1.07.2011

I ben negre!




Ahir al vespre vaig tenir l'oportunitat de veure una pel·lícula de la que ja havia sentit parlar i per diferents raons encara no havia pogut fer-ho, així com del llibre en què està basada Pa negre, a la tertúlia literària de twitter "@Llegimipiulem".
L'IMAC de Mataró ha iniciat un nou cicle de cinema en català amb aquesta pel·lícula el dia de Reis, i, com a regal en aquest dia, totalment gratuita. Una excel·lent iniciativa que la vam aprofitar en família, el meu fill i el meu nebot es van sumar. Al final ocupàvem nou seients...
Moltes cares conegudes i "desvirtualitzacions", je je je.
Una pel·lícula dura, molt dura, amb escenes esgarrifoses que ens van posar la pell de gallina i llàgrimes als ulls a més d'una; i, excel·lents interpretacions tan per part dels adutls com dels nens.
Posaré el fragment final de la sinopsi:
"... En aquest recorregut, es produeix en l'Andreu el despertar d'una consciència moral front un món d'adults alimentat per les mentides. Per sobreviure, traeix les seves pròpies arrels i acaba descobrint el monstre que habita en ell".
Em va sorprendre el silenci que es va produir a l'acabar i, que ningú s'aixecava de les seves butaques, un respecte total vers el que acabàvem de veure.
De camí a casa ens va acompanyar un company del meu fill i anàvem comentant, ens va encantar i emocionar a tothom.
Coses que van passar, coses que hem de saber. A la postguerra el pa era negre, ben negre!

10 comentaris:

TERESA ha dit...

Jo encara estic impactade;es els silencis que habian a casa,mai es deie res de politica fins molt grant no vaig saber que el meu pare habia set de la quinta del saco... i els tiets les tietas i demes silenci, com si no pases res,sols a vegades pasaba alguna cosa que trencaba la rutina com una vegade que sote el marbre de un tocador van trobar una bandera republicana i els meus germans grans van tenir molta por;el meu pare la habia guardat com tantes il.lusions, pa negre, jo no hen vaig tenir pero tots els meus germans si ho van viure

Glòria ha dit...

Ja, jo tampoc el vaig veure, ja eren temps una mica més lleugers, i a casa eren (o es van fer) del vàndol dels guanyadors... Bandera republicana mai a la vida a casa, fins ara.
Jo també continuo impactada, Teresa.

garbi24 ha dit...

No puc opinar perquè encara no l'he vista....però no s'escaparà. S'ha de triar el dia per veure aquests tipus de pelicules

Glòria ha dit...

Doncs ahir era un bon dia, regal de Reis ben acompanyada, jo encantada! T'agradarà, Garbí.

Montse ha dit...

Quina sort, poder veure cine en català sense haver de sortir de la teva ciutat! A Blanes és impossible, i aquesta pel·li, encara pitjor, perquè ni tan sols l'han fet! :(

Què tal els Reis?

UN petonet!

Glòria ha dit...

Doncs sí, tens raó; el meu nebot que viu a Olesa també ens ho va dir. Aquesta peli ja l'havien fet al Foment Mataroní, un cine res a veure amb els Cinesa del Mataró Parc, als que hi vaig quan no em queda més remei.
Els Reis... Diguem-ne que el millor regal la sortida al cine, però no em queixo, no em falta de res, ben al contrari.
Tu hauràs gaudit de valent amb els petits, oi? Un petonàs Montse.

Joana ha dit...

Em vaig quedar amb les ganes, però els reis eren a casa.. :)
La deixo pendent!

Glòria ha dit...

Joana, ja ho vaig pensar que per a tu era mal dia, amb els reis i les reines a casa qui pensa en el cine, oi? Vindran més ocasions. Bona nit, xula.

zel ha dit...

Lla vull anar a veure i alhora em fa ànsia, perquè el llibre em va fer patir...

Glòria ha dit...

Tinc pendent el llibre, però em sembla que per a la peli el director s'ha basat també en altres obres de l'autor. No serà ben bé igual, dic jo. Prova, dona!