11.2011

... La sang altera

Dos joves; el noi va al davant, la noia al darrera. Es nota que van discutint per les cares, pel to...
Ell: "bla, bla, bla, subnormal!"
Ella: "subnormal, tu!"
Ell es gira amb cara de pocs amics i li diu: "¡A que te parto la cara, gilipollas!"
I continuen caminant com abans: ell davant, ella darrera.
Aquesta situació l'he presenciat aquest vespre, una vegada més queda constatat que la violència masclista existeix entre el joves, en aquest cas verbal. No m'he pogut estar de girar el cap i mirar-me la noia... com li podria dir, deixa'l? Que si et tracta així ara, no millorarà amb el temps, al contrari... Com poden estar tan cegues per enamorades (o enganxades) que estiguin?
Tot sopant ho he comentat a casa, i el meu fill m'ha preguntat que a quina tribu urbana pertenyien; jo, la veritat no estic massa posada, aleshores diu: com anaven vestit? L'he explicat i, de seguida m'ha dit el nom de dues possibles. Em sembla increible!
Més endavant altra conversa on sortien serps i gripaus per una boca femenina, però en aquesta he sabut el motiu de la bronca: com ha dit la noia amb veu prou alta perquè la sentíssim tothom que passàvem pel carrer , l'havia fet malbé "el puto boli"... ja veus!
Què passa avui? Un dilluns dolent? Exàmens? La primavera...?

4.10.2011

Una Buena Noticia, chicas ...

Acabo de recibir un "forward", he de decir que la mayoría los elimino sin leer, otros después; pero este me ha hecho gracia y mira, he pensado, una buena noticia para nosotras, así que lo comparto...
¿A ver qué os parece?
¡Ese culito, que no pase hambre!!!

"La celulitis, es una defensa orgánica de la mujer.
El organismo aloja en nuestro trasero el exceso de grasa que comemos, en vez de taponar nuestras arterias.
Por eso los hombres sufren infartos en mayor número que las mujeres.
Yo tenía la certeza que había un motivo...
Dios no podía ser tan injusto!!!"

4.09.2011

Baron 2011

Una llista feta per a guanyar, pensada per a governar.
30 persones: 16 dones i 14 homes de diverses edats, procedències i disciplines; juntes per a treballar per un projecte en comú, Mataró, la ciutat amb futur!
Som-hi amb Joan Antoni Baron!

4.05.2011

Més enllà de la Maternitat d'Elna

Aquesta tarda a la llibreria Robafaves de Mataró, la mataronina Assumpta Montellà, ha presentat el seu últim llibre: Més enllà de la Maternitat d'Elna. Com sempre, un plaer escoltar-la parlar.
Us recomano la lectura de la biografia de l'Elisabeth Eidenbez!
Aquí teniu unes imatges.




4.01.2011

Manifest electoral Baron 2011

I si fem cas a Einstein? Som-hi?

Com la primavera

Guarderia de Can Gasol, bonics records

Avui comença l'abril, podríem dir que juntament amb el maig, són els meus dos mesos favorits, em donen vidilla.
Al març, la Glorieta ja es revifa, i a l'abril i el maig, especialment aquest últim, ja esclata com les flors en primavera. Esperem que al final del mes que avui s'estrena no canvïi d'opinió, no sigui que em passi com a en Sabina i digui: "Quién me ha robado el mes de Abril...". De ser així, que siguin amics/gues, com una frase que vaig llegir ahir: "Los amigos son unos LADRONES...! Te roban el tiempo, te roban sonrisas, te roban secretos y lo peor de todo te roban tu CARIÑO...!
Bé, a final d'aquest mes i principis del següent, la "nena" vindrà de visita uns dies, ja tocava, des de Nadal que no ens veiem!
Tot plegat, amb algun somni que hauré tingut aquesta nit, m'han fet pensar en quan la meva filla era petita, el que costava adormir-la la "jodía"! I la mare per a bressolar-la cantant cançonetes...
Un dia, em va dir una de les cuidadores: Escolta, i tu quines cançons li cantes a la teva filla? Jo em vaig quedar una mica parada, doncs no sabia per on anava la cosa, i vaig preguntar: per què? No, és que taral·leja i s'enten alguna paraula: "El 13 de Mayo, a Cova de Iria, bajó de los cielos, La Virgen María, Ave, Ave, Ave María...". O sigui, que en comptes d'adormir-se, s'aprenia les cançons que li cantava! Clar, jo feia poc que vivia a Mataró, tot i conèixer cançons infantils catalanes, "nanas", no en sabia gaires i, recorria al cançoner de la meva infantesa en castellà.
En aquella època, la meva filla anava a la guarderia de Can Gasol, gentilesa d'empresa per a les treballadores (ignoro si també treballadors, potser sí) i ni l'arribaven els peus a terra; per cert, endivineu qui és? Donaré una pista, està a la fila dels petitons.