12.08.2011

Amb corona o sense?

Mentre tinc aparcada la lectura d'un llibre que m'està costant una mica llegir, tinc entre mans un altre, un conte; El conte número tretze, si més no, té intriga.
Una que és molt pragmàtica i realista, s'ha de sentir molt a gust o que l'enganxi el tema d'un llibre de fantasia, i hem tocat de tot... Ma filla sempre em diu: mama, sort que no t'agrada la fantasia... clar, m'he empassat: El señor de los anillos", Harry Potter, Crepúsculo...
No em deixa de meravellar l'habilitat, l'aptitud, l'art, el que sigui, que tenen certes persones per a inventar personatges i/o històries; algunes inventen històries i més històries sobre els mateixos personatges.
Jo quan vull dir una cosa de seguida acabo, tinc el cap ple d'idees, però en quatre ratlles ho resumeixo tot; n'hi ha que es recreen en detalls, descripcions, adjectius... jo no, pim, pam!
En fi, realista, pragmàtica, i una especialista resumint, arriba un dia que dius: ja ho tinc tot fet, ja ho tinc tot dit. Però no, sempre arriba el factor sorpresa, ja sigui bona o dolenta, que et dóna peu per a continuar.
Ara podria escriure sobre una amiga que està pensativa perquè diu que es troba un bultet al pit, avui no ho faré, esperaré a que es tranquilitzi, i amb el cap fred les dues, millor.
I a tu, t'agraden les històries de princeses?

2 comentaris:

garbi24 ha dit...

A mi m'agrada el pim pam...i no donar tantes voltes a les coses, de fet amb un volta i volta quedes la mar de bé.
Esperem no sigui res l'altre tema

Glòria ha dit...

Ja ja ja, les coses al punt, entès... Jo també ho espero, Garbí. Merci.