4.11.2011

... La sang altera

Dos joves; el noi va al davant, la noia al darrera. Es nota que van discutint per les cares, pel to...
Ell: "bla, bla, bla, subnormal!"
Ella: "subnormal, tu!"
Ell es gira amb cara de pocs amics i li diu: "¡A que te parto la cara, gilipollas!"
I continuen caminant com abans: ell davant, ella darrera.
Aquesta situació l'he presenciat aquest vespre, una vegada més queda constatat que la violència masclista existeix entre el joves, en aquest cas verbal. No m'he pogut estar de girar el cap i mirar-me la noia... com li podria dir, deixa'l? Que si et tracta així ara, no millorarà amb el temps, al contrari... Com poden estar tan cegues per enamorades (o enganxades) que estiguin?
Tot sopant ho he comentat a casa, i el meu fill m'ha preguntat que a quina tribu urbana pertenyien; jo, la veritat no estic massa posada, aleshores diu: com anaven vestit? L'he explicat i, de seguida m'ha dit el nom de dues possibles. Em sembla increible!
Més endavant altra conversa on sortien serps i gripaus per una boca femenina, però en aquesta he sabut el motiu de la bronca: com ha dit la noia amb veu prou alta perquè la sentíssim tothom que passàvem pel carrer , l'havia fet malbé "el puto boli"... ja veus!
Què passa avui? Un dilluns dolent? Exàmens? La primavera...?

5 comentaris:

garbi24 ha dit...

aquestes alteracions no son pas de la primavera...son cròniques.

Marc ha dit...

Jo prefereixo pensar que és la primavera, que ens altera a tots plegats fent-nos discutir per foteses com perdre un boli. Si més no, hi confio :)

Glòria ha dit...

Cròniques o agudes, la cosa és que ens alterem de seguida.

_MeiA_ ha dit...

Si en una relació es perd el respecte... malament rai!

És tot una fauna això de les tribus urbanes... :)

Glòria ha dit...

Doncs ahir jo vaig veure una clara falta de respecte en ambdós casos... Gràcies, Meia!