6.01.2011

Un final feliç

Qualsevol dia em donarà un "patatús". Les afeccions del meu fill a tenir aquestes "mascotes" em treuen de polleguera!
Pels que no coneixeu de què s'alimenten us ho diré, de una mena de paneroles petites i mitjanes vives... de vegades també fan alguna excursió per la casa, però els hi costa la vida. Un dia vaig trobar una, després de no tenir el més mínim de pietat amb ella, li vaig dir al noi: he matat una panerola, al que va respondre: com era? Era mitjana, llargueruda, marró clar... ah, un mascle (tota la resposta)
Altre dia em va dir el nano: mama, has vist últimament alguna panerola que se m'hagi escapat? Doncs no... Tranquil·la, que també se m'ha escapat un gecko i ja s'encarregarà d'ellas, la cosa va així.
Bé, no fa gaire, quan ja ni pensava en el susodicho bitxo, estava a l'ordinador i vaig veure una ombra que es passejava tan campant, vaig fer un crit que la vaig espantar. Edgar, que he vist el llangardaix! Està viu encara!!! Tot i que vam fer dissabte per l'habitació, no va aparèixer, però... avui de matinada sí! He intentat no espantar-ho, correns he anat a cridar el nano, mentre estava a l'espera que vingués, sense perdre de vista l'animalot, he vist com s'amagava. Arriba el noi: aquí, aquí s'ha ficat, ell: no cridis mama; en aquestes que diu: mite'l! Jo: no, no pot ser aquest que he vist com es ficava allà i no ha sortit; és que... diu el noi se'n van escapar dos...
Al final han estat enxampats tots dos, i ja han passat al lloc que els hi pertoca, per cert, ara són cinc només, un va morir de causes naturals, ho juro!

3 comentaris:

Joana ha dit...

No se com pots... jo no podria anar per casa!!

garbi24 ha dit...

quan es parla de final feliç.....sempre penso en altres coses més entretingudes que sorre darrera aquests animalots

Glòria ha dit...

Ni jo, Joana, ni jo! Le podia haver donat per coleccionar cromos...
Vaja, doncs ha estat molt bé, una pau i una tranquil·litat, Garbí...