7.02.2011

Un viatge curt, massa i tot!

Un viatge curt, i amb les despeses de la tornada, pagades...
Abans de tot, però, explicaré un somni que vaig tenir aquesta setmana, i que només l'havia dit al meu fill aquell matí tot esmorzant:
Anàvem al poble, i ja en carretera un cop deixada l'autopista, venia un gir a l'esquerra que no va fer el conductor; vaig veure com sortíem recte i davant meu veia un camp llaurat. A poc a poc anàvem caient i sentia com el meu cor s'encongia; a l'arribar a la terra llaurada em vaig despertar.
El noi em va preguntar: I això què és? Una premonició? No ho sé fill, l'anunci d'un incident?
Aquest cap de setmana tenia un casament al poble, la Sílvia, filla d'uns amics de la penya es casa a les sis de la tarda. Tot anava com havia d'anar, hem sortit a les 10 de casa per arribar allà a dinar, descansar una mica, posar-nos de 21 botons i apa, unes hores de compartir alegria. Doncs anava mig endormiscada (com sempre, ji ji ji) i he escoltat un pi pi pi. Obro els ulls i pregunto: Això què és? Que què és? Doncs que hem de parar que alguna cosa no funciona bé, l'agulla de l'aigua estava al màxim, i el ventilador s'ha posat en marxa. Estàvem arribant al peatge de la sortida de Reus, a poc a poc l'hem passat, i ja en una zona de menys risc hem parat; la cosa no pintava bé i hem trucat a la companya d'assegurances que han dit que en mitja hora arribava la grua, clavat! A dos quarts d'una ja ens deia el conductor que tot apuntava que era la bomba de l'aigua, i que per a fer els quilòmetres que ens faltaven i tornar demà... Impossible.
Així que cotxe amunt, i nosaltres compartint cabina amb el conductor, per cert, a més a més de professional, educat, simpàtic, parlar el just i necessari, un encant!
Mentre, el nano anava a l'aeroport a buscar la seva germana (i companyia) que arribaven de Londres, i no ens havíem de veure fins demà. Truco, em diuen que ja eren a casa i els hi dic: d'aquí a una estona ens veiem. Mama, què us ha passat? Res, que tornem a casa en grua, però accident o avaria? Tranquils, és una avaria... un incident, somniat? Però que ens ha vingut al cap, al meu fill i a mi, i que hem hagut d'explicar. Més trucades als avis: els petons i abraçades per un altre dia, avui no. Al pare de la núvia...
En fi, que hem sortit a les 10 de casa i a un quart de tres tornàvem a ser, amb el passeig per la vorera de mitja hora esperant la grua, pel mig. Al balcó ens esperaven els joves que han baixat a rebre'ns contents de que tot ha quedat en un disgut.
Un deu per a la companyia, la que diu Nadal que són persones al servei de les persones i un plaer conèixer a en Hamed, el "nostre conductor".
No podrem dir visca els nuvis, però estem sans i estalvis, què més volem! A sobre, demà ens espera la paella de les festes del Palau, el nostre barri. Roser, que serem cinc més a menjar l'arròs d'en Quico!!!

4 comentaris:

garbi24 ha dit...

una micona bruixota si!!!!!. Després del mal tràngol espero que t'ho agafis bé....un altre dia serà

Glòria ha dit...

Què et deia? Ara ho entens, oi, Joan? Una abraçada.

Joana ha dit...

"Visto y no visto" ha estat això!
Ja aniré amb compte, sols em falta una bruixa a prop je je....
Bruixa bona, espero.

Glòria ha dit...

Sí noia, què hi farem... No, sóc bruixa per a mi, tinc premonicions; no pas de posar-hi "velas negras" a la gent, i molt menys a la gent que m'estimo, entre les quals tu hi ets des de fa molt de temps :-)