11.11.2011

13, Rue del Percebe

Veient aquesta fotografia d'en Xavier Borda, he recordat els meus "TBOs" de quan era una nena, m'encantaba llegir; però còmics, com es diu ara, més que no pas historietes de fades... I és que els nens i nenes de la meva època llegíem molt, no teníem pas videojocs, ordinador, mòbil (tele a casa, més endavant); només la lectura i el carrer per a trepitjar amb la colla.
Moltes vegades veient blocs de pisos com aquest, he pensat en que darrera de cada finestra, de cada persiana, de cada cortina, hi ha una història, una vida... o més.
Al meu bloc hi ha una mica de tot, com al 13, Rue del Percebe: botiga als baixos, llogaters, morosos, nens i nenes entremaliats, veterinari... lladres no, però incívics que no s'acaben de fer amb els costums d'aquí, sí! El que no tenim pas són golfes ni portera, de la resta, de tot!
Xavier, mira el que dóna de sí una imatge, m'has fet tornar enrera molts anys i analitzar la idiosincràsia del meu veïnat :-)

8 comentaris:

garbi24 ha dit...

Jo havia rigut molt amb els TBO i sobretot m'encantava La rue del percebe......
Quina sort no tenir "golfes" al bloc....no?

Glòria ha dit...

Ja ja ja, "chicas de moral distraída" sí que vam tenir!!! El pis aquest té "història"!!!

Joana ha dit...

Una escala és tot un món, per sort, les parets el guarden... o no...

Glòria ha dit...

Per sort! Tot i que de vegades, tens raó, traspassa la paret.

Josep ha dit...

M'agrada llegir els teus comentaris. En molts d'ells, em sento identificat.

Glòria ha dit...

Gràcies Josep, tens bloc?

Josep ha dit...

No tinc blog,ni ens coneixem, però ens uneixen dues coses,la primera que vivim al Maresme i la segona en Francesc Català-Roca.Una abraçada Glòria i felicitats per la tornada del teu fill.

Glòria ha dit...

Dues bones raons :-) gràcies, Josep.