3.24.2011

Tot té el seu final, les ulleres, també!




Les meves ulleres progressives vermelles avui han mort definitivament, cinc anys juntes, me les estimava, però... I mira que ens va costar adaptar-nos!
Degut a la meva feina han patit agressions importants, l'última vegada ja em van dir a l'òptica que potser no aguantarien una altra, i avui que no semblava tan greu, per voler fer "un arreglillo" jo, s'han trencat definitivament, m'he quedat amb les ulleres a la mà, un vidre pel terra, i la cara de pasta de boniato.
He arribat a la Rambla buscant una sol·lució per a ja! Quan em veuen entrar, riuen, perquè van de vegades... Avui ja no hi havia alternativa, s'havia de canviar la montura, i ara què fem? S'havia de mirar d'aprofitar els vidres, vinga a remenar i provar, fins que han quedat un parell a sobre de la taula que es podien adaptar. Dos colors, blau i coure, sense dubtar m'he decantat pel segon, per diferents raons; i he sortit amb les ulleres noves. Tan similars, tan similars, que no s'han adonat que eren unes altres a l'entrar a casa, després sí, eh!
La primera sorpresa ha estat que m'ha modificat alguna cosa que no sé (el punt de mira?), però que estic com quan vaig portar per primera vegada fa cinc anys, i em resulta curiós sent els mateixos vidres, en fase d'aprenentatge per a mirar; la pantalla de l'ordinador la veig torta, i un mareig que ni farta de vi, llegir ja ni provaré, demà serà un altre dia.
Una cosa que tenia "pija"... aquestes de marca blanca! :-)

12 comentaris:

Joana ha dit...

Jo estic en el mateix procés...
Et queden molt bé.

Glòria ha dit...

Ei, bon dia Joana!
Sí, recordo que tu te les havies fet feia poc quan me les vaig posar jo. I que ens van costar un ou i part de l'altre... Mira, no podia triar gaire per aprofitar els vidres, i estic contenta, de moment.
Un petonàs.

Eli ha dit...

Son guapas...y tus ojitos más. :)

Glòria ha dit...

Gracias, Eli. Hemos de convivir un tiempo, así que, ya vale la pena que nos llevemos bien, no te parece?

Pols de Lluna ha dit...

Si noia, són els gadgets, que tots-es, amb el temps ens hem de posar i algunes li senten molt bé, clar que els ulls ajuden molt!!.

Glòria ha dit...

Quin alies tan suggerent tens! Segur que tens un ulls que enamoren...

teresasadurni@hotmail.com ha dit...

Jo he pasat tot el procés.... ains sols parlem coses afeguides.. estas wuapa si senyor

Glòria ha dit...

Efectes colaterals, sí. Gràcies, Teresa :-)

garbi24 ha dit...

mentre contiunuis veient el més important....lo altre son unes horetes d'acostumar-t'hi i prou

Glòria ha dit...

Sí, avui ja veig millor. Gràcies, Garbí.

zel ha dit...

Noia, jo encara no m'he acostumat a les meves,(cap a 3 anys) en moments determinats sembla que vagi borratxa del tot, així que encara faig servir les de llegir d'avi, les lupa!!!

Glòria ha dit...

Doncs jo deu n'hi do! Només les primeres setmanes, ara, que no me les vaig treure mai més. Tu com el meu home, li costa també... Encara fa servir les de carrer i les de llegir per separat
Gràcies, Zel.