3.27.2011

Ahir, doblet!

Per ahir, dissabte a la tarda, i la nit, tenia l'agenda programada.
A les sis vaig anar a l'inuguració d'un nou espai recuperat per a la ciutat, l'antiga fàbrica de Cabot i Barba, fundada el Segle XIX, ara serà el Centre Cívic de Mataró Centre. Una gentada! Ha quedat magnífic, si voleu anar a fer una visita, avui és jornada de portes obertes. Una inauguració molt emotiva, allà hi era una dona amb 91 anys, Rosa Castellà, que la seva mare va treballar a la fàbrica, i, que en boca del Regidor de Participació va dir una frase que ens va arribar a tothom i a la Glorieta li va humitejar els ulls: "Per més que escombrin, mai esborraran les petjades de la meva mare"...
A l'arribar a casa, preparar una mica de sopar, pensant que seríem dos, al final vam ser tres; el noi es va lesionar jugant a rugbi, no estava per a "festes" i, va tornar a casa, ja li sabia greu, ja!
A la nit tenia una cita amb el teatre, m'havien recomanat l'obra El Mikado (una opereta), i tot i que no sóc especialment de musicals, em va encantar: posada en escena, maquillatge, indumentària, música, humor... uns actors i actrius genials!
La primera sorpresa va ser la cua que havia a la porta, i jo sense entrades... amb una mica de sort, última fila, la 15; ja m'agrada aquest número, així que vaig repetir amb la butaca també 15 :-) Tot ple, ple. Cares amigues, conegudes i moltes més que no coneixia, mira que hi ha gent a Mataró...
Abans de començar l'obra, van projectar imatges del Japó castigat pel tsunami, amb mostres de solidaritat vers el poble nipó, i tota la sala va irrompir amb aplaudiments. Em va agradar.
Així que ahir a dormir tard, i em llevo d'hora, com gairebé sempre, només que avui el rellotge marcava una hora més; ja ens acostumarem al canvi d'horari.

3.24.2011

Tot té el seu final, les ulleres, també!




Les meves ulleres progressives vermelles avui han mort definitivament, cinc anys juntes, me les estimava, però... I mira que ens va costar adaptar-nos!
Degut a la meva feina han patit agressions importants, l'última vegada ja em van dir a l'òptica que potser no aguantarien una altra, i avui que no semblava tan greu, per voler fer "un arreglillo" jo, s'han trencat definitivament, m'he quedat amb les ulleres a la mà, un vidre pel terra, i la cara de pasta de boniato.
He arribat a la Rambla buscant una sol·lució per a ja! Quan em veuen entrar, riuen, perquè van de vegades... Avui ja no hi havia alternativa, s'havia de canviar la montura, i ara què fem? S'havia de mirar d'aprofitar els vidres, vinga a remenar i provar, fins que han quedat un parell a sobre de la taula que es podien adaptar. Dos colors, blau i coure, sense dubtar m'he decantat pel segon, per diferents raons; i he sortit amb les ulleres noves. Tan similars, tan similars, que no s'han adonat que eren unes altres a l'entrar a casa, després sí, eh!
La primera sorpresa ha estat que m'ha modificat alguna cosa que no sé (el punt de mira?), però que estic com quan vaig portar per primera vegada fa cinc anys, i em resulta curiós sent els mateixos vidres, en fase d'aprenentatge per a mirar; la pantalla de l'ordinador la veig torta, i un mareig que ni farta de vi, llegir ja ni provaré, demà serà un altre dia.
Una cosa que tenia "pija"... aquestes de marca blanca! :-)

3.23.2011

Els nens ho diuen clar

Veient aquesta imatge de dibuixos de fa uns anys, m'ha vingut al cap una conversa on la protagonista va ser una nena, avui ja deu ser mare i tot!
Era a la perruqueria, on havien adaptat una sala de la casa familiar per tal efecte, amb un parell de clientes més, la perruquera i la seva mare; en aquestes que entra la nena amb brutícia enganxada a la seva roba, i la iaia, tot espolsant les peluses amb molt d'amor li va dir. "nena, on t'has ficat"? Aleshores la nena li va contestar amb tota la sinceritat del món; "a sota del meu llitet"...
Segur que es van posar ben vermelles la mare i la filla, jo vaig fer com que no ho havia sentit, però encara m'enrecordo ara i ric :-)
Teniu alguna anècdota d'aquest tipus? Segur que sí!
I és que ja hi ha una dita que ho deixa clar: "Els nens i els borratxos, sempre diuen la veritat".
Us enrecordeu de "Chicho Terremoto", a ell l'inspirava veure les calcetes blanques d'una noia... i ho deia.
Tres punts, col·lega!!!

3.22.2011

Títols i "titolitis"

Aquest dies es parla molt d'aquest assumpte, i em venen al record fets o converses de temps passats.
Primer explicaré el cas d'un home que va fer els estudis d'Enginyeria Tècnica Industrial, complets; després va presentar el projecte de fi de carrera, que li van rebutjar dues vegades (bé, una, la segona ni va tornar a mirar la nota) per causes que ell creia injustes. Va pensar que es fiquessin el títol allà on millor els hi cabés, eren altres temps i la feina no escassejava; de fet, la seva formació li va servir per a tenir una molt bona feina... fins fa uns dos anys i mig que l'empresa va acomiadar els treballadors per tancament d'activitat. Potser ara li aniria bé el títol que tantes vegades a casa l'han dit finalitzés, però sempre deia que no li calia, que l'agradava la seva feina.
D'altra banda, fa menys anys, quan jo em trobava en plena època de reciclatge, a un centre de formació es va parlar a una classe de la titulació, i la formadora va venir a dir que sí, era important el tenir un títol, però no tant... Que el més important era la formació, l'aprenentatge, l'experiència, etc. Ella va dir que això de la "titolitis" era un afegit, un guarniment.
Actualment queda demostrat que no és així, és molt important estar titolat/da. Per exemple a la meva feina ara cal acollir-se a aquest programa totes les persones que els hi falta titolació.
Estic esperant amb candeletes que la meva (discreta) titolació i experiència sigui validada per a tenir el títol que a partir del 2015 es requerirà per a treballar a la meva empresa.

3.20.2011

Ambient primaveral

Margarites a la platja

Venien ganes de prendre el sol

Les terrasses del Port ben plenes!

Semblen formiguetes... Quina gentada!

Mares, pares, criatures, blicicletes, patins...

La primavera ha arribat a Mataró!

3.19.2011

Quatre dones amb empenta

Foto: Anna Barrera, Regidora de la Dona de l'Ajuntament de Mataró

Dins dels actes per commemorar el vuit de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, que el Consell d'Igualtat d'Oportunitats ha programat, format per vocalies, entitats i grups de Mataró que treballen per les dones, ahir al vespre li va tocar el torn al nostre grup, el de les dones socialistes.
Nosaltres hem volgut fer un reconeixement a la dona "anònima" amb quatre, exemple de tantes i tantes dones que han lluitat i tirat endavant malgrat les adversitats, de vegades, pel simple fet de ser dona.
Quatre dones amb empenta que tot i no ser conegudes ni reconegudes pel "món mundial", sí han fet una tasca important, cadascuna a la seva disciplina, en temps que no era tan fàcil haver nascut dona i, tenen un currículum brillant.
La Conxi Arcos, podríem dir, treballadora del tèxtil de tota la vida, un bon referent de la dona mataronina. Una vegada jubilada, està aprenent tot el que no va poder fer de petita.
Júlia Abaroa, exiliada xilena a Espanya, Veterinària de professió, carrera d'homes en aquells temps, feta a cavall entre els dos països. Va obrir la primera clínica veterinària a la ciutat.
Rosario Ramírez, inquieta des del bressol, Enginyera Tècnica Electrònica, altra carrera d'homes els anys 60. Més tard empresària i botiguera.
Encarna Siles, que de ben petita ja no entenia perquè havia jocs que només els podien fer els nens. Ara, és la dona 2.0!
Quatre històries, l'experiència de quatre dones que van deixar la seva terra per circumstàncies i van arribar a Mataró; amb les seves explicacions van despertar l'interés de tothom que érem a la sala, a la vegada que ens vam divertir de valent.
Dones, valors, treball, empenta, i... política, per què no?

3.16.2011

Orgull de ciutat!

Feina feta, feina de futur.



3.14.2011

Les Formigues tenen història

Divendres al vespre vaig assistir a la presentació d'un llibre.
Dins dels actes al voltant del vuit de març que hi ha a Mataró, organitzats per diferents vocalies entitas i grups que formen el Consell d'Igualtat d'Oportunitats, la Vocalia de Dones de Vista Alegre fa tres anys que li donen suport a una dona amb els seu projecte, enguany és el de fer difusió d'un llibre, Història d'una formiga de la Susanna Carpi. La idea en sí d'aquestes dones ja la trobo fantàstica, sigui donar suport al projecte que sigui (amb bon criteri que ho fan, és clar), i enguany és aquest. Doncs l'acte va estar molt bé; l'escritora, acompanyada del seu terapeuta ens van anar explicant com pot ajudar a fer front a una malatia el fet d'escriure, que consti que a mi ja em va anar molt bé la terapia de l'escriptura, quan vaig patir la primera mort d'una persona molt propera a mi, la de la meva mare. Una pena que vaig haver d'anar-me abans d'acabar, em vaig sentir molt bé i se'm va fer el temps curt.
Per cert, el llibre no es pot aconseguir a una llibreria, però sí per internet.
Després, disssabte al vespre la cita convocada per les dones era al Centre de la ciutat, però, el temps no va acompanyar i es va fer al centre Cívic de Rocafonda, no vam ser tantes les persones afortunades de poder gaudir de la representació teatral que ens van regalar dones de diferents barris, de diferents vocalies, grups, entitas, edats; totes unides posant en escena com les dones han sortit de l'ombra (també serviria la metàfora de les formigues, les obreres, que surten del formiguer), s'han "desmelenat", va estar molt i molt bé.
Ara ja estic esperant divendres 18, que serà l'acte que nosaltres, les dones socialistes hem organitzat, una taula rodona on coneixerem la trajectòria vital de quatre dones: Dones amb empenta! Voleu venir?
Més formigues que van sortir del formiguer!

3.13.2011

Un diumenge al matí en imatges






Matí de sol, de passeig, d'ones braves, de gentada, de xerrades. M'agrada Mataró!

3.07.2011

Què et diu Porrera?

Per fi ahir vaig conèixer Porrera, bé, vaig entrar al poble... I per dues vegades!
Després d'un viatge, un altre, un altre... cap el meu poble, llegint sempre el desviament cap a Porrera, a la província de Tarragona, al costat del túnel, just on hi ha un parc eòlic; una ja sentia curiositat. Sempre deia: vull entrar, vull conèixer Porrera!
El primer que possiblement ens cridés l'atenció, amb els corresponents comentaris per part del personal, va ser el nom; també sempre em ve al cap una cançoneta en anglès d'un antic programa de TV d'en Pablo Motos, a la secció "tenientes", traduïda al castellà sonava: "es una porrera..."
Com no, sabia que en Lluís Llach passava o passa temporades allà, i que tenia vinyes.
Ahir, a la tornada de la calçotada amb la penya del poble, amb un dia preciós, i anant molt bé d'hora, vam decidir que era el día indicat; total, nou quilòmetres (més nou, i l'estona que estàs) tampoc era molta la pèrdua de temps.
Bé, vam anar, vam entrar al petit poble, vam sortir, i quan portàvem una estoneta me n'adono que no trobo la funda de la càmera de fotos, només havia sortit del cotxe un moment a fer la foto, per tant, sabíem on era; tornem a Porrera i, sí, sense baixar del cotxe, ja la vaig veure allà on havíem parat.
A l'arribar a casa li dic al meu fill: noi, ja hem anat a Porrera! I diu: je je je, el poble del que parlava en Lòpez a "Plats Bruts"... D'això ja ni m'enrecordava.
I a tu, què et diu Porrera? Havies sentit abans el nom d'aquest poble del Priorat?

3.04.2011

Molt més que una cara

Ahir a la nit vaig anar a veure un documental al Monumental. Tot i no ser fan dels gèneres en que treballava l'actor mataroní, Victor Israel, sabia d'ell des de fa temps. Ahir, al saber que feien aquest documental, no vam dubtar en que el volíem veure.
Em van sorprendre uns quants comentaris que van fer d'ell actors i actrius, així com directors que van treballar al seu costat:
Que Victor Israel era el seu nom artístic, en realitat es deia Josep Maria Soler.
Que va treballar a uns 200 films, tot i que al documental només en surten una cinquentena.
Parlava anglès i va fer pel·lícules amb grans figures del cine.
Que mai repetia una escena més de dues vegades, no calia, ho feia perfecte...
Que quan li donaven un guió, es retirava, s'ho llegia, i quan tornava a donar una resposta (una vegada només va trigar 20 minuts, com va dir el director), ja venia transformat en el personatge.
També tothom va coincidir en què el seu físic li va condicionar molt; d'una banda li donava oportunitats de cara segons quins papers, d'altres les perdia...
Que sempre va ser un actor secundari, mai un "galán". Ni li calia, ell era molt més que una cara!
Que no ha estat prou conegut ni reconegut al món del cine, i jo afegiria a la seva ciutat...
Vaig trobar realment lamentable que a la passada del documental només fòssim una vintena de persones. Sí, l'IMAC ho haurà programat, però, es va fer prou difusió?
Bé, no sóc crítica de cine ni ho pretenc, només vaig veure un actor que la industria del cine no va saber veure el potencial que portava dins; com va dir una noia, que ella sí sap molt de cine, a la sortida: " si l'hagués agafat ara en Quentin Tarantino o directors així, hauria donat la volta al món"...
Jo ara ja conec una mica més la seva trajectoria cinematogràfica, no només li recordaré portant el gos a passejar per la Plaça Fivaller poc temps abans de morir.

3.02.2011

El civisme, cosa de tots

La setmana passada havia una circular enganxada al vidre de la porta d'entrada a l'edifici on visc, dient que aquesta rebríem la visita de la Creu Roja, allà es donava informació del perquè.
Doncs dilluns a la tarda ja van venir, no els vaig atendre jo ni sabia amb qui parlava el meu home fins que va tancar la porta. I em va dir, eren de la Creu Roja preguntant per la convivència al bloc, si hi ha algun problema, fins i tot preguntes molt concretes de neteja de l'escala. Tot força bé, cap problema greu que no es pugui resoldre dialogant, va contestar.
Van deixar un llibret: Guia de civisme, convivència i autoprotecció, i el vaig fullejar; és un projecte que l'Ajuntament de Mataró fa amb la col·laboració de la Creu Roja de Mataró a uns barris amb molta inmigració: Rocafonda, El Palau i Escorxador, on la convivència de vegades és complicada. Està força bé el contingut i fàcil d'entendre per a tothom...
He de dir que al meu bloc no "patim" greus incidents, només hi ha un pis una mica conflictiu, els amos el tenen llogat i ha passat gent de tota mena: des de "noies de moral distreta", per sudamericans i actualment sudsaharians, però bé, dins del que s'escolta que passa a altres comunitats. Tenen els seus costums, les seves "olors"...
Però ahir a la tarda vaig escoltar un parell de cops de porta forts, i com és a sota meu... Vaig pensar: hauran llegit el llibret? Vaig estar a punt de deixar el meu, que ja el tinc llegit, a la porta subtilment.
Tots som iguals, mateixos drets, mateixos deures; ni més, ni menys!

3.01.2011

Vuit de març, Dia de la Dona

Feu un doble clic dins les imatges per a veure-les millor
Aquí teniu tots els actes que el Consell d'Igualtat d'Oportunitats de les Dones de Mataró, ha organitzat amb motiu del vuit de març, Dia de la Dona.