3.19.2011

Quatre dones amb empenta

Foto: Anna Barrera, Regidora de la Dona de l'Ajuntament de Mataró

Dins dels actes per commemorar el vuit de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, que el Consell d'Igualtat d'Oportunitats ha programat, format per vocalies, entitats i grups de Mataró que treballen per les dones, ahir al vespre li va tocar el torn al nostre grup, el de les dones socialistes.
Nosaltres hem volgut fer un reconeixement a la dona "anònima" amb quatre, exemple de tantes i tantes dones que han lluitat i tirat endavant malgrat les adversitats, de vegades, pel simple fet de ser dona.
Quatre dones amb empenta que tot i no ser conegudes ni reconegudes pel "món mundial", sí han fet una tasca important, cadascuna a la seva disciplina, en temps que no era tan fàcil haver nascut dona i, tenen un currículum brillant.
La Conxi Arcos, podríem dir, treballadora del tèxtil de tota la vida, un bon referent de la dona mataronina. Una vegada jubilada, està aprenent tot el que no va poder fer de petita.
Júlia Abaroa, exiliada xilena a Espanya, Veterinària de professió, carrera d'homes en aquells temps, feta a cavall entre els dos països. Va obrir la primera clínica veterinària a la ciutat.
Rosario Ramírez, inquieta des del bressol, Enginyera Tècnica Electrònica, altra carrera d'homes els anys 60. Més tard empresària i botiguera.
Encarna Siles, que de ben petita ja no entenia perquè havia jocs que només els podien fer els nens. Ara, és la dona 2.0!
Quatre històries, l'experiència de quatre dones que van deixar la seva terra per circumstàncies i van arribar a Mataró; amb les seves explicacions van despertar l'interés de tothom que érem a la sala, a la vegada que ens vam divertir de valent.
Dones, valors, treball, empenta, i... política, per què no?

5 comentaris:

garbi24 ha dit...

Jo em quedo amb la cinquena.....;)

Glòria ha dit...

Je je je, bon dia, Garbí. No creguis, per l'edat, aviat entraré en l'etapa d'explicar "batalletes", també tinc la meva història... Gràcies i una abraçada.

Joana ha dit...

La Conchi, la Encarna i la Júlia... quines grans dones!!
Les admiro.

teresasadurni@hotmail.com ha dit...

Jo crec que es va fer curt;era tant interesant, tantes coses que voldriem preguntar i tantes vivencies;que tindriam que recordar de escoltar mes a les que ja tenen o tenim una edat.

Glòria ha dit...

Doncs sí, Joana, quina sort tenim de que estiguin tan a prop nostre, et guardo un llibret.
Potser tens raó, Teresa, però prefereixo que em diguis que se't va fer curt que llarg, bona senyal!
Gràcies a totes dues.