10.01.2011

Sort que m'he despertat!

Després d'unes hores de dormir tranquil·la aquesta nit, m'he despertat de cop amb mal de cap. M'he llevat a prendre un paracetamol, i ja de pas he fet tres, quatre, o més coses, total que m'he desvetllat; al final m'he tornat a dormir fins ara, però quins sons!
I és que amb notícies com aquesta, o aquesta, qui no té mals sons! Sí, he vist imatges de dones maltractades, com es diu, "gore" total.
Després no sé com, he acabat sopant a un restaurant que no coneixia, però molt "cuco" i amb un bon ambient, amb gent coneguda, d'aquelles persones amb que mai has compartit taula tot i tenir una bona relació. Hem sopat bé, però normal, res de l'altre món; mentre el sopar anàvem parlant amb les cambreres, dos o tres per a nosaltres, (clar, les altres taules eren buides) i ens deien que havent sopat en donarien targes, ens recomanarien plats... A l'hora de pagar l'han donat el compte a l'home (tindria la meva edat, la resta eren dones més joves); ell se l'ha mirat, ha tret la cartera, una tarja de crèdit, tornava a mirar la factura... i al final retira la tarja i diu que treurà una altra... Jo, veient de què anava la cosa he proposat: per què no paguem cadascú el nostre plat? He notat cara d'alleujament a la cara de l'home, aleshores dic: a veure, quan toquem per persona? De seguida una "matemàtica" ha dit: toquem a 400 €... Jo: què? Amb aquests diners faig meravelles! Quina mala consciència m'ha entrat. Amb tota la indignació del món he dit: a mi no cal que em doneu targes ni res, no tornaré mai. Després resulta que pujava 11.000 € i escaig, i repartit per a cinc persones, tocàvem a més de 200 €, bé, la cosa havia baixat, jo anava calculant a com havia pagat l'enciam... Però quin mal de panxa que m'ha entrat de cop!!!
Sort que m'he despertat! I sort que aquesta nit sí que tinc un sopar a un restaurant que es menja molt bé, que potser no tenim tres cambrers per a cada cinc persones ni ganes, que el preu és més que raonable, i el més important, gent amb qui he compartit taula, somriures i llàgrimes en diferents ocasions.

4 comentaris:

Montse ha dit...

siminghtgluppppssss!!! nena, que us han donat or, per sopar? ;) hi ha somnis que semblen pel·lis per concursar al festival de Sitges!

Glòria ha dit...

Com no fossin els coberts... el menjar del més normal! Calla, que vinc de la peixateria, i el peix fresc em semblava regalat, després dels preus d'aquesta nit ;-)

garbi24 ha dit...

Has d vigilar on et fiques fins i tot quan somies...:-)

Glòria ha dit...

Ja ho pots ben dir, no tinc gaire bon dia avui, per això, com costa de vegades comunicar-nos els humans...