El que va ser fer les pràctiques de final de carrera, més una mica d'esbarjo vacacional, s'ha convertit en quatre mesos de viure a Euskadi treballant; i no precissament signant papers a una oficina, no... de granger, munyint vaques; però és clar, com ell diu, les vaques es posen malaltes, pareixen.... Em va dir: mare, torno a casa el 15 de novembre, i demà és 15. Tornarà a casa, al seu esport, a la seva militància política; feina, de moment, no sé pas...
Un experiència que no oblidarà mai i que, segur, le servirà pel futur. Quatre mesos de fer el que a ell l'agrada, però segur que durs, molt durs. Últimament aquesta era la seva casa, tot i ser per opció seva...
Benvingut a casa, fill!
8 comentaris:
Benvingut a casa, fill de la Glòria! Una abraçada!
Montse/des del meu mar
Gràcies, Montse. I el teu, ja ha tornat? Per cert, com és que no surts al comentari com blocaire? Una altra per a tu.
Ben tornat al niu......
Hem d'anar cremant etapes, quina serà la propera?
Gràcies, Joan. Qui ho sap!
I tant, i bentornat, només les mares, crec, sabem què diem quan diem això, aquesta paraula, fill...
M'uneixo a la teva felicitat!
Quanta raó tens, Zel! Una mare per a cent fills... Gràcies.
De nou tots/es junts!
Felicitats!
Sí Joana, veurem fins a quan; tenim els fills tant tu com jo, una mica "inquiets" ;-)
Publica un comentari