1.07.2011

I ben negre!




Ahir al vespre vaig tenir l'oportunitat de veure una pel·lícula de la que ja havia sentit parlar i per diferents raons encara no havia pogut fer-ho, així com del llibre en què està basada Pa negre, a la tertúlia literària de twitter "@Llegimipiulem".
L'IMAC de Mataró ha iniciat un nou cicle de cinema en català amb aquesta pel·lícula el dia de Reis, i, com a regal en aquest dia, totalment gratuita. Una excel·lent iniciativa que la vam aprofitar en família, el meu fill i el meu nebot es van sumar. Al final ocupàvem nou seients...
Moltes cares conegudes i "desvirtualitzacions", je je je.
Una pel·lícula dura, molt dura, amb escenes esgarrifoses que ens van posar la pell de gallina i llàgrimes als ulls a més d'una; i, excel·lents interpretacions tan per part dels adutls com dels nens.
Posaré el fragment final de la sinopsi:
"... En aquest recorregut, es produeix en l'Andreu el despertar d'una consciència moral front un món d'adults alimentat per les mentides. Per sobreviure, traeix les seves pròpies arrels i acaba descobrint el monstre que habita en ell".
Em va sorprendre el silenci que es va produir a l'acabar i, que ningú s'aixecava de les seves butaques, un respecte total vers el que acabàvem de veure.
De camí a casa ens va acompanyar un company del meu fill i anàvem comentant, ens va encantar i emocionar a tothom.
Coses que van passar, coses que hem de saber. A la postguerra el pa era negre, ben negre!

1.05.2011

A corre - cuita!

A aquestes hores i jo sense fer la carta als Reis!
I... ara què demano? Com que a una no li falta de res, sense tenir-ho tot; he tirat dels catàlegs de propaganda dels grans magatzems:
A veure... nines fashion, casual, multiètniques; no, no he estat mai massa de nines.
Mascotes animades... d'això tampoc, ja en tinc prou amb els bitxos de carn i ossos. Deixem de banda les joguines!
Hauren de mirar coses més pràctiques i acordes amb l'edat. Ahir a la tarda veient la TV em venia de gust una colònia, ja no sabia si de dona o d'home, amb aquells cossos de vegades semi nus tan perfectes i insinuants, aquella mirada, aquells llavis... que no saps de què va l'anunci fins gairebé el final. I dius, caram, i si li demano als Reis? Però et ve de gust el/la model!
Aviat haurem de demanar pròtesis dentals, faixes i "pastilleros", de moment encara no, je je je.
Així que amb les coses una mica més clares començo la meva carta d'enguany a corre - cuita.
Estimats Reis d'Orient,
Aquest any he estat molt bona: he anat d'hora al llit i no he mullat els llençols cap dia, ni m'he barallat amb els nens i nenes al cole, i m'ho he menjat tot, tot i tot!
Per això us demano... (quedarà entre Melcior, Gaspar, Baltasar i jo)
.
Que els nostres somnis es facin realitat.