7.22.2011

La mirada de Català-Roca

Ahir al matí vaig anar a veure una exposició de fotografia, però no de qualsevol fotògraf, de Català-Roca...
Feia dies que sabia de l'event, i si anar a la inauguració era massa agosarat, donat el renom del mateix, sí que em vaig plantejar anar-hi els dies després, per què no?
Es van ajuntar una sèrie de circumstàncies a favor: estic de vacances (qualsevol hora em va bé), volia conèixer l'espai de l'exposició (incomparable! La Pedrera) i, coneixia al fill de l'autor, amb el que vaig quedar en dia i hora per a fer de guia excepcional.
Es van anar sumant persones, al final érem cinc, més "el guia"; només entrar ja no et penedeixes d'haver anat, i et rep el mateix Català-Roca, que ocupa tot un mural en plena feina. fotogràfica A l'agafar el tríptic informatiu em dic: i a mi que em sona aquesta imatge... Em diuen: potser, és la portada de "La sombra del viento", clar!
De seguida vam entrar en matèria, com que en Martí té un català molt "ràpid", era una mica difícil d'entendre per a una de les persones del grup que encara no fa ni tres setmanes que és a Catalunya. Ell va dir, cap problema, en què vols que parlem? Al final va guanyar l'anglès, i de tant en tant castellà, català... perquè la Glorieta d'anglès, "ni flowers"!
180 fotografies triades per a aquesta exposició, algunes ja conegudes per mi, altres no tant, enriquides amb dos documentals en vídeo fantàstics.
Vam sortir d'allà amb algunes idees dels anys 50-60 i principis dels 70: que hi havia dues Espanyes ben diferenciades, la urbana i la rural; el gran "protagonisme" dels temes religiosos (gairebé seria difícil aquells anys fer una foto i que no sortís cap capellà, monja, monjo...); els Guardies Civils, sempre en parella, je je je; els braus... En fi, temes naturals i coneguts pels que ho vam viure o ho han escoltat, xoca més a qui s'ha criat a un altre país; especialment li va impactar el de l'Espanya profunda, que no sabia pas, que va ser tan profunda...
Fantàstica i recomanable exposició per a tothom, i econòmica, és gratuita.
Si algú/na està interessat/da, li puc posar en contacte amb "el guia", ell encantat d'ensenyar l'obra del seu pare.

2 comentaris:

garbi24 ha dit...

recordar anys enrrera amb bona companyia sempre es un plaer assegurat. Bona visita

Glòria ha dit...

Ja veus Joan, quin honor, el fill de l'artista! Una exposició molt xula.